La maternitat serà feminista o no serà

Si agafem el principi feminista que allò personal és polític, el repte consisteix a polititzar la maternitat en un sentit emancipador. No es tracta d'idealitzar el fet de ser mare, sinó de reconèixer el seu valor social, polític i econòmic, que s'ha negat sistemàticament. Així ho plantejo en el llibre Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat (publicat en català per Ara Llibres i en castellà per Capitán Swing).

Ser mare i feminista no sembla fàcil, ja que la maternitat carrega una pesada llosa d'abnegació, dependència i culpa, contra la qual les feministes dels anys seixanta i setanta necessàriament es van rebel·lar. Aquest aixecament va acabar amb una relació tensa, mal resolta, amb la maternitat, en no voler afrontar els dilemes que aquesta implicava, i en alguns àmbits fins i tot es va caure en un cert discurs antimaternal i antireproductiu.

No obstant això, cal diferenciar, com tan bé explicava Adrienne Rich, a mitjans dels anys setanta, en el seu Nacemos de mujer –obra reeditada recentment per Traficantes de Sueños–, entre "la institució maternal" imposada, generadora de submissió, i "l'experiència materna". El desafiament, des d'una perspectiva feminista, consisteix a posar fi a la primera i alliberar la segona, la qual cosa implica una confrontació constant amb les normes socials establertes. El problema no és la maternitat en si, sinó el sentit en què la defineix, la imposa i la restringeix el patriarcat.

Les dones hem conquistat el dret a no ser mares, a posar fi a la maternitat com a destí, ara hem de poder decidir com volem viure aquesta experiència, al marge de les imposicions del sistema. Ni mares sacrificades, que tenen com a única finalitat tenir cura de les seves criatures, ni "supermares" 100% disponibles per al mercat de treball. Davant d'aquests ideals maternals inassumibles és contra el que cal rebel·lar-se i desobeir. La maternitat continua sent ara com ara un terreny en disputa.

Les mares hem estat considerades històricament objectes passius, no subjectes actius amb capacitat de decisió. Veure'ns com a persones independents, amb necessitats pròpies, ha de ser part de la reflexió feminista sobre la maternitat. "El meu cos és meu" també en l'embaràs, el part i la lactància, els quals formen part de la nostra sexualitat. No pot ser que la capacitat de decisió de les dones que han de parir es quedi a la porta d'entrada dels centres hospitalaris.

Avui, una nova generació de dones, en un context on tenir descendents ja no és vist com un destí ineludible, es replantegen el significat de la maternitat, amb menys prejudicis que les generacions anteriors, i reivindiquen poder viure aquesta experiència al marge de les restriccions del sistema. Es tracta de la presa de consciència de com unes pràctiques tan rellevants per a les societats humanes, i en les quals les dones tenim un paper fonamental, com gestar, parir, alletar i criar, han estat relegades als marges, i la necessitat de valorar-les i visibilitzar-les públicament i políticament. La maternitat no és només una responsabilitat individual sinó col·lectiva, i ho ha de ser en el marc d'un projecte social emancipador.

No obstant això, una altra maternitat només serà possible en un altre model de societat que col·loqui al centre les cures i la vida. Per això és tan important no només apel·lar a una maternitat feminista i a un feminisme que incorpori la maternitat, sinó treballar per aconseguir canvis en el mercat de treball, els serveis públics, la institució familiar..., en definitiva, en el model de reproducció social, perquè ser mares no sigui una quimera ni un privilegi, sinó un dret.

Esther Vivas és autora de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat.