Un piano suspès en l’aire per invocar Carles Santos

En un espectacle concebut com a homenatge a Carles Santos, artista i un dels més significats compositors de música contemporània mort el desembre del 2017, no podia faltar un dels seus elements centrals: el piano. I d'una manera gens convencional: suspès en l'aire sobre els caps dels músics. Aquesta serà la imatge que tindran els espectadors de Se’ns n’ha anat el Sant(os) al cel, l'espectacle que es veurà aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tots dos centres culturals han dissenyat un espectacle que parteix de la pròpia música de Santos en el qual l'element escènic serà d'impacte. “Està pensat com un concert/espectacle, una cosa que li hauria agradat escoltar al mateix Carles”, comentava Jordi Oriol, director escènic del muntatge i que va treballar amb el músic de Vinaròs a Esquerdes parracs enderrocs al TNC fa tres anys.

La direcció musical serà a càrrec de la “irreverent” batuta de Wanda Pitrowska, una mena de personalitat femenina de Xavier Albertí, director del TNC, que per al concert ha creat la composició Homenatge glòtic a Johny Weissmüller, que serà interpretada pel tenor —i col·laborador de Santos — Antoni Comas. “Estic segur que el públic s'ho passarà molt bé”, va avançar Comas. “És un homenatge a l'actor que va donar vida a Tarzan i que era tot un prodigi vocal. La composició s'inspira en la Cavalcada de les Valquíries de Wagner, que es posa en relació amb els famosos crits de Tarzan a la selva”, comentava Albertí. En aquesta representació, Comas començarà vestit de frac per acabar mig nu i volant —no amb una liana però amb alguna cosa semblant— sobre l'escenari.

Wanda —que anirà vestida amb un aire al Marlen Dietrich— mantindrà sobre les taules una “relació musical-copulativa amb l'esperit de Santos”, va avançar Albertí, moment en què el piano baixarà fins a posar-se a l'escenari. Seran uns 80 minuts de Santos en esperit total. El programa s'iniciarà amb els set moviments de pianola de L’esplèndida vergonya del fet mal fet, en un enregistrament del mateix Santos, i prosseguirà amb Sama Samaruck Suck Suck, que es va representar al TNC el 2002.  Després l'OBC escometrà els set moviments de Belmonte (Uníson, Obstinació, Esplendor de la por i de la violència, Sortida del bou, Banderilles, Pasodoble i Mort) que per primera vegada es podran escoltar en versió d'orquestra simfònica. Per Albertí, és una obra destinada a “ser la catedral gòtica de la composició de la música catalana”. El programa es tancarà amb Ricardo i Elena, l'espectacle que Santos va fer partint de la figura dels seus pares que es va veure al TNC en la temporada 1999-2000.