“Va ser l’homofòbia”

Va passar fa gairebé dos anys. Andy Aguilar i Jorge Abreu eren a Berga, el poble on el primer es va criar. Estaven en una discoteca, van sortir a prendre l’aire i a fumar un cigarret. Es van començar a petonejar. Aguilar recorda: “Eren sobre les 4.30 i se’ns va apropar una persona. Ens va dir que el que fèiem li feia fàstic”. Tots dos el van ignorar. Va ser llavors quan van rebre el primer cop. “Ens va pegar just on s’ajunten les boques”. En un moment van aparèixer quatre persones més. Aguilar es va intentar defensar-se, però va rebre un cop al cap i va quedar inconscient. El seu company, Abreu, va haver de suportar els cops dels agressors a terra. “Vaig acabar amb una ferida de còrnia que em va durar un any”, es lamenta Abreu. Tots dos van ser víctimes d’una agressió per la seva orientació sexual.

“Els afectats poden arribar a tenir por a agafar el transport públic o a sortir al carrer”, explica Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’Homofòbia. Rodríguez detalla que, a Catalunya, es produeixen gairebé 120 incidències en contra del col·lectiu LGTBI cada any. Aquestes incidències van des d’agressions (assetjament, cops, etc.) fins a discriminació en l’àmbit familiar o laboral.

Avui, Aguilar i Abreu són una parella homosexual que viu en el barceloní Gayxample. Al març farà dos anys del que va passar aquella nit a Berga. Tots dos encara lluiten per portar els seus agressors a judici. “Després d’un dur procés, hem fet una denúncia, però som nosaltres els que ens estem defensant”, assegura Aguilar. Segons expliquen, han hagut de provar que no anaven beguts, drogats i que no es van inventar cap dels comentaris rebuts de l’agressor. “No és saludable haver de convèncer un jutge del que em va passar. Va ser l’homofòbia”, subratlla Abreu.

La discriminació cap al col·lectiu LGTBI és transversal, passant per tots els àmbits de la vida d’una persona. Així ho confirma Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. “Se’ls dificulta el dret a l’admissió, a la informació i a l’habitatge”. En la pràctica, això suposa que no puguin entrar a discoteques, que siguin qüestionats quan reclamen informació o que siguin rebutjats quan intenten llogar un pis.

Les incidències continuen augmentant: les denúncies del 2018 van duplicar les del 2017 a l’Oficina per la No Discriminació —explica la regidora—, i han passat de 14 a 30. Segons Abreu, aquest increment és un símptoma de millora. “Fa uns anys et pegaven per ser homosexual i no es denunciava per la por al fet que l’autoritat no t’escoltés”. A poc a poc, la gent fa el pas i porta a judici aquest tipus d’ofenses que “sempre han existit”. I Aguilar li dona la raó: “Hem perdut bastant la por a denunciar a les xarxes socials o la policia… Hi ha un gran canvi políticament parlant”.

Una part d’aquest canvi és fruit de la Llei Contra l’Homofòbia. Segons l’estudi de l’Observatori Contra l’Homofòbia, les víctimes d’agressió l’han començat a utilitzar en els seus processos judicials. Les incidències que segueixen l’itinerari d’aquesta llei han passat del 0% el 2016 al 27,9% actual. Pérez afirma que la normativa els ha portat a formar a tot el seu personal en la norma i el seu compliment. Amb tot, Rodríguez recorda que la seva aplicació a tot Espanya continua pendent.

Malgrat això, Aguilar i Abreu reivindiquen l’educació com a principal actor de canvi. “Un nen no neix amb aquest tipus de prejudicis. Per això és fonamental un ensenyament que mostri varietat de famílies”, explica Abreu. I Aguilar afegeix: “Només cal empatia per veure que les persones del col·lectiu LGTBI senten i pateixen com ells”. Tots dos esperen que d’aquí a “uns tres mesos” s’acabi el seu procés legal perquè, finalment, es faci justícia. Rodríguez afirma que “el gran triomf arribarà quan hi hagi consciència de diversitat sexual en tots els àmbits per poder avançar”.