Beneficia més a qui la condueix

Obrim els ulls, el benefici de la moto recau principalment sobre els seus usuaris, que triguen poc i aparquen gratis. Però la resta de la societat també contribueix a aquesta servitud, ja sigui sacrificant espais públics dels vianants ja sigui suportant la seva contaminació ambiental i acústica, per al cas de les no elèctriques. Tampoc podem obviar que viatjar amb moto és molt més arriscat que fer-ho en qualsevol altre mitjà de transport. Fins i tot a Barcelona, la ciutat amb més motos d’Europa, el transport públic satisfà cinc vegades més demanda de mobilitat que les dues rodes motoritzades: 2.369.000 de desplaçaments diaris amb metro, bus, tren i tramvia davant dels 1.086 milions amb cotxe i 450.000 amb la moto.

Si s’ha de jutjar per l’evolució de les velocitats mitjanes i la intensitat del trànsit a les vies principals de Barcelona, tampoc es pot concloure que la moto aporti fluïdesa a les carreteres. La moto ha permès mantenir el pes de la mobilitat privada en algunes ciutats perquè compacta més la circulació privada. Això pot ser un inconvenient en ciutats molt denses amb poc espai públic. A més, anar amb transport públic redueix de forma neta la congestió amb les millors ràtios de seguretat per a les persones i sota el principi d’equitat social, no cal disposar de permís de conduir ni vehicle propi. Des dels anys 80 les grans ciutats van començar a recuperar les voreres per als vianants, però ara estem perdent aquests espais per la permissivitat amb l’aparcament de motos. Com el cotxe, la moto ha de tenir un aparcament delimitat amb pintura i, en alguns casos, de pagament.

La moto, així com la bicicleta elèctrica i convencional, és una part de la solució al problema de la congestió si avancem en seguretat, civisme i reducció d’emissions i sorolls. I poden ser un bon aliat del transport públic amb la nova cultura del vehicle compartit.

Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic.