La corrupció amb sordina

Pel que sembla, el soroll polític causat pel conflicte territorial presidirà la campanya electoral per a les properes eleccions legislatives espanyoles. I sota el soroll persistiran els problemes que assolen secularment el país, entre els quals ocupa un lloc destacat el fenomen de la corrupció.

Fa poc Transparency International va donar a conèixer els índexs de percepció de la corrupció (CPI) del 2018. Com era previsible, Espanya no surt gaire ben parada al CPI: en una escala que oscil·la entre 0 (màxima corrupció) i 100 (mínima corrupció) Espanya té 58 punts i ocupa la posició 41 de 180 països, molt lluny del podi que ocupen Dinamarca, Nova Zelanda i Finlàndia. En el context d’Europa occidental, Espanya té per davant 22 països i per darrere només vuit (Malta, Itàlia, Eslovàquia, Croàcia, Romania, Hongria, Grècia i Bulgària). Tot i que entre el 2017 i el 2018 va guanyar un punt i va escalar una posició, Espanya és, amb Malta, la “democràcia plena” (en el sentit de The Economist) que té més mala puntuació.

Les dades de Transparency International no són cap novetat: confirmen el que se sap des de fa temps a través d’altres fonts. Els eurobaròmetres, per exemple, indiquen que la corrupció percebuda a Espanya és molt més gran que a la resta de la Unió. El 2017 el 98 per cent dels entrevistats espanyols va declarar que al seu país el problema de la corrupció és “habitual”, mentre que al conjunt de la Unió Europea va fer aquesta afirmació el 68 per cent. Dos terços dels entrevistats espanyols van assegurar que la corrupció havia augmentat, una sensació compartida només per la meitat dels europeus. Etcètera.

Com més corrupta sigui Espanya, més motius tindran els independentistes per marxar. Naturalment, aquest raonament oblida un fet elemental, que és la contribució catalana a la corrupció a Espanya

Entre alguns cercles independentistes les dades de Transparency International van ser rebudes amb alegria. Com més corrupta sigui Espanya, més motius tindran els catalans per marxar. Naturalment, aquest raonament oblida un fet elemental, que és la contribució catalana a la corrupció a Espanya. Un bon mostrari dels casos de corrupció a Catalunya el va oferir en el seu moment la CUP, que abans de fer seguidisme parlamentari al centre dreta i concedir a Puigdemont els últims Pressupostos aprovats a Catalunya, va publicar un atles de la corrupció molt ben documentat que portava per títol Llums i taquígrafs.

Si Catalunya fos un Estat, quina puntuació obtindria al CPI? Hi ha raons per pensar que no seria gaire millor que la resta d’Espanya. Almenys això és el que es desprèn dels baròmetres sobre la corrupció a Catalunya que publica l’Oficina Antifrau de Catalunya. El 2010, el 61 per cent dels entrevistats va afirmar que a Catalunya hi havia molta o força corrupció. El 2012, el percentatge es va elevar al 79,5 per cent i el 2014 va arribar a un màxim del 82,3 per cent. En les últimes edicions el percentatge s’ha relaxat (74,2 el 2016 i 71,9 el 2018) però continua sent molt elevat.

Els mateixos que van ser descavalcats del Govern espanyol per la sentència del cas Gürtel amagaran la corrupció sota la catifa de la sagrada unitat d’Espanya

Una de les dades més sorprenents del baròmetre del 2018 és que hi ha més tolerància amb la corrupció entre els joves catalans. Segons el baròmetre, un de cada 10 joves entre 18 i 29 anys considera molt o força acceptable que un polític doni el seu suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic que hagi donat suport al seu partit, mentre que entre els més grans de 30 anys el percentatge es redueix al 3,7 per cent. El director de l’Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, va manifestar la seva preocupació per aquest comportament, que va atribuir a una possible “crisi de valors” i va qualificar de “fracàs social terrible”.

És cert que el Pla de Govern de Quim Torra preveu “l’aprovació i implementació d’un pla de prevenció contra el frau i la corrupció 2019-2021”. Però també és cert que ara mateix no sembla que el Govern de Torra estigui gaire concentrat a governar, i en qualsevol cas no hem tingut més notícies d’un pla que no figura entre les prioritats de la legislatura. Entre altres coses, Torra no va esmentar ni una vegada la corrupció en el seu discurs per al debat de política general del 2 d’octubre.

En les eleccions del 28-A els mateixos que van ser descavalcats del Govern espanyol per la sentència del cas Gürtel amagaran la corrupció sota la catifa de la sagrada unitat d’Espanya. Res de nou per a Catalunya: sense necessitat de subscriure la tesi matussera que el procés va néixer per tapar la corrupció, és veritat que des de fa temps el debat sobiranista dificulta parlar de debò de la corrupció o d’altres problemes greus que té Catalunya i que no desapareixeran amb la simple independència.

Albert Branchadell és professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.