Segon pacient sense rastre de VIH després d’un trasplantament de cèl·lules mare

El virus del VIH és tot un as del camuflatge. Infecta les cèl·lules sanes i s'integra en el seu material genètic per passar desapercebut i no donar la cara. S'amaga en les cèl·lules infectades i impedeix que el sistema immune el trobi i l'elimini. Aquesta és la seva millor tàctica per sobreviure i no li va malament. Els antiretrovirals per combatre'l són cada vegada més eficaços, tenen menys efectes secundaris, i redueixen a la mínima expressió el virus. Però el VIH no desapareix mai del tot i queden, en una mena de cau on acollir-se (reservori viral), cèl·lules infectades latents en l'organisme. Per això la cura, ara com ara, no existeix. Excepte en un cas —l'anomenat pacient de Berlín, Timothy Brown, que fa 11 anys que no té VIH després d'un trasplantament de cèl·lules mare— i un segon en inicis: un consorci internacional, en el qual participa el centre de recerca IrsiCaixa de Barcelona, ha identificat un altre pacient que, després d'un trasplantament de cèl·lules mare, va deixar de prendre els antiretrovirals i fa 18 mesos que no té VIH detectable. Els metges, prudents, encara parlen de remissió, no de curació.

Más información

Una vacuna terapèutica que controla el VIH sense prendre antivirals

El ‘chemsex’, una de les causes que fa que no baixi el nombre d’infectats pel VIH

“És increïble. El pacient de Berlín no va ser una anècdota. Tenim un segon cas. No volem parlar de curació, però en els altres casos on es va interrompre el tractament, el virus va rebrotar”, celebra Javier Martínez-Picado, investigador d'IrsiCaixa i colíder del consorci internacional IciStem, que ha publicat la troballa a la revista Nature. Amb les seves diferències, aquest segon pacient replica el que va assolir el pacient de Berlín, Timothy Brown, l'home seropositiu que, després de sotmetre's a un trasplantament de medul·la —on es troben les cèl·lules mare— per curar una leucèmia que patia, se li va retirar el tractament antiretrovirals i el VIH, en comptes de rebrotar, va desaparèixer.

En el trasplantament va estar llavors part de la clau que explica el cas de Brown. El tractament per a leucèmies com la seva o altres malalties hematològiques similars comença amb una potent quimioteràpia que destrueix la medul·la òssia, on es troba el tumor maligne i és, al seu torn, un dels reservoris del VIH. La químio fulmina, al mateix temps, les cèl·lules tumorals i les cèl·lules infectades latents. Després, amb un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant sa, es reconstrueix la medul·la amb un exèrcit de cèl·lules sanes, es cura la malaltia hematològica i s'elimina el VIH.

Però, a més del factor decisiu que va ser el trasplantament, Brown tenia la particularitat que tenia una mutació en un dels dos al·lels del gen CCR5 Delta 32, un error genètic que impedeix que el virus penetri a la cèl·lula. Quan la mutació, que afecta l'1% de la població europea, es troba en els dos al·lels de cada gen, el VIH no pot obrir les comportes per entrar a la cèl·lula. Al pacient de Berlín li van fer el trasplantament amb cèl·lules mare d'un donant que tenia aquesta mutació i ja fa 11 anys que no tenen rastre del virus.

El nou cas és un home de la Gran Bretanya a qui se li va diagnosticar la infecció per VIH el 2003. El 2012 inicia el tractament antiretroviral i, al cap de poc temps, se li va diagnosticar un limfoma de Hodgkin. El 2016, es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare. A diferència de Brown, aquest pacient no tenia cap còpia errònia del gen CCR5 Delta 32, però sí que va ser trasplantat amb les cèl·lules d'un donant amb aquesta mutació. 16 mesos després de la intervenció, els metges de l'hospital londinenc on va ser atès, li van retirar el tractament antiretroviral i, des de llavors, suma un any i mig sense el virus.

Malgrat l’eufòria per aquesta troballa, els metges matisen que els resultats encara “no són escalables” a la població general amb VIH i encara és menys factible fer un trasplantament de medul·la per curar el VIH

No s'ha observat la presència del VIH en el pacient de Londres ni amb les eines de detecció més precises que hi ha. De fet, precisament aquesta era l'aportació d'IrsiCaixa, mesurar la càrrega viral del pacient amb els dispositius més sensibles. “Hem analitzat com la seva serologia i els seus anticossos van desapareixent, de manera similar al que es va observar en el pacient de Berlín. En una persona amb VIH, si es per al tractament, el virus rebrota a partir de dues setmanes. Però en aquest cas, 18 mesos després, aquesta persona es manté indetectable”, apunta la doctora María Salgado, coautora de l'estudi. Irsicaixa, que està impulsat per La Caixa i la Generalitat de Catalunya, és l'únic centre espanyol que ha participat en l'estudi.

Malgrat l'eufòria per aquesta troballa, els metges matisen que els resultats encara “no són escalables” a la població general amb VIH i molt menys és factible fer un trasplantament de medul·la per curar el VIH. “Aquest tipus de trasplantament és un procediment d'alt risc i només està recomanat per a malalties hematològiques greus. No té sentit sotmetre a un risc de mort un pacient amb una esperança de vida normal amb VIH, només per dir que s'ha curat del virus”, assenyala Bonaventura Clotet, director d'IrsiCaixa. De fet, l'elecció del donant en un pacient amb VIH prioritza, com en qualsevol altre cas, la compatibilitat i la probabilitat d'èxit de curació de la malaltia hematològica, no la coincidència que el donant tingui la mutació del gen CCR5 Delta 32. "L'objectiu no és fer trasplantaments de cèl·lules mare als pacients amb VIH, sinó buscar mecanismes de remissió del virus", afegeix Martínez-Picado.

Els experts assenyalen, a més, que, a banda de la influència del trasplantament i de la presència de la mutació, hi ha altres factors que poden afavorir la desaparició total del virus. Per exemple, la síndrome de l'empelt contra hoste, que van patir tots dos pacients de forma transitòria. Aquesta condició es produeix després del trasplantament quan les cèl·lules del donant ataquen les del receptor. Els investigadors sospiten que les cèl·lules sanes del donant podrien fulminar, també, els limfòcits infectats adormits que formen els reservoris i ajudar, inconscientment, a fer desaparèixer el virus.