L’Agència Catalana de Patrimoni es desinfla

Va néixer el 2014 de manera imprevista, sense projecte, ni estudi econòmic i amb molta opacitat, en el moment àlgid de les retallades. L’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACPC) que van impulsar el conseller Ferran Mascarell i el seu director general de patrimoni, Joan Pluma, ha fet cinc anys però no ha aconseguit els objectius pels quals es va crear, que són explotar amb lògica mercantil, incrementant els ingressos, i turística, augmentant el nombre de visitants, els cinc museus de la Generalitat: Arqueologia de Catalunya (MAC), Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC), Història de Catalunya (MHC), Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i Art de Girona (md’A), i a 38 monuments i jaciments, alguns dels més importants de tot Catalunya, així com el Centre de Restauració.

Els museòlegs Xavier Menéndez i Daniel Solé repassen la trajectòria d’aquest organisme creat a imitació de l’English Heritage, els seus èxits i els seus fracassos, en un article minuciós que han presentat al congrés Crisis econòmica, patrimoni cultural i museus, celebrat a Donostia. “Els èxits han estat indubtables; les inversions en la restauració de jaciments com Ullastret i Empúries, recintes com Escaladei i Sant Pere de Rodes i ciutats com Tarragona i les seves restes romanes. També han millorat l’oferta de serveis: botigues, cafeteries, restaurants i audioguies; s’ha guanyat en agilitat en la contractació i en el cobrament dels proveïdors”, expliquen.

Els fracassos també: “la pèrdua d’autonomia en la gestió i els recursos humans dels museus i centres. No s’ha implementat el contracte programa entre l’Agència i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat des d’on es va escindir i des d’on es va nodrir de personal”. Tampoc s’han creat els òrgans col·legiats de gestió dels museus, asseguren. Per als experts no s’ha complert l’objectiu principal de l’Agència d’augmentar els ingressos. De fet, el 85% dels recursos els continua aportant la Direcció General i els ingressos propis només són d’un 15%. El pressupost de l’Agència entre el 2014 i el 2018 ha passat de 15 a 19 milions d’euros (21,6 i 25,7 milions finals per la signatura de convenis de patrocini amb La Caixa, aportacions de l’1% cultural català, subvencions del Ministeri de Foment i la taxa turística).

Tampoc s’han assolit grans xifres de públic. Durant aquests anys només han augmentat en unes 100.000 persones, i s’ha aconseguit un total d’un milió d’usuaris: el 20% escolars i al voltant del 40% turistes.

Els autors destaquen dos fets que parlen de l’obsessió recaptatòria que ha viscut l’ACPC aquests anys: El 2015 es va proposar al director del Thetis, el vaixell del Centre d’Arqueologia Subaquàtica, que organitzés creuers per a turistes VIPS, amb immersions incloses. També que els directors de les excavacions fessin visites personalitzades. “Afortunadament, aquest tipus d’activitats ja no són prioritàries. En canvi, s’han perdut oportunitats com quan la productora de Joc de Trons va rodar a Girona, i només es van ingressar 2.230 euros per compensar la pèrdua de taquillatge, argüint que el guany devia ser per l’impacte econòmic i turístic”.

Un altre dels dèficits que destaquen de l’ACPC ha estat que no s’han creat serveis per a tot el patrimoni català. “L’Agència volia ser un vaixell almirall del patrimoni però cada vegada va reduint el seu àmbit d’actuació i només gestiona una part de les polítiques patrimonials de la Generalitat i es col·loca entre els museus i de la Direcció General”.

Per als autors hagués estat millor convertir tota la Direcció General en Agència. “Són molts els experts que opinen que ha estat un fracàs, un instrument fallit, i seria millor que desaparegués, i tornar al model anterior, però això és molt complicat”. Per això proposen reformar-la “buscant l’agilitat i l’eficàcia sobre la rendibilitat econòmica, ampliant serveis en tot el territori i anteposant el criteri de servei públic al servei de museus i monuments, i no a l’inrevés, com fins ara”.

Josep Manuel Rueda, director de l’Agència des del juny del 2018, reconeix que els ingressos “han augmentat, però no el que es pretenia. Per una idea innocent de persones externes al sector es creia que es podria fer negoci, però la realitat és la que és”. L’ingrés ha estat fruit, sobretot, de la pujada del preu de les entrades, “que eren regalades”, segons Rueda.

El director reconeix que es treballa per reformar l’Agència. “Serà un procés llarg, durant el qual se’n modificaran els estatuts per decret i per modificació de llei”. Amb el canvi es pretén, explica, centrar-se en dos àmbits: la gestió del patrimoni propi i en el foment i l’ús del patrimoni, vinculat amb polítiques turístiques i d’educació. I posa com a exemple el programa Pirineu, que aborda les relacions entre l’home i el medi i les formes de vida que ha generat.

Quant als museus, assegura que estan recuperant la seva autonomia. “Ara, l’Agència condiciona el pla d’acció i intervé en la contractació de personal, però molt poc en la direcció estratègica. De fet, els museus poden signar convenis amb un sostre de 60.000 euros i gestionen els seus ingressos propis”.

Pel que fa al seu futur, afirma: “Estic convençut que en 10 o 15 anys els museus sortiran de l’Agència. De moment, els anirem preparant perquè estiguin capacitats per tenir un grau d’autonomia important, per quan acabin gestionats per consorcis, com passarà amb el futur Museu d’Història i Arqueologia de Catalunya, el d’Arqueologia de Tarragona i els museus d’Art de Girona, i per organismes autònoms, com en el cas del mNACTEC”.

Segons el gestor, “més que un vaixell almirall, volem que l’Agència sigui un instrument eficaç per fer noves polítiques de patrimoni i el seu ús, més que no pas intentar fer el que es va voler al principi, una substitució de la Direcció General. Crec que és més raonable”.