_
_
_
_
REPORTATGE

La model que viu al carrer explica la seva davallada als inferns

Nastasia Urbano va ser una estrella que signava contractes milionaris als anys vuitanta. Ara fa tres mesos que dorm als caixers

Alfonso L. Congostrina
L'ex-top model Nastasia Urbano, a Barcelona.
L'ex-top model Nastasia Urbano, a Barcelona.Massimiliano Minocri

Tothom li diu Nastasia. Ella mateixa es va inventar el nom, a principis dels anys vuitanta, quan una agència de models la va obligar a rebatejar-se. Consuelo Urbano “era un nom sense ganxo”. En canvi, Nastasia va aconseguir ser imatge de moda, perfums i marques. Fins i tot va cobrar xecs amb sis zeros. Es va cruspir el món i es movia entre les estrelles del cinema, la música i la moda de Nova York. Es va retirar poc abans que el fenomen de les top models convertís les seves successores en celebrities. Fa dècades que no respon al nom de Consuelo. Avui té 57 anys i fa tres mesos que viu al carrer, a Barcelona.

La Nastasia va arribar a signar contractes d'un milió de dòlars per treballar només 20 dies. Eren els anys vuitanta. Avui tot el que té és el seu gos Jack i la roba que duu. “La caçadora me l'ha deixat el meu amic Toni”, explica sobre la persona que l'ha allotjat a casa seva durant uns dies. “Fa tres mesos vaig dormir per primera vegada en un caixer. Vaig caminar durant tot un dia sense poder pensar amb claredat. Un crit de desesperació em retrunyia al cap. Un crit de socors, d'ajuda…”, recorda en una conversa pausada mentre clava els ulls, entre verds i grisos, en l'interlocutor. La història d'Urbano va aparèixer publicada la setmana passada a El Periódico. Des de llavors, ha vist una mica de llum, però continua a l'espera que es produeixi un gir de guió que li canviï la vida abans de fer els 60. Sap que la càmera l'estima, “amb això hi has de néixer”, tot i que detesta el seu aspecte actual. Ara ha explicat la seva història a EL PAÍS.

La pel·lícula de la vida de la Nastasia comença el setembre del 1961 a Suïssa. Vivia amb els seus pares, immigrants espanyols, i els seus dos germans. Els estius els passaven al municipi de l'Ampolla, al Baix Ebre. “Tenia un nòvio i un dia em va fer una foto a la platja. L'hi va ensenyar a algú i va acabar en mans d'una agència de models”, recorda. La Consuelo –llavors encara es deia així– va deixar la feina com a treballadora en uns grans magatzems, va volar fins a Barcelona i, després de rebatejar-se artísticament, va començar a treballar. “Tot va anar ràpid. Primer, Barcelona; després, Milà, París…”. La model guanyava molts diners i va entrar en un cercle on la bellesa ho era tot. I a ella no n'hi faltava. Va ser llavors quan va conèixer Fabrizio Ferri, un fotògraf que va acabar de llançar-la al món.

Amb poc més de 20 anys, Europa se li va quedar petita. La jove va creuar l'Atlàntic i es va instal·lar a Nova York. Allà, l'agència de models Ford la va agafar de la mà i la va fer triomfar a les portades de les publicacions més importants. “Jo apareixia a Vogue, New Woman. Vaig ser la imatge de marques com Yves Saint Laurent i Opium”, recorda. Va guanyar molts diners. Va jugar amb la cocaïna i l'alcohol en una època en què els excessos convivien amb les estrelles.

Va coincidir en festes amb la model Jerry Hall, amb Paul Simon i Art Garfunkel... Va ser “una de les noies” amb qui li agradava sortir a Jack Nicholson. Va ballar amb Melanie Griffith, va ser parella de l'actor David Keith i va conèixer Andy Warhol i David Lynch. Es va enamorar d'un home 22 anys més gran que ella, que la va apartar d'aquell món que l'entusiasmava: “Era molt possessiu i em va anul·lar com a persona”.

De la nit al dia, va oblidar la droga i l'alcohol, però va continuar treballant sense preocupar-se per quants diners (llavors dòlars) tenia al compte bancari. Cada estiu tornava a Barcelona i, amb 31 anys, en un dels viatges, es va enamorar de qui va ser el seu marit. Ho va deixar tot a Nova York. Va abandonar el seu nòvio i se'n va anar a viure a una Barcelona que el 1992 s'obria al món. “Aquell any vaig canviar de país, em vaig casar i em vaig quedar embarassada de la meva primera filla”, recorda la Nastasia.

Va estar casada set anys i va invertir tota la seva fortuna, “cegament”, en els projectes fracassats del seu marit. Va tenir dos fills. “A partir de l'any 2000, vaig començar a treballar de manera temporal, vaig cuidar persones, nens… però el que guanyava no era mai prou. Un banc francès es va posar en contacte amb mi informant-me que tenia un compte que ni jo recordava. Vaig anar vivint una mica d'aquí, després vaig cuidar el meu pare… però no he remuntat mai. M'han desnonat tres vegades. L'última, fa tres mesos”, recorda.

Assegura que té una bona relació amb la seva família, però no vol causar més molèsties. “Ells tenen els seus problemes i una mare no pot ser la llosa dels seus fills”. Els seus amics han iniciat una campanya al portal GoFundMe per ajudar l'exmodel a aconseguir diners i, per primera vegada en molt de temps, està il·lusionada: “Només demano un futur amb tranquil·litat i en el qual pugui viure i no sobreviure com fins ara”. Han passat moltes coses, però avui, la Nastasia, vestida de gris i negre i extremadament prima, continua sabent posar davant la càmera.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_