Torra pagarà més a qui construeixi pisos socials en barris rics

L'equip del president de la Generalitat, Quim Torra, va defensar dilluns el seu decret d'habitatge, criticat per les entitats i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perquè tindrà en compte el preu del sòl dels barris per promoure pisos socials. El conseller de Territori, Damià Calvet, va assenyalar que l'objectiu del decret és fomentar la promoció d'habitatge assequible entre operadors públics i privats. Per això, l'administració pagarà la diferència entre el que al promotor li costi construir pisos socials a qualsevol barri (encara que sigui de renda alta), i el lloguer o hipoteca que les famílies adjudicatàries puguin assumir.

Fins ara hi havia tres tipus, tres mòduls, d'habitatge social: de règim especial (per a famílies amb rendes molt baixes), de règim general (per a rendes baixes) o concertat (per a rendes moderades). I Catalunya estava dividida en quatre zones, amb preus de construcció per cadascuna d'elles (perquè no és el mateix construir habitatge social a Barcelona que a Balaguer, perquè el sòl a la capital té un cost molt superior).

La idea que recull el polèmic decret és que hi hagi un sol tipus d'habitatge social. I que el que definirà el cost de construcció serà el preu del sòl, els costos de construcció i un “factor de localització que permetrà corregir a l'alça el preu de venda bàsic”. Això és, si en un barri ric el sòl és molt car i al promotor no li surt a compte construir-hi pisos socials, el preu de venda o lloguer podrà ser més alt. Però, com que les famílies que tenen dret a pisos socials tenen rendes limitades, la diferència que no puguin pagar l'assumirà l'administració.

“El preu màxim de renda o venda d'un pis no pot estar per sota del preu que costa fer-lo. I com que volem que els operadors públics i privats puguin fer habitatge social, cal definir bé el preu del mòdul, que fa 12 anys que està congelat”, va defensar el conseller Calvet. I va afegir: “La Generalitat cobrirà el que no puguin pagar respecte al mòdul”, via ajudes al lloguer de la Generalitat (l'“aval lloguer”) o a través del Consorci, en el qual participen el Govern i l'Ajuntament de Barcelona.

“Amb aquest decret fem possible el 30%”, va defensar sobre la modificació urbanística aprovada per Barcelona que obliga els privats a destinar un 30% de les seves promocions a habitatge assequible. La interpretació de Colau, errònia segons Calvet, és que en parlar de barris, només els rics podran optar a habitatge social als barris rics.

Preguntat per si, amb aquesta fórmula a l'administració no li acabarà costant molt car fer habitatge social, Calvet va respondre: “Les polítiques d'habitatge, com les del transport públic, són deficitàries per definició”.

En la mateixa línia de fomentar la promoció com sigui, el decret fixa que els futurs habitatges de protecció tindran qualificació permanent, perquè no es puguin vendre i es perdi patrimoni públic. Però exclou els habitatges socials en sòl privat: “Les promocions d'habitatge social en sòls privats no han de tenir qualificació permanent, ho hem de posar fàcil [als privats], no difícil”, va manifestar Calvet.