“Em costa pensar que el Govern català rebutgi la millora de recursos”

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es mostra conscient que fins al dia mateix de la votació no se sabrà si els partits independentistes catalans donaran el seu suport als Pressupostos Generals de l'Estat. Montero, però, que va ser consellera autonòmica a la Junta de Andalucía durant 14 anys, considera que a la Generalitat li ha d'interessar la proposta de Pedro Sánchez que dona a la comunitat autònoma catalana un 5% més d'inversió que en els Pressupostos passats.

Pregunta. Per què li donen el 18% de la inversió a Catalunya?

Resposta. Perquè volem complir la llei. Això va ser aprovat per el Parlament de Catalunya y les Corts Generals, com en altres estatuts. No és un concessió, és la llei, encara que clar, hauria de ser un element a tenir en compte per part dels que defensen els interessos dels catalans.

P. Si Catalunya va rebre el 2018 el 13% i ara en rebrà el 18%, com que ha de sumar 100, qui perd aquests cinc punts?

R. Seria un error entendre que les inversions del país només cal veure-les en clau territorializada. Quan finalitza l'AVE una comunitat no pot pretendre que es mantingui el percentatge d'inversió. Els projectes acabats permeten destinar recursos a altres comunitats.

P. Són uns Pressupostos per seduir els independentistes?

R. Seran els partits independentistes els que hauran de valorar si els comptes tenen avantatges per a Catalunya. A més, en el tràmit parlamentari es poden millorar, com fan altres forces, com el PNB, que volen millorar algunes partides per a una comunitat autònoma. És una cosa que s'ha fet en els Pressupostos anteriors. Però per si mateix, com surten, són uns Pressupostos molt bons per a Catalunya, encara que estan pensats per al conjunt d'Espanya.

P. Per què és tan optimista si ells insisteixen que no els donaran suport?

Tenim una situació difícil a Catalunya, i la resposta no pot ser un 155 permanent

R. Perquè aquests Pressupostos donen més recursos per a Catalunya. És a l'inrevés. Per què s'ha d'oposar un govern autonòmic a tenir més recursos? Em costa pensar que el Govern català pugui dir que no a una millora de finançament, d'inversió. Em costa perquè he estat consellera autonòmica.

P. A vostè en privat li diuen que és possible que els donin suport?

R. El mateix que diuen fora diuen dins. Aquestes veus corals són les mateixes que tinc jo.

P. Depèn amb qui parli, doncs...

R. Correcte. En funció de qui s'expressi té més aproximació o en té menys. Fins al dia de la votació no sabrem si realment donaran suport als Pressupostos.

P. El president va dir que no presentaria Pressupostos si no tenia suports perquè no volia marejar els espanyols. Ara ho fa sense tenir garanties. Per què?

R. Es obligació del Govern presentar els Comptes i tenir una arquitectura de país resumida en les xifres. Quan un s'apropa als Pressupostos veu quin projecte de país té l'aliança política que els ha promogut. Aquí es veu com volem canviar el model de creixement; donar un salt qualitatiu en la classe mitjana, en els professionals, els autònoms; que les pimes guanyin en competitivitat; fan que les grans empreses contribueixin més; es busca una fiscalitat justa. És un projecte socialdemòcrata genuí el que hi ha als Comptes, els més socialdemòcrates que hem tingut.

P. Hi ha barons i dirigents socialistes que estan desitjant que no surtin aquests Pressupostos per evitar el cost electoral del pacte amb els independentistes. Què els diria?

R. La moció de censura ha donat aire fresc per al país. Si ara surten aquests Pressupostos serà una gran ajuda per a tots els governs autonòmics i també per a totes les conteses electorals. Està bé que surtin també per a totes les conteses electorals, per als alcaldes i per als presidents autonòmics.

Jo estic convençuda que qualsevol persona del PSOE o de l'esquerra comparteix que la crispació a Catalunya no pot ser el motor de la campanya electoral

P. No té cost pactar amb els independentistes? No creu que això ha estat clau en el fracàs andalús, com diuen els socialistes de la seva terra?

R. Las eleccions andaluses es van intentar fer amb accent andalús. Uns resultats electorals inesperats com aquests es deuen a múltiples causes. Caldrà veure com s'han acusat els anys de Govern, la gestió, la política a nivell nacional. Ho veurem amb perspectiva. El que està fent el Govern de Pedro Sánchez és un diàleg per permetre que aquest país pugui seguir avançant. Tenim una situació difícil a Catalunya, i la resposta no pot ser un 155 permanent. Això què significa, suspendre sine die l'autonomia de Catalunya? Quan la senyora Arrimadas parla del 155 sense data, vol dir que no hi ha cap esperança de conciliar les dues ànimes de Catalunya?

P. Però hi ha gent del seu partit, no de l'oposició, dient que negociar amb els independentistes els enfonsa. Vostè és la negociadora. Què els diu?

R. Pot haver-hi una preocupació perquè s'ha enrarit el debat polític sobre Catalunya perquè a algunes forces els interessa que s'avivi el conflicte. I també als independentistes els pot interessar. PP i Ciutadans volen aconseguir vots arran del conflicte català. Jo estic convençuda que qualsevol persona del PSOE o de l'esquerra comparteix que la crispació a Catalunya no pot ser el motor de la campanya electoral. Més enllà del discurs de pell, cal pensar quin projecte tenim com a país. Nosaltres no som de confrontació territorial. El PSOE des de la Constitució ha estat protagonista d'espais de diàleg. Amb Catalunya cal dialogar, sense concessions en algunes matèries que plantegen els independentistes.

P. Creu que els votants socialistes ho entenen?

R. Crec que els votants estaran d'acord a buscar solucions dialogades. La imposició de la força ha de ser l'últim recurs i ha d'estar limitada.Aquest partit ha recolzat el 155 quan calia retornar una il·legalitat a la normalitat. Però quan el que hi ha són escarafalls des dels púlpits, però no il·legalitats, cal cridar al sentit comú. És important parlar de sentiments i emocions en política, però no es pot pensar només a la gestió de les emocions, cal gestionar la racionalitat. Hi cal més intel·ligència i rigor.