Una embarassada, entre els acomiadats per la Fundació Miró

Després dels sis acomiadaments de dilluns i la no renovació d’una setena persona, continuen les negociacions entre la direcció de la Fundació Miró i el comitè d’empresa. Ahir va transcendir que dimarts es va produir un altre cessament i que entre els vuit afectats hi ha una embarassada, que és la persona a la qual no se li ha renovat el contracte, cosa que es lamentava a les xarxes socials des del punt de vista ètic.

Frederic Amat, que amb Perejaume és l’únic artista que forma part del Patronat de la Fundació, va assegurar que “qualsevol acomiadament és lamentable i encara ho és més la situació de precarietat que viu el sector, tant les institucions reconegudes com els artistes. La decisió no ha estat arbitrària. Malauradament, no hi ha un públic català capaç de suportar la Fundació. Més del 75% dels visitants són estrangers i hi ha un percentatge important que són escoles, i tots dos volen veure Miró. Les exposicions temporals són un afegit”, va indicar a aquest diari Amat. Es refereix al milió d’euros gastats per portar la col·lecció permanent a la planta baixa, l’origen del dèficit pressupostari que ha motivat els acomiadaments. Segons Amat, “recol·locar l’obra de Miró en el lloc que li va destinar José Lluís Sert ha estat necessari i convenient per donar-li el protagonisme just”.

“La Miró atorga a la ciutat una singularitat immensa. El problema és molt més greu, la precarietat afecta tot el territori de l’art. La cultura ha de rebre el suport del públic i les institucions. Qualsevol acomiadament i qualsevol desnonament és dolorós, vivim en un moment d’ignomínia”, conclou.

Perejaume, per la seva banda, es va sorprendre amb la notícia. “És cert que hi ha un esperit ètic després de l’obra de Miró i espero que aquesta situació sigui transitòria”, va dir l’artista, recordant que les vagues dels treballadors que van tancar a l’abril i a l’estiu, la van afectar molt.

L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) va difondre una nota en la qual se solidaritza amb els afectats i demana que reconsiderin la seva postura i que facin autocrítica respecte a “la mala gestió heretada”. El comunicat s’afegeix a les desenes de post que han omplert les xarxes socials. “Acceptem com a normals situacions d’extrema excepcionalitat. Les institucions culturals no haurien d’aplicar els mecanismes del neoliberalisme per acomiadar els seus treballadors. Hauria de ser una línia vermella en les reivindicacions de les associacions del sector”, afirma en el seu mur l’artista Nora Ancarola, l’expresidenta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya.