La tornada dels eterns Zipi i Zape

Estaven lleugerament basats en els entremaliats germans de la historieta alemanya Max i Moritz, nascuts allà el 1865, de la mà entintada de Wilhelm Busch, un dels pares de la tira còmica europea. Volien fer el bé però, de vegades, gairebé sempre, acabaven fent alguna cosa tan malament, que el seu pare, Pantuflo Zapatilla, no tenia més remei que castigar-los de tan terribles i enginyoses maneres com fos possible. Sempre fingien haver tret “sengles deus” quan en realitat tenien “sengles zeros” en el que fos perquè la fi justificava els mitjans i l'única cosa que volien era que els compressin, d'una vegada, el seu parell d'anhelades bicicletes.

Zipi i Zape, els bessons més famosos de la historieta espanyola, els que van fer de Josep Escobar el mestre de tants dibuixants —inclòs el mateix Ibáñez, que va créixer dibuixant continuacions a les historietes dels entremaliats germans que llegia de petit—, han tornat, i ho han fet renovats. L'editorial Bruguera ha ajustat el color i ha introduït petits canvis lingüístics per atreure els nens d'avui amb la intenció de convertir-se, com Astèrix y Obèlix, en la seva pròpia marca.

El rellançament coincideix amb el 25è aniversari de la mort d’Escobar, “tot un pioner”, en paraules de l'escriptor Javier Pérez Andújar, “un mestre, en el sentit més profund del concepte, va ser el que va ensenyar i va obrir camí, va ser sensible abans que els altres a com calia fer les coses”. “Fixin-se, als 12 anys va pintar un mural de sis metres en una paret d'un carrer de la seva ciutat, Granollers, que donava a la carretera de Barcelona, convençut que algú ho veuria i descobriria el seu talent i el fitxaria per convertir-se en el que sempre va voler ser i va acabar sent: dibuixant”, va recordar aquest dimarts Pérez Andújar. “Al cap d’una setmana es va adonar que havia comès l'error de no signar-lo, i, clar, així com anaven a anomenar-lo!”, va postil·lar la seva filla Montse, que el recorda sempre dibuixant. “Llegíem les seves historietes abans que es publiquessin i quan detectàvem que havia fet servir alguna cosa nostra, li cobràvem per drets d'autor!”, va bromejar. Tant el seu germà Carles com ella tenien avorrida la seva icònica pipa, que aquests dies pot veure's a la petita exposició que acull Fnac Triangle, a Barcelona. “Era impossible no tossir al seu costat!”, recorden.

El seu net, Sergi Escobar, ara al capdavant del seu llegat, amb ulleres de vidres tan gruixuts com les del seu avi, diu que això és només el principi. Aquest any es recuperaran tres de les 16 “aventures llargues” que Escobar va idear per a Zipi i Zape. Va arribar a escriure 10.000 pàgines només dels bessons, com recordava Ibáñez durant la presentació del parell de primers volums, La vuelta al mundo i El tonel del tiempo, “podria empaperar-se la muralla xinesa amb els nostres originals!”, afirmava. “I almenys se’n recuperaran tres cada any, però la intenció és trobar a un dibuixant de traç similar que pugui continuar amb les aventures”, va apuntar el seu net. S'admeten apostes.

Respecte als originals, tot el que Escobar va signar abans de 1987 —i pensem que la primera historieta de Zipi i Zape data de 1948—, segueix “en parador desconegut”, perquè primer la desapareguda vella Bruguera i després Grupo Zeta es van negar a retornar-los als seus legítims amos. “Era terrorífic, els destruïen sense més perquè no els tinguéssim”, lamentava Ibáñez, que no feia més que recordar que per a ell, Escobar, “era Déu” i que donaria qualsevol cosa per tornar-lo a veure.