_
_
_
_

La Crida de Puigdemont comença sense permetre el vot telemàtic de presos i fugits

Una llista alternativa es presenta al congrés fundacional per allunyar la formació dels "partits clàssics"

Camilo S. Baquero
Quim Torra, durant una de les votacions.
Quim Torra, durant una de les votacions.Albert Garcia

La delegació del vot i la participació telemàtica han estat unes de les reivindicacions d'una part de l'independentisme perquè Carles Puigdemont sigui reelegit pel Parlament com a president de la Generalitat. Es tracta d'unes opcions que no contempla el reglament de la Cambra i que Junts per Catalunya batalla per aconseguir. Paradoxalment, al congrés constituent de la Crida Nacional per a la República, la nova formació política promoguda pel propi expresident, tampoc es pot recórrer a aquests mecanismes per poder participar-hi.

Más información
La Crida Nacional de Puigdemont ja és un partit polític
La candidatura de Forn per a Barcelona evidencia el xoc entre el PDeCAT i Puigdemont
La constitució del partit de Puigdemont posa el PDeCAT contra les cordes

Ni Puigdemont, ni l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez -en presó preventiva per un suposat delicte de rebel·lió i que serà el president de la formació- han pogut participar en les eleccions que s'han celebrat aquest matí a Barcelona. Tampoc ho han pogut fer els altres polítics a la presó que donen suport al partit que té com a objectiu final la república catalana. El portaveu de Junts per Catalunya i president de la taula de l'assemblea, Eduard Pujol, fins i tot ha posat les seves absències com a imatge de l'"anormalitat" de la situació política.

No obstant això, la pròpia ponència organitzativa de la Crida, que ha estat aprovada per una àmplia majoria, assegura que s'articularan "els mecanismes per garantir la participació contínua de laos associats a través de mitjans telemàtics". Des de la nova formació han explicat que el vot ha estat exclusivament de manera presencial perquè els altres mecanismes "tenen un cost elevat i el sistema de mà alçada n'és un el dels més fiables". El nou partit, segons els comptes presentats aquest matí, només té un superavit de 18.000 euros i s'ha gastat més de 400.000 en diversos actes. La seva font de finançament són les donacions dels seus fundadors, que havien d'aportar almenys 10 euros.

Aquesta tarda es coneixerà com queda conformat el govern de la nova formació. Els seus promotors han insistit en el fet que no es tracta d'un nou partit, si bé en alguns casos l'inconscient els ha jugat una mala passada. "Quants partits polítics, perdó, quants moviments polítics neixen com la Crida?", es va preguntar el propi Pujol en una de les seves intervencions. La condició de partit de la Crida l'enfronta directament amb el PDeCAT.

Malgrat que hi ha una llista oficial, en la qual hi ha diversos consellers de la Generalitat, un grup de fundadors liderats per l'historiador Agustí Colomines ha presentat una altra candidatura, amb la qual intenten, han assegurat, evitar que la Crida es converteixi en un partit convencional.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_