Entre la suspensió de l’autonomia i el referèndum

Les conseqüències de la cursa independentista a Catalunya són la columna vertebral de la campanya electoral de les dretes i del nacionalisme català. Així ho confirmen els programes dels partits i així ho corroboren les expertes que ha consultat EL PAÍS. Mentre que en aquesta qüestió les propostes del PP i Cs són nombroses, concretes i la majoria punitives, les del PSOE són vagues i les d’Unides Podem, escarides. PP, Cs i Vox estan d'acord a suspendre l'autonomia; el PSOE planteja avançar en l'autogovern —sense precisar més— i Podem aposta per negociar un referèndum d'autodeterminació.

“Històricament, a Espanya, el predomini de l'eix nacionalista ha beneficiat la dreta, i el predomini de l'eix socioeconòmic ha beneficiat electoralment l'esquerra. No és sorprenent que des dels partits de dreta s'estigui posant tant èmfasi en què sigui l'eix nacionalista el que predomini en la campanya”, resumeix María Antonia Ruiz Jiménez, professora del Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide.

Silvia Claveria, investigadora de la Universitat Carlos III, subratlla que els baròmetres del CIS indiquen un declivi de la preocupació ciutadana pel trencaclosques català: l'octubre de 2017, un 28% dels espanyols considerava la separació de Catalunya com un dels tres problemes més greus que tenia el país; el febrer de 2019, el percentatge havia caigut al 7,1%. Malgrat això, Claveria espera que les formacions de dretes intentin treure rèdit a la qüestió: “Per als votants amb una ideologia de dretes aquest factor importa bastant, per això, partits com Vox, Cs o PP expliciten aquest tema a les primeres pàgines del seu programa”.

Ruiz Jiménez afegeix que el camí que planteja l'esquerra “és necessàriament més ambigu” perquè es desenvolupa “a través del diàleg i la negociació”, i “el resultat no pot estar predeterminat per endavant”. El PSOE només parla al seu programa de la seva aposta per impulsar l'autogovern, la necessitat d'enfortir la conferència de presidents autonòmics i la participació dels governs regionals en decisions executives per al conjunt d’Espanya i en la representació de l’Estat davant la UE.

Podem només dedica un breu paràgraf a l’embolic català en el qual es mostra partidari d'un referèndum d'autodeterminació. Coincideix així en la defensa de la consulta amb ERC i amb Junts per Catalunya, la plataforma liderada per l'expresident Carles Puigdemont. També defensa una reforma que atorgui més capacitat legislativa al Senat i més poder de la Cambra alta per triar membres del Tribunal Constitucional.

Claveria i Àngels Pont, directora de l'empresa de sondejos Gesop, afirmen que al PSOE i Podem els perjudica el debat català. “Com més nacionalista, espanyol o català, més pes té en la decisió del vot. PSOE i Podem, vists com menys nacionalistes, es veurien superats pels extrems”, diu Pont. “Els partits d'esquerra estatals han tingut l'electorat dividit entre els que volen més descentralització, i fins i tot dret d'autodeterminació, i els que són més centralistes. Quan aquest tema s'ha polaritzat, les opcions més moderades no sumaven adeptes. Per això, a l'esquerra estatal no li interessa activar el tema”, afegeix Claveria.

El PP ofereix una contundent bateria de mesures de control a Catalunya: a més d'intervenir la Generalitat de manera indefinida amb l'article 155 de la Constitució, Pablo Casado vol que el Govern recuperi la titularitat de les presons catalanes, supervisi TV3, Catalunya Ràdio i l'agència tributària de la Generalitat. El PP també vol que el castellà sigui predominant a l’Administració i prohibir per llei que els ajuntaments formin part d'associacions independentistes.

Els populars es troben amb Cs en diverses mesures coercitives: tots dos volen suspendre el traspàs de més competències a les comunitats autònomes, incrementar les inspeccions a les escoles catalanes i reformar del codi penal perquè siguin més concrets els delictes de rebel·lió i de sedició. Ciutadans demana una llei d'estabilitat sobre els comptes de la Generalitat per garantir que “ni un sol euro públic” es destini a projectes a favor de la independència. El partit taronja coincideix amb Vox a establir que només el castellà és necessari per accedir a l'administració pública i en un control estricte dels Mossos d'Esquadra. Vox va més enllà i demana la supressió de la policia autonòmica, a més de la recentralització de les competències en Justícia, Interior, Educació i Sanitat.