Caixa o faixa per a Coutinho

Coutinho no troba el seu lloc al camp, ni a casa ni a fora, i l’afició del Barça comença a perdre la paciència: el brasiler va sortir xiulat del partit contra el Rayo Vallecano quan va ser substituït per Valverde. Ja feia dies que a l’estadi se sentia aquella remor, el xiuxiueig tan culer de desaprovació cap als futbolistes que quan arriben se suposa que són molt bons i després no els surten les coses davant la sorpresa del Camp Nou, sovint més jutge que no pas motor d’animació. Molts d’aquests són jugadors que no han corregut mai, ni que sigui per dissimular les seves mancances, sinó que depenen del talent i de l’habilitat, i a vegades de la intenció, com passava amb Lo Pelat.

El que passa amb Coutinho és que no sua ni juga, no ha estat mai un treballador ni tampoc pot ser considerat ara un artista, no se sap ben bé què és, més enllà d’haver estat presentat com el fitxatge més car de la història del Barça: 140 milions més 20 de variables, un preu ben estrany si es té en compte que la primera oferta del club blaugrana al Liverpool va ser de 60 milions. Pel que sembla, entremig Bartomeu va adquirir el compromís de contractar-lo sense que fos una petició de l’entrenador. Sí que s’ha de dir, en qualsevol cas, que el director esportiu Robert Fernández, el mateix que va apostar per Lenglet i De Jong, el va definir com el substitut ideal d’Iniesta.

La seva contractació, en qualsevol cas, va ser beneïda mediàticament per la seva trajectòria al Liverpool. Coutinho era titular a Anfield. Només Klop semblava tenir algun dubte sobre el pes que tenia a l’equip perquè sovint resultava un atacant indefinit: no era ni un extrem pur ni tampoc un interior clàssic, perquè li costava respondre a les exigències físiques i tàctiques que volia el tècnic del Liverpool. La situació s’ha agreujat molt més encara al Barça per la personalitat futbolística de Coutinho, un jugador difícil de cosir en equips que tenen una cultura futbolística molt determinada.

A Coutinho fins i tot li pesen les mitgetes, no troba la porteria, és innocu amb i sense espais, tant és el rival com el sistema, sempre melancòlic, ben al contrari que Dembélé

Durant un any Coutinho ha viscut dels gols, 10 a la primera temporada al Camp Nou en 22 partits. Tot i ser intermitent, sense gaire cor ni pulmons, sovint camuflat al costat esquerre de l’ofensiva blaugrana, sempre sabia aparèixer en un moment determinat per obrir-se en diagonal i rematar de rosca al pal esquerre del porter, una acció tan repetida i singular que va ser patentada com el gol Coutinho. Una mala decisió, perquè aquella jugada no s’ha tornat a veure des de fa temps a la Lliga, ja que no marca des del clàssic disputat a l’estadi (5-1), mentre que a la Copa del Rei va ser una de les figures de la remuntada davant del Sevilla. Només ha fet vuit dianes en 39 partits.

L’atacant brasiler ha passat de marcar 0,45 gols per partit a 0,20, d’una temporada a l’altra, des que va ocupar la vacant de Neymar fins al dia que va passar a jugar al lloc d’Iniesta, avui al Japó. La seva regressió ha estat tan transcendent com la progressió de Dembélé, justament el davanter que li ha acabat prenent el lloc a l’alineació titular de Valverde. “Home, Cou! Que no estàs connectat!”, li va arribar a dir Piqué en un dels darrers entrenaments, segons expliquen alguns mitjans de Barcelona. A Coutinho fins i tot li pesen les mitgetes, no troba la porteria, és innocu amb i sense espais, tant és el rival com el sistema, sempre melancòlic, ben al contrari que Dembélé.

El problema és que el francès està lesionat i podria ser baixa contra el Lió. No hi ha gaires alternatives: Malcom, Sergi Roberto o Coutinho. L’entrenador apostaria segurament per Coutinho si fem cas del que ha passat fins ara i de la confiança que el Camp Nou té en el brasiler. Podria ser la darrera oportunitat per a Coutinho: caixa o faixa, una disjuntiva raonable si es té en compte que fins ara ha estat dels pocs jugadors que no s’ha superat després de tenir la confiança del vestidor i de Valverde. Semedo, Arturo Vidal, Sergi Roberto i sobretot Dembélé han sabut refer-se dels mals moments; ara li toca finalment a Coutinho.

Introvertit com és, s’ha d’espavilar, sortir de la malenconia, rebel·lar-se, o acabarà malament, carn de canó al Camp Nou i intranscendent també a la selecció del Brasil. No és una qüestió de qualitat sinó de caràcter. Per al seu cas no sembla haver-hi terme mitjà: triomfa o fracassa, no pot pas anar fent la viu-viu com fins ara. Torna la Champions i el Barça necessita jugadors capaços de decidir un partit; Coutinho semblava un d’ells fins que s’ha anat apagant com una espelma i ha sortit xiulat del Camp Nou. Ara li toca respondre o la gent pensarà que, a més d’apocat, és sord i tant li fa el que diguin al Barça. La pregunta ara mateix és: qui és en realitat Coutinho?