La pressa del 28-A desvirtua les primàries dels partits

La precipitada convocatòria electoral del 28 d’abril ha posat en evidència la falta de transparència dels partits. Dels sis que es van presentar el 2016, només dos han fet primàries, tot i que el seu esperit s’ha desvirtuat perquè estan fortament controlades pels aparells. De la llista dels comuns, pactada sense rival, al fitxatge a dit de la candidata del PP per Barcelona, passant per la llista imposada per Puigdemont, els partits han tractat les primàries per al 28-A com un simple tràmit.

Queden en el record, com a exemple de processos en què es decidia alguna cosa, les primàries que van enfrontar en el PSOE Pedro Sánchez i Susana Díaz el 2017, i les que va guanyar al PP Pablo Casado davant de Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal el 2018. I també hi ha exemples de primàries que han mobilitzat molts militants, com les que ha impulsat l’Assemblea Nacional Catalana de cara a les municipals, en les quals han participat unes 40.000 persones, i que té com a cara visible Jordi Graupera.

Davant d’aquests casos, aquestes són les primàries que han fet els partits que es presenten el 28-A.

Esquerra Republicana. El Consell Nacional d’Esquerra va aprovar per unanimitat l’1 de març que Oriol Junqueras fos el cap de llista. Dues setmanes després, el mateix òrgan va aprovar la composició de la llista. La trajectòria dels republicans ha quedat entelada amb la manera com es va confeccionar la candidatura per a les eleccions municipals de Barcelona. Alfred Bosch va guanyar les primàries al març amb el 95% dels vots, però al setembre la direcció va decidir apostar pel llavors conseller Ernest Maragall amb un intercanvi insòlit de rols amb Bosch. Maragall es va sotmetre a unes primàries que va guanyar davant d’un rival proposat per les bases, Xavier Martínez, que va denunciar manca de democràcia interna.

Ciutadans. Les primàries al partit d’Albert Rivera solen ser un tràmit religiós per confirmar el candidat oficial. És el cas d’Inés Arrimadas, que va reunir el 96% dels vots (453 sufragis) en una votació en la qual van participar 10 candidats més, tots homes, i sense rellevància mediàtica. Només hi va participar el 19% dels afiliats de Barcelona, la més baixa de tot Espanya. A la líder de l’oposició això no la va preocupar i va replicar que a ella la inquietaria que el seu partit fes el mateix que Carles Puigdemont. Les ombres han envoltat les primàries de Ciutadans per a la Junta de Castella-Lleó, en què el partit va haver d’anul·lar el nomenament de la candidata Silvia Clemente, un fitxatge d’Albert Rivera, perquè l’escrutini s’havia fet de manera irregular.

Partit dels Socialistes. Els socialistes han triat Jaume Collboni, el cap de llista per Barcelona, com a número u per Barcelona, però tampoc han fet primàries per designar Meritxell Batet. L’elecció es va fer mitjançant un vot secret entre els membres del Consell Nacional dels socialistes que havien d’aportar un mínim d’avals. Sense la presència de cap oposició, la ministra va ser l’única que va optar al càrrec.

La Crida. El partit, fundat per Puigdemont, es va estrenar amb una consulta a la ciutadania. Un total d’11.815 inscrits van participar en la votació per saber si havia d’impulsar una llista unitària i presentar-se a les eleccions si ho acceptaven els seus socis eventuals. El resultat va ser aclaparador: el 97% dels afiliats —11.490 associats— van votar sí a la primera opció, i 10.729 van votar a favor d’una confluència. No obstant això, contra tot pronòstic, la Crida va decidir no assumir el mandat i va descartar presentar-se com a tal el 28-A. Quatre dies després, van consultar si el diputat Jordi Sànchez havia de ser el cap de llista de la candidatura de Junts per Catalunya. Va sortir el sí amb un 81% dels vots. La participació va baixar en 2.064 vots.

PDeCAT i JxCat. El PDeCAT va fer primàries a totes les comarques però no va assumir el mandat de cap. Les llistes del 28-A es van aprovar en un consell nacional que es va convocar amb un dia d’antelació, incomplint el reglament —s’ha de fer almenys amb cinc dies— i sense quòrum, tot i que la norma no ho exigeix. Els candidats es van votar a mà alçada. Mentre es feia aquesta votació i sense previ avís, Junts per Catalunya anunciava per sorpresa que Puigdemont seria el cap de llista a les eleccions europees.

Catalunya en Comú. La cúpula dels comuns va pactar una candidatura fins a la desena posició de la llista i va decidir anul·lar les primàries perquè no es va presentar cap llista alternativa. El sector Desbordem, minoritari dins del partit, va criticar que les negociacions fossin “a porta tancada”. Jaume Asens va ser triat cap de llista amb més vots en blanc que a favor. Podem, no obstant això, va donar a la tardor una notícia inesperada: Noelia Bail, membre de l’exdirecció d’Albano Dante Fachin, va ser triada al setembre secretària general després de derrotar el candidat oficial, Jaume Durall, per 19 vots.

Partit Popular. El PP no té tradició de fer primàries —a excepció de les que van triar Pablo Casado. Com a cap de llista per Barcelona el 28-A, i per rivalitzar amb Inés Arrimadas, la cúpula va nomenar dissabte l’exdiputada i periodista Cayetana Álvarez de Toledo, sense cap vinculació amb Barcelona.