El Barça es condemna a Nervión

El Sevilla va fer prou amb un parell de jugades, el punt final als seus pocs moments d’inspiració, per penalitzar un Barça estrambòtic. El resultat va ser, al cap i a la fi, la conseqüència d’una jornada difícil de digerir des del punt de vista del FC Barcelona i que posa seriosament en perill la continuïtat del campió de Copa. Els ensurts van ser enormes després d’uns dies de molta quietud, i fins i tot van ser tedis al Camp Nou. Va aparèixer Bartomeu a Amsterdam amb el contracte signat de De Jong mentre Messi descansava a la seva casa de Castelldefels, Luis Suárez escalfava la banqueta al Sánchez Pizjuán i Boateng debutava amb la mateixa samarreta amb la qual s’havia presentat al Camp Nou el dia abans. No va haver ni rastre de cap equip blaugrana recognoscible a Nervión. Va sorprendre que una persona seriosa com Valverde posés un onze de broma.

Alguns dels missatges implícits van recordar, fins i tot, les cèlebres jornades cruyffistes, no només per l’arribada de De Jong sinó també perquè l’estrena de Boateng va evocar el debut de Romerito, per ràpida i sorprenent. Ningú va reconèixer en ple volcà emocional el planter seriós i fiable de Valverde. Nostàlgic per definició, no va tenir present el Barça, presa del seu futur (De Jong). Els davanters titulars no hi eren —Dembélé es va lesionar contra el Leganés—, i el tècnic va muntar una alineació molt estranya, sense Coutinho ni tampoc Jordi Alba. Miranda no estava convocat, i el lateral esquerre va ser Semedo, possiblement perquè el tècnic volia un defensa ràpid i físic per tapar Navas.

El Barça jugava l’anada amb el cap a la tornada, conscient que li convenia evitar riscos i no fer concessions, molt concentrat, protegit amb un quart migcampista: Aleñá. Calia controlar el partit i acabar les jugades per evitar les transicions del Sevilla. L’equip de Machín es va quedar aturat, estranyat per la formació del rival, aparentment fatigat i obligat a fer el futbol en llarg, com si no s’adonés de l’absència del martell que sempre va ser Messi.

Decideix Sarabia

Tot i que l’ocasió convidava a anar a pel partit i, fins i tot, a per l’eliminatòria, el Sevilla es va mostrar inicialment prudent, tocat per les tres darreres derrotes, sense cap gràcia ni cap criteri pel desgast de Banega i Sarabia. Semblava que no tenia cap més argument que Navas. Esperava el seu moment sense pressa i molt ben cobert al voltant de Soriano. No volia rebre cap gol del Barça. El FC Barcelona tampoc atacava. Boateng s’oferia com a pivot, corria i pressionava, més d’esquena que de cara a la porteria, sabent que es juga el sou en cada minut que li concedeixi Valverde perquè pugui descansar Luis Suárez.

Ningú hagués dit per la fredor del Sevilla que el partit es disputava a l’enèrgic Pizjuán. Mancat de nervi, l’equip es va deixar a les mans de Ben Yedder. A la sortida d’una falta, el davanter va asseure Piqué, va retallar Arthur i va deixar passar de llarg Sergi Roberto. No va acabar de definir després d’un munt de regatejos perquè el seu xut va sortir desviat a l’esquerra de Ter Stegen. Ben Yedder tampoc va poder superar després la sortida de Cillessen. Ben Yedder va desestabilitzar el Barça. Arthur es va prendre un respir i els blaugrana van perdre la pilota, només alleujats per un desmarcatge de Malcom. El brasiler va fallar el xut després d’esquivar el porter prèvia assistència d’Arthur. Al descans, Valverde tenia el partit on volia: 0-0. El tècnic, no obstant això, va trigar a canviar i el Sevilla es va animar amb Sarabia.

El madrileny va posar una pilota de gol a Amadou, maldestre en la rematada, i després va creuar la xarxa amb un centre des de la dreta de Promes. La vitalitat del Sevilla contrastava amb la paràlisi del Barça, sempre vulnerable en els centres laterals. Tant és si se celebra La Liga o la Copa. El Barça necessitava marcar i Valverde va canviar els davanters: van sortir Luis Suárez i Coutinho. I el brasiler es va equivocar doblement: no va encertar a posar la pilota entre els tres pals davant de Soriano i va perdre una pilota fàcil davant de l’àrea rival que va acabar a la xarxa de Cillessen després d’una contra de manual rematada per Ben Yedder.

Ni les lesions de Sarabia i Navas van desanimar el Pizjuán. El Barça no va tenir res a dir, condemnat ja d’entrada, sense joc ni futbolistes, absent a Nervión. Valverde va jugar amb foc i la tornada s’anuncia tan extrema com l’anada: una per defecte i una altra per excés, un paisatge favorable per al Sevilla.