Una masia al cor del Montseny serà una residència per a creadors

Si les parets de la robusta masia del Vilar, al cor del Montseny, parlessin, de ben segur que revelarien converses d'indubtable interès. Per exemple, les que van mantenir l'exalcalde Pasqual Maragall i el que va ser president de la Diputació Antoni Dalmau en les sessions preparatòries dels Jocs Olímpics, o les reunions que hi va tenir l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol —també convidat ocasional— , o les converses que van poder tenir, en el seu moment, els que van ser presidents de la Diputació de Barcelona, com Juan Antonio Samaranch, Josep Tarradellas i Manuel Royes. El Vilar va ser residència d'estiueig dels ocupants de la presidència de la Diputació, alguna cosa que denota la fortalesa d'aquesta institució que és titular del 10% de la superfície del Montseny.

Royes va ser l'últim habitant ocasional de la masia i les seves 300 hectàrees que miren a la vessant sud del massís. La institució supracomarcal va adquirir el complex el 1929 per 125.000 pessetes sota la presidència de Josep Maria Milà i Camps, comte de Montseny. Un any abans s'havia aprovat la creació del Patronat de la muntanya del Montseny. Originària del segle XVII, la masia es va dedicar a la venda de gel i va ser sotmesa a una important rehabilitació entre 1967 i 1973 perquè amenaçava ruïna. Entre 2004 i 2008, durant la presidència de Celestino Corbacho de la Diputació, es van fer les últimes obres de reforma. En realitat, ha estat sense ús durant gairebé dues dècades i des del 2002 un vigilant de la Diputació hi va diàriament per controlar l'estat de la finca i evitar que no sigui ocupada.

La finca —esplèndida —està al terme municipal de Fogars de Montclús i té dos edificis que miren cap a una espectacular balconada sobre el massís. L'edifici central és el destinat a habitatge i té tres habitacions, saló –amb una gran xemeneia i forn per fer pa–, menjador i cuina. L'altre edifici —un antic paller—va ser habilitat com una àmplia sala de reunions i de treball. Tot està en perfecte estat per entrar-hi a viure, com diria un anunci immobiliari.

Encara que sense data i sense concreció, la masia es convertirà en la seva vida del segle XXI en un centre dedicat a la creativitat, segons l'acord aconseguit entre la Diputació i la Generalitat de Catalunya. Un acord d'intencions que manca, a més de data, d'un programa concret i d'altres qüestions importants, com el finançament. “L'important és que guanyem un espai al servei de la creativitat i la cultura del país”, insistia la consellera Laura Borràs el matí del divendres en la presentació de l'incipient projecte.

Una creativitat que podia estar més lligada a la literatura, com una residència d'escriptors o altres activitats relacionades amb el pla de foment de la lectura: “és clar que la literatura ja és una de les vies de col·laboració conjunta entre Diputació i Generalitat encara que l'espai també és idoni per a altres disciplines artístiques”. “El gran avantatge és que es tracta d'un espai en el qual tot és a punt, no cal fer cap intervenció, que acostuma a ser sempre el més complicat i costós de qualsevol projecte cultural”, subratllava el president de la Diputació, Marc Castells.

El que faran les dues administracions a continuació serà crear una comissió de treball per determinar les convocatòries públiques per ocupar les places i fer-ne la rotació, a més de tenir en compte la demanda d'espais culturals que ara com ara ja tenen sobre la taula.