Puigdemont porta al Constitucional la Mesa del Parlament, amb majoria independentista

La lluita jurídica oberta de l’expresident Carles Puigdemont per poder votar al Parlament l’ha portat a demanar al Tribunal Constitucional que anul·li un acord de la Mesa de la Cambra catalana. Puigdemont considera que aquest òrgan, de majoria independentista, va vulnerar a l’octubre el seu dret a accedir en condicions d’igualtat a càrrecs públics, quan es va decidir el mecanisme per complir la suspensió que va ordenar el Tribunal Suprem. Junts per Catalunya justifica el recurs per poder recórrer a instàncies europees.

En el text del recurs d’empara, que va avançar aquest dilluns Eldiario.es, la defensa de l’expresident assegura que “l’actuació de la Mesa del Parlament és una decisió arbitrària, sense base jurídica i sense cap motivació vàlida”. Jaume Alonso-Cuevillas, l’advocat de Puigdemont, afirma que aquest òrgan del Parlament, que presideix el responsable del Legislatiu autònom, Roger Torrent, d’ERC, no podia retirar al seu client la prerrogativa del vot delegat que ja li havia concedit en segona instància al juny.

Després de ser detingut a Alemanya i en espera que la justícia d’aquest país decidís sobre la seva extradició per un suposat delicte de rebel·lió, Puigdemont va poder delegar el seu vot. La Mesa del Parlament va entendre que es complia la condició d’incapacitat que estableix per a això el Reglament de la Cambra. Es va tractar d’una lectura molt laxa de la norma, però la qual també va donar cobertura als polítics que es trobaven en presó preventiva.

Aquesta delegació de vot va entrar en conflicte amb la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de suspendre els diputats secessionistes processats per rebel·lió, segons estableix la Llei d’Enjudiciament Criminal. Llarena va demanar al Parlament que, encara que els diputats mantinguessin les seves actes, no poguessin exercir els seus drets com a tals.

Junts per Catalunya (el grup al qual pertany Puigdemont) i Esquerra no van aconseguir arribar a un acord sobre com aplicar la suspensió i això va paralitzar l’activitat de la Cambra i va obrir una de les crisis més grans entre els dos socis del Govern des del començament de la legislatura fins ara.

Posteriorment, a l’octubre, les dues formacions secessionistes van pactar una fórmula perquè el Parlament rebutgés en una votació aquesta suspensió —amb l’argument que segons el reglament només ho pot fer el Ple— i que després els afectats deleguessin el vot en un altre diputat perquè no en resultés afectada la seva majoria parlamentària.

Només dos diputats d’Esquerra van complir la segona part, per la qual cosa els seus vots sí que compten al Parlament. En canvi, Junts per Catalunya va incomplir la seva part i es va negar a fer que els seus diputats afectats (Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, els tres a la presó, a més de l’expresident) deleguessin el vot, ja que van considerar bones les cessions fins al moment vigents, cosa que la Mesa no va acceptar. Des d’aleshores, el secessionisme està en minoria al Parlament.

L’escrit presentat davant del Constitucional argumenta que la decisió del Ple del Parlament de no acatar la suspensió té més rang que la suspensió acordada finalment per la Mesa. La defensa de l’expresident —que al setembre qualificava el Constitucional de tribunal “deslegitimat, desprestigiat i polititzat fins a nivells impropis” o “conxorxat amb el Govern espanyol”— argumenta que els seus drets polítics han estat lesionats tant per aquest òrgan de la Cambra com pel Suprem i reivindica que la delegació continua vigent.

Des de Brussel·les, on el grup de Junts per Catalunya es va reunir aquest dilluns amb Puigdemont, el diputat Eduard Pujol va assegurar en una entrevista amb TV3 que el recurs és una decisió tècnica perquè altres instàncies jurídiques internacionals no puguin dir que no s’han exhaurit totes les vies judicials a Espanya.

Fonts de Junts per Catalunya asseguren que Torrent coneixia la presentació del recurs. En canvi, un portaveu de la presidència del Parlament va replicar que no en tenien constància.