Els comuns suspenen les negociacions dels Pressupostos catalans

Els comuns han decidit suspendre les negociacions que mantenien amb el Govern català per poder aprovar els Pressupostos d'aquest exercici. La formació d'esquerres, eventual soci preferent de l’Executiu per aconseguir l'aval dels comptes, ha acordat frenar aquestes converses en sostenir que encara no ha rebut les xifres globals i que en qualsevol cas estan molt lluny de les del gabinet de Quim Torra en inversió social. "Per aquest motiu suspenem les negociacions", han afirmat fonts dels comuns a Europa Press i que han confirmat a aquest diari. Fonts del Govern han insistit avui a continuar amb les negociacions previstes per a aquesta setmana i han reclamat als comuns que els seus càlculs fiscals siguin "correctes i raonables" mentre els acusen de subordinar la seva posició a l'aprovació dels Pressupostos de l’Estat.

Membres de la formació d'esquerres han reiterat la seva voluntat d'acord però veuen "molt difícil" aconseguir uns mínims després de sospesar la informació que els trasllada el Govern i el marge de negociació. Aquestes mateixes fonts apunten que, fins ara, han mantingut sis reunions sectorials per departament en què no els han plantejat mesures substancials per apropar posicions.

Els comuns van presentar al novembre un decàleg de mínims que implicava una inversió social de 1.700 milions. El Govern sosté que aquestes prioritats estan previstes en els comptes però no al grau que pretén la formació d'esquerres a la qual retreu no haver realitzat cap contraproposta. La distància més notable se centra en el departament de Sanitat. El Govern planteja augmentar la inversió en 535 milions respecte al 2017, cosa que suposa un augment de la despesa en un 6% a més de revisar el temps en les llistes d'espera. El pressupost arribaria als 9.411 milions, cosa que el convertiria, diu el Govern, en el tercer més alt de la història.

La secretària del departament, Laura Pelay, va plantejar en una reunió el 9 de gener la contractació de 250 metges inscrits en l'acord de desembre que va suposar el final de la vaga del sector. Els comuns exigeixen, no obstant això, la incorporació de 850 professionals per destensionar el sector. "L'excusa per no acceptar els 850 professionals nous és que no es troben tants professionals", al·leguen.

Les negociacions tampoc van millor a Educació. El Govern vol recuperar la coresponsabilitat per finançar les places d’escola bressol, amb una partida de 20 milions que anirà creixent, la qual cosa es tradueix en 425 euros per plaça, però els comuns en reclamen 1.300. A Universitats, els comuns consideren irrenunciable la reducció del 30% de les taxes, mentre el Govern preveu aconseguir aquesta reducció en tres anys.

Amb tot, la "pitjor reunió", segons els comuns, es va produir aquest dilluns amb el secretari d’Afers Socials, Josep Ginesta (ERC), que planteja destinar 295 milions a la Renda Garantida de Ciutadania quan els comuns exigeixen 500 milions. Paral·lelament, reclamen 3.500 places per a residències de gent gran, mentre que el departament els va dir que no en preveien cap, asseguren. Sobre la inversió en menors migrats no acompanyats (Mena), la inversió augmenta "uns 30 milions, però és un canvi de partida, és a dir, els treuen dels fons de contingència que passen als pressupostos ordinaris".

Malgrat que són a prop, les dues parts tampoc estan d'acord en la qüestió de la devolució de la paga extra que es deu als funcionaris. “Ens van insinuar que el retorn de la paga doble no està garantida al 100% a final d'any”, i han afegit que el Govern planteja que aquesta paga doble no computi en la regla de despesa -al·leguen que no és una despesa recurrent sinó el retorn d'un deute-, però per aconseguir-ho necessita un acord amb l’Estat.

El parc d'habitatge públic és crucial per als comuns i les posicions estan molt allunyades. Territori va explicar a la formació d'esquerres que la seva intenció era ampliar el parc en 40 habitatges quan els comuns en reclamen 450. "No van més enllà d'això", diuen. Els comuns demanaven que almenys hi hagués dotacions per acabar amb les llistes d'espera de les taules d'emergència a les quals acudeix gent que no té un lloc per viure: el Govern va plantejar "com a màxim reduir aquestes llistes a la meitat".