L’herència més explosiva de la Guerra Civil

El 21 de març els artificiers de la Policia Nacional van desactivar un projectil de 45 centímetres desenterrat per unes obres en un camí de la Casa de Campo de Madrid, on cada cap de setmana hi passegen milers de veïns de la capital. Per seguretat, es va acordonar la zona i es van desallotjar dos edificis que hi havia a prop.

No és un fet insòlit. Només quatre dies abans es va trobar un altre obús prop de l'Escola d'Arquitectura, també a Madrid. Per la Universitat i la Casa de Campo va passar la línia del front de la Guerra Civil, i del seu final oficial (“captivo y desarmado el Ejército rojo...”, començava el bàndol del general Franco) avui fa justament 80 anys.

Malgrat el temps que ha passat, les desenes de milers d'artefactes sense explotar que tres anys de conflicte bèl·lic van deixar en herència a les generacions que havien de venir no han perdut ni un àtom del seu poder destructiu. “Si el projectil s'obre, l'explosiu es pot degradar per la humitat, però si està intacte, continua actiu indefinidament”, adverteix el tinent Salvador Serrano, del Servei de Desactivació d'Explosius de la Guàrdia Civil amb base a Valdemoro (Madrid).

El 2 de maig de l'any passat, un home de 38 anys va resultar greument ferit en fer explotar un projectil que guardava al seu xalet a Arévalo (Àvila). Quan va arribar la Guàrdia Civil, alertada pels veïns, es va trobar un arsenal d'artefactes de la Guerra Civil que havia anat emmagatzemant. El novembre del 2014, un agricultor va morir a Vila-real (Castelló) quan una bomba va explotar al seu cobert d'eines; i el setembre del 2013, un home i el seu fill van patir ferides greus per l'explosió d'un artefacte en un garatge que estaven netejant a Terol.

Segons una resposta parlamentària al senador d'EH Bildu Jon Iñarritu, la Guàrdia Civil ha detonat en els últims 33 anys, des del 1985, uns 35.000 artefactes explosius, en un 80% procedents de la Guerra Civil.

El mapa de les troballes, elaborat a partir d'un llistat de més de 300 pàgines, marca en vermell les zones on van tenir lloc les grans batalles: Jarama, Guadalajara, Brunete, Terol, l'Ebre... però no hi ha una província que es lliuri d'aquest perill latent. El primer lloc l'ocupa Terol (3.693 artefactes), seguit d'Astúries (2.283), Madrid (2.277), Tarragona (2.194) i Castelló (2.058).

En contra del que es podria esperar, el nombre de troballes no decreix amb el pas dels anys, sinó que es manté estable entorn de poc més d'un miler anual, amb pics que responen al descobriment d'una partida especialment voluminosa (com les 538 granades de morter trobades el juliol del 2017 en un aqüífer de Terol) o l'arribada de la febre de la construcció a terrenys que van ser en el seu moment camp de batalla.

Segons explica el tinent, a les zones rurals la majoria de les troballes les fan senderistes o pastors, que es topen amb artefactes desenterrats per la pluja, mentre que a les ciutats surten a la llum quan les màquines remouen la terra d'un solar per edificar-lo. També s'han trobat projectils en cases aïllades, amagats en falsos sostres o en espais entre els murs, com si els seus habitants els haguessin guardat per utilitzar-los en cas de ser atacats.

El principal perill són els col·leccionistes, que se'ls enduen a casa sense ser conscients de la càrrega mortífera que transporten. Fins i tot la carcassa d'un projectil, trencat i aparentment buit, que alguns fan servir de gerro per posar-hi flors, pot tenir una base amb pólvora.

Els artefactes més nombrosos són les granades de mà (13.219), seguides dels projectils d'artilleria (12.959), la majoria destructors de 75 i 105 mil·límetres. Els segueixen les granades de morter, les més freqüents de 81 mil·límetres (6.080); i les espoletes (1.267). La xifra més baixa (645) correspon a bombes d'aviació, italianes (legionàries) o alemanyes, però són també les que tenen més càrrega explosiva: el 75% del seu pes és TNT.

Inicialment anaven carregats de trilita, però a mesura que la guerra avançava, s'emplenaven amb l'explosiu més a mà; i fins i tot algunes bombes d'aviació eren projectils d'artilleria als quals es posaven aletes.

A principis de mes, al guàrdia Eusebio Rodríguez, 36 anys d'artificier, li va tocar anar a Loranca de Tajuña (Guadalajara) perquè un veí havia trobat una granada. Es va quedar pàl·lid quan el descobridor de l'artefacte li va explicar que devia tenir una peça solta perquè en agitar-lo sonava alguna cosa a dins. Hauria pogut volar pels aires.

Algunes bombes són fins i tot anteriors a la Guerra Civil. El març del 1985, un vaixell de pesca d'arrossegament va capturar al golf de Biscaia dues bombes de la Primera Guerra Mundial i les va portar a port. Quan l'equip de la Guàrdia Civil va començar a desactivar la primera, va sortir una emanació de gas que va intoxicar l'agent i el va mantenir quatre dies hospitalitzat. Era una bomba química. Afortunadament, quan es va escapar el núvol tòxic estava plovent, per la qual cosa no es va dispersar. Sense ni tan sols tocar-lo, el segon projectil es va llançar a un avenc al fons del mar.