Les pioneres catalanes del 8-M

El 1976, les organitzacions feministes convocaven manifestacions cada diumenge del que era llavors la presó de dones, a la Trinitat, demanant l'amnistia per a les preses i l'abolició de la Llei de Perillositat Social. Perquè fa 40 anys, a Barcelona, el 80% de les dones preses ho estaven per aplicació de lleis sexistes: un 30% per haver avortat o col·laborat en la pràctica d'avortaments i un 50% per l'aplicació de la Llei de Perillositat Social. Només el 20% restant eren preses comunes. Les xifres es van publicar al número 0 de la revista Dones en Lluita, el 1977.

Aquesta publicació va ser una de les expressions del moviment feminista després de la celebració de les Jornades Catalanes de la Dona, el maig del 1976. “Van ser molt més que unes jornades, van canalitzar tot un moviment i van plantejar els grans debats sobre l'avortament, el dret al propi cos, l'estructura de la societat heteropatriarcal, la violència, el dret laboral i la igualtat amb unes anàlisis que encara estan vigents avui dia en gran mesura”, explica la historiadora Isabel Segura, autora del llibre Barcelona feminista 1975-1988, editat per l'Ajuntament de Barcelona.

Un llibre en què reprèn les conclusions d'aquelles jornades, l'ampli moviment feminista als carrers dels primers anys de la transició democràtica i culmina el 1988, any en què es va obrir la Casa de les Dones en un pis de la Gran Via de Barcelona. Des de llavors, la Casa ha canviat de seu diverses vegades fins a arribar al seu emplaçament actual al carrer de Ripoll —si les pedres parlessin es remuntarien, algunes, a l'època romana i d'altres, a la que va ser la seu de la primera Universitat de Barcelona, al segle XV—, on atresoren al seu arxiu tot tipus de publicacions, fotografies i cartells de la història recent del feminisme a Barcelona.

Una documentació en la qual ha bussejat Segura per donar forma a un llibre en què les fotografies, moltes d'inèdites, fan de testimoni d'un moviment feminista que es va cuinar de manera transversal i a tots els barris, com ho demostren les imatges captades, per exemple, per Pepe Encinas al turó de la Peira o al Carmel. “Les fotografies són un testimoni  excel·lent i tenim la sort de disposar d'imatges del treball que van fer aquells anys Pepe, Colita o Pilar Aymerich, entre d'altres”, apunta la historiadora.

A les Jornades del 1976 van participar-hi més de 4.000 dones. Una mobilització que no es va quedar aquí i que després va donar pas a moltes iniciatives, a més d'una millor organització de la lluita feminista. Un any abans, el 1975, poc després de la mort de Franco, es va obrir a Barcelona el Bar Daniel’s, considerat el primer bar de lesbianes d'Espanya. La Llibreria de les Dones ho va fer al carrer de Lledó a iniciativa de quatre amigues de la vocalia feminista del Gòtic el maig del 1977: “Els llibres formaven part intrínseca del moviment feminista i el local es va convertir en un punt de trobada —en una de les fotos del llibre hi apareixen Maria-Mercè Marçal i Marina Rosell—”, comenta l'autora. Tot i que va ser una iniciativa que també va despertar rebuig entre els grups d'extrema dreta, tant que va ser atacada i incendiada, com es veu en una altra de les imatges del llibre.

A aquells anys es remunten diverses publicacions, com Dones en Lluita o Vindicación Feminista, que s'editava a Madrid i dirigida per Lidia Falcón. El juliol del 1977 va obrir al carrer Riereta el bar llibreria LaSal: “El germen van ser les Jornades, tot i que cal explicar, també, que a més de les reivindicacions va ser un espai per gaudir i passar-s'ho bé”, afegeix Segura, que poc després, l'abril del 1978, es va convertir en una de les impulsores de l'editorial LaSal, que va obrir just al davant del bar. L'editorial es va presentar així: “Publicarem llibres escrits per dones, que siguin expressió de dones”. I, entre els gèneres, l'editorial, que va arribar fins al 1994, va tocar una mica de tot.