Una xarxa de llàgrimes per la catedral de Notre-Dame

Les xarxes estan vessant un mar de llàgrimes per la catedral de Notre-Dame. Si hi havia algun dubte de la identificació dels catalans amb la cultura europea, aquesta desgràcia els ha esvaït. Les comparticions d’imatges de la catedral parisenca en flames, que dilluns al vespre va ser devastada per un incendi, han inundat totes les xarxes socials, des d’Instagram a Facebook, Twitter o WhatsApp. Bona part dels usuaris n’han rebut o publicat alguna, i molts són els internautes que han buscat al seu arxiu personal les fotos del dia que la van visitar, o l’últim cop que van fotografiar aquest monument gòtic, símbol de França i de la cultura europea. L'empatia dels catalans amb la pèrdua de la catedral, Patrimoni de la Humanitat, ha quedat ben publicada.

Les mostres de tristesa procedeixen de polítics i institucions, com el president de la Generalitat, Quim Torra; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el candidat a l'alcaldia de Barcelona i ex-primer ministre francès Manuel Valls; el Gran Teatre del Liceu –que també ha estat destruït per les flames– o el Departament de Patrimoni de la Generalitat. També d'associacions culturals com Òmnium Cultural o els castellers de París, així com professionals relacionats amb la cultura i ciutadans que han volgut mostrar el seu respecte i admiració per la catedral de Notre-Dame.

Notre-Dame de París és una església que no té res a veure amb la resta de temples religiosos de París. És la seva catedral per antonomàsia, amb una història que es remunta al 1160, quan Maurice de Sully, arquebisbe de París, va decidir dotar la ciutat d'una catedral digna d'aquest nom, que es convertiria en testimoni de la història de França. La seva construcció va començar tres anys després i va trigar gairebé dos segles en finalitzar. L'espectacular façana va ser la principal singularitat, en aquesta etapa primerenca de l'art gòtic. Atresora obres d'un valor incalculable, algunes de les quals s'han salvat de les flames, com ha comunicat l'alcaldessa de la ciutat, Anne Hidalgo, gràcies a la feina dels bombers i els policies, que van fer una cadena per treure objectes, com la corona d'espines i la túnica de Sant Lluís.