Les noves salvatges

Ednodio Quintero
Atalanta
534 pàgines
27 euros

Ednodio Quintero (Las Mesitas, Trujillo, Veneçuela, 1947) és un dels secrets més ben guardats de la puixant narrativa veneçolana actual, tot i que ja podíem llegir a l’editorial Candaya la seva novel·la El amor es más frío que la muerte, a més de dos conjunts de relats: Ceremonias i Combates. Aquest volum, editat impecablement, reuneix el Quintero contista, un autor de l’estirp de Samuel Beckett que no estalvia la dosi d’humor negre. Com en aquest microrelat, un gènere que ocupa un espai testimonial en el volum però que resumeix bé el to general del llibre: “Cuando murió mi hermanita la enterramos junto con sus muñecas para que le hicieran compañía. Transcurridos noventa años de aquel triste suceso, he llegado a convencerme de que las muertas fueron las muñecas, y enterramos a mi hermanita para que les hiciera compañía”.

Antonio Muñoz Molina
Seix Barral
320 pàgines
19,90 euros

“No eran las palabras sino el silencio lo que nos descorazonaba, lo que nos iba gastando, ahogándonos”. El “nos” d’aquesta frase el formen la Cecilia i el narrador, que l’ha estat esperant a Lisboa. Abans tots dos vivien a Nova York, on ella treballava en un projecte sobre els fonaments fisiològics de la memòria i de la por. Aquests dos factors seran decisius en una narració que arrenca amb una altra frase demolidora: “Me he instalado en esta ciudad para esperar en ella el fin del mundo. Las condiciones son perfectas”. Entre la distopia i el relat de misteri, Tus pasos en la escalera és una novel·la desassossegant, en la qual el retrat que l’autor d’El invierno en Lisboa i El jinete polaco fa de la intimitat d’una parella no amaga la radiografia d’un món que sembla somiat i a la vegada —o potser per això mateix— s’assembla molt al nostre.

Luis Landero
Tusquets
270 pàgines
19 euros

La reunió d’una família per celebrar l’aniversari d’un dels membres és un clàssic de la narrativa universal, en literatura o en cinema. Un altre clàssic és que aquesta iniciativa acabi en tempesta. En el cas de la nova novel·la del pare de Juegos de la edad tardía, aquesta tromba ve anunciada per la pluja fina (la real i la del títol) de velles querelles que no desapareixen amb les bones intencions de l’egoista Gabriel ni tampoc amb la dolçor de la seva dona, la pacient Aurora. Fidel al to que ha seguit en les seves darreres obres, Landero planteja una trama matemàticament desplegada per, de mica en mica, desplegar un relat que acaba desbocant-se. Des del principi se’ns avisa que els relats no són innocents. En acabar sabem que tampoc ho són els protagonistes. La mare fa 80 anys i tots els regals estan enverinats. Metafòricament, esclar.

Enrique Vila-Matas
Seix Barral
312 pàgines
19,90 euros

Pel bé de la metaliteratura, si els proveïdors de citacions literàries (“artistes citadors”) no existissin, algú se’ls hauria d’inventar. De fet, ja els ha inventat l’autor de Bartleby y compañía, que n’ha posat un (Simon Schneider) a protagonitzar la seva nova novel·la. Treballa per al seu germà (Gran Bros), un escriptor d’èxit que viu a Nova York i que anuncia la seva arribada a Barcelona per al 27 d’octubre del 2017, la data de la proclamació de la república catalana, un ens d’“existència menor” però que dona joc narratiu. A la pàgina 155 es parla de Thomas Pynchon, una referència a les desaparicions o fruit de la compaginació d’un llibre que té molt de comèdia. A la pàgina anterior algú diu que jugar a amagar-se és infantil: “El que se oculta, lo sabemos quienes pintamos, termina por no salir en el cuadro, por no salir ni en su foto de la primera comunión”.

Agustín García Calvo
Lucina
176 pàgines
25 euros

“Más niña, más fresca, menos cargada de saberes”. Així és la narradora d’aquest llibre a mesura que avança. O que retrocedeix, perquè el que explica és el viatge a la llavor de la protagonista i de la humanitat, una mena d’evolució de les espècies inversa: des d’una estació de metro de Buenos Aires fins a l’origen del món conegut. Desnacer és el tercer inèdit trobat entre els papers d’Agustín García Calvo després de la seva mort el Dia de Tots Sants del 2012. Amb un gust por la puresa del narrar que recorda els recursos de César Aira, la novel·la de l’escriptor de Zamora és un experiment que serveix també de resum de les preocupacions filosòfiques de l’autor: la dictadura de, sempre en majúscules per a ell, la Realitat, Déu —és a dir, els Diners—, el Progrés i la Història. La literatura experimental salta a vegades on menys se l’espera.