Barcelona no té prou espai per aparcar milers de motocicletes

En cinc anys el parc de motos ha crescut un 50% a Barcelona. Hi ha 183 motos per cada mil habitants, n’hi ha prop de 300.000, a les quals cal afegir 184.000 més de la conurbació metropolitana que cada dia registra mig milió de desplaçaments de motocicletes i ciclomotors que tenen Barcelona com a destinació principal. Una ciutat on hi ha 66.000 places en estacionament en calçada, unes 100.000 a la vorera complint la normativa i 6.000 més de senyalitzades. No hi ha espai per a tantes motos, el sector demana més places al carrer i el Consistori defensa un canvi de mentalitat.

Dimecres, 11 del matí. Carrer Diputació entre Pau Claris i passeig de Gràcia: 42 motocicletes aparcades correctament a la calçada i 63 damunt de la vorera, complint la normativa, però envaint tot buit que queda entre guals, terrasses, arbres… Un panorama que és similar en bona part de la trama central de l’Eixample els dies laborables. I un problema de saturació de l’espai públic que pot anar a més, ja que el creixement del parc de motos va a més.

Segons les dades d’Anesdor —la patronal dels empresaris de la moto—, durant el primer trimestre d’aquest any a Catalunya s’han matriculat més de 10.000 motocicletes, amb un increment del 10% respecte al mateix període de l’any passat. “Barcelona concentra el 22% de les motos d’Espanya i els desplaçaments en motocicletes representen el 30% de la mobilitat del vehicle privat. Creiem que l’espai per aparcar hauria de ser proporcional, i no ho és”, sosté José María Riaño, el secretari general d’Anesdor, que ha proposat a l’Ajuntament que cada plaça d’estacionament de cotxe al costat dels semàfors es transformi en un espai per a l’aparcament de cinc motos.

Un canvi que ja ha anat aplicant de manera progressiva el Consistori, que en aquest mandat ha afegit 10.000 places més a la calçada a costa de places de cotxes: “No es pot pretendre que hi hagi una plaça per a cadascuna de les motos que hi ha. Entenem que s’ha de minimitzar l’impacte a les voreres, un espai públic que ja està molt saturat i es continuarà guanyant espai a les calçades, però cal un canvi de mentalitat en el motorista”, explica Adrià Gomila, el director de Mobilitat del Consistori.

Un canvi de cultura que passa, sobretot, per conscienciar-se que la moto no t’ha de deixar just a la porta de la teva destinació, que potser cal caminar una mica més. L’Ajuntament va fer una campanya informativa a 60 punts de la ciutat on s’havia detectat un ús massiu de les voreres per aparcar. Aparcaven 3.717 motos que van reduir en un 44% —1.629 motos menys— després d’informar 8.000 usuaris de les motocicletes. “La multa ha de ser l’últim recurs i es continuarà per la línia d’informar i recordar”, afegeix Gomila.

Els aparcaments amb prou feines tenen places de rotació per a motos

Una altra qüestió és el paper dels aparcaments públics i privats—subterranis o en locals — per ajudar a la descongestió de les voreres saturades de motocicletes. L’oferta de places en aparcaments és mínima: 2.700. I, d’aquestes, la gran majoria són de la xarxa municipal (BSM), que en té 1.564 per a abonats i rotació. El preu mitjà de l’abonament és de 50 euros al mes i el de rotació de 0,81 euros l’hora tarifada per minuts.

Les places restants —una mica més de 1.100— són de les concessions dels aparcaments Saba —330—i 814 més de Bamsa, una empresa mixta controlada per Saba, un 40% de la qual és propietat de la municipal BSM. La majoria d’aquestes últimes són d’abonats que paguen quotes mensuals, segons apunten portaveus de Saba. És una xarxa de 40 aparcaments que té el negoci centrat en l’explotació de 14.000 places de cotxes i que tampoc se sent obligat a tenir més espai per a les motos, ja que correspon al Consistori fixar les condicions de les concessions. Ara com ara, només fa unes recomanacions, sense quotes ni percentatges de places. El resultat és que amb prou feines es veuen motos en els grans aparcaments SABA del centre de Barcelona mentre que les voreres estan a vessar.

El gruix dels aparcaments privats de la ciutat no té places de rotació per a motocicletes ni tarifes per a Aquests vehicles. Per exemple, al carrer Mallorca, entre Balmes i Enric Granados, divendres al matí hi havia 140 motos aparcades a les voreres. Un gran pàrquing que hi ha en aquest mateix carrer només tenia unes quantes places per abonats mensuals, però cap plaça d’estacionament de rotació.

“Nosaltres no podem obligar els agremiats a tenir places de rotació i tarifes per a motos, és una cosa personal. A petició de l’Ajuntament es va fer una campanya interna entre els agremiats però amb pocs resultat”, reconeixia el president del gremi de garatges, Vicente Artigas.

Totes les parts coincideixen a dir que les motos no són l’enemic a batre, sinó ben al contrari. El RACC, per exemple, posa l’accent en el fet que se senyalitzin bé les voreres en les quals no poden aparcar per “demostrar que no és una mesura recaptatòria” i que no se sancioni de manera indiscriminada quan no hi ha col·lisió dels drets del vianant i la motocicleta a la vorera. La patronal del sector posa l’accent en els beneficis de l’ús privat de la moto a Barcelona perquè estalvia un 150% d’emissions contaminants i l’alliberament d’espai que suposen respecte a l’ús del vehicle.

Un discurs que “compra”, en part, el govern municipal, més preocupat per l’antiguitat de les motocicletes que circulen per la ciutat. I és que, segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de les 484.000 motocicletes de la conurbació, un 12% no tenen etiqueta de la Direcció General de Trànsit (DGT) per a les restriccions de vehicles contaminants, la qual cosa equival a una mitjana de 60.000 desplaçaments diaris. Pel que fa a les motocicletes, unes 30.000, ja que acostumen a ser trajectes d’anada i tornada. Un problema a tenir en compte, ja que les motocicletes i els ciclomotors sense etiqueta ambiental contaminen 10 vegades més.