Catalunya busca aire en la negociació pressupostària després d’anys de retallades

La Generalitat recuperarà els propers dies els contactes amb els comuns per negociar els seus comptes. El vicepresident Pere Aragonès busca aire per poder governar el 2019 i deixar enrere l’ajustament de 4.147 milions d’euros que s’ha dut a terme des del 2010. Algunes fonts creuen que el suport als Pressupostos Generals podria agilitar l’arribada de recursos, sobretot per guanyar temps i marge de maniobra per augmentar el límit de despesa, una de les preocupacions d’Aragonès.

Des de la Generalitat es defensa que, amb les actuals regles pressupostàries —de dèficit, de despesa i de deute—, hi ha un marge escàs per millorar els comptes en vigor: amb prou feines 1.600 milions d’euros, el gruix dels quals ja estaria compromès per la millora dels salaris dels funcionaris i per les reivindicacions laborals dels treballadors públics que van acabar al desembre amb vagues. Durant la negociació parlamentària es podria negociar una millora de transferències que contribuiria a millorar les finances catalanes, defensen algunes fonts del Govern, tot i que hi ha resistència a negociar Pressupostos mentre continuï la presó preventiva per als líders del procés.

De moment hi ha un marge escàs amb el qual es pot seduir els vuit diputats dels comuns. Si aquests estiguessin disposats a votar a favor, els comptes tirarien endavant. Però demanen més despesa social i més ingressos, bàsicament, en l’impost de la renda i en Societats. Si els comuns només s’abstinguessin, també caldria la participació del PSC votant en blanc. “Creiem que, si el Govern apostés per una reforma fiscal ambiciosa, el marge encara seria més gran per atacar els problemes reals del país i revertir les retallades”, demana Alícia Romero, diputada del PSC, el partit que s’ha obert a donar suport als comptes catalans si es voten les estatals.

Després de vuit anys de retallades, Aragonès necessita una pilota d’oxigen i els 1.600 milions de millores en despesa per al 2019 —originats per la millora de l’economia— es donen per bons. Actualment, està al dia, però amb esforços. A l’octubre va haver d’ordenar a les conselleries que no gastessin més diners davant de la por de saltar-se l’objectiu de dèficit.

Des del Govern espanyol s’ha defensat que els comptes de l’Estat implicarien 2.200 milions d’euros per a Catalunya. Les anàlisis amb els quals treballa el Govern, no obstant això, neguen aquesta afirmació. Limiten a uns 350 milions d’euros la millora, per bé que agilitarien l’arribada d’uns 1.500 milions. Hi ha la possibilitat, defensen des del Govern, de canalitzar els recursos a les comunitats autònomes a cop de decret. Donar suport als Pressupostos a Madrid respondria llavors a la lògica política: mantenir el Govern de Pedro Sánchez. “Han de decidir si els aproven, i em temo que ja saben que no és el mateix el PSOE que el PP de Pablo Casado i Vox [en el cas que no s’aprovin i es forcin eleccions generals]. Si cau el Govern de Sánchez no es podrà modificar la regla de despesa [i guanyar marge]. Crec que volen guanyar temps”, explica David Cid, diputat de Catalunya en Comú.

Fonts de la Generalitat admeten que a poc a poc s’ha anat trencant el gel entre els executius de Sánchez i de Torra. En matèria pressupostària, el primer gest va arribar amb el permís perquè Catalunya convertís 2.770 milions d’euros que tenia a curt termini en deute del FLA. Aquestes sigles (Fons de Liquiditat Autonòmic) s’han convertit, els darrers anys, en un autèntic salvavides per a la Generalitat, que ha rebut, durant aquest temps, 80.300 milions d’euros de finançament des del 2012.

L’altre es va conèixer al desembre, quan Hisenda va permetre a la Generalitat abandonar el FLA i passar a finançar-se amb el Fons de Facilitat Financera (FFF) a partir d’aquest any. Les noves sigles dotaran aquest any a la Generalitat amb 6.713 milions.

El FFF suposa relaxar els nivells de control per part de Hisenda i no hauria estat possible si no s’haguessin aconseguit els objectius de dèficit i de deute el 2017 i si els proveïdors no cobressin amb els marges que marca la llei, 30 dies.

El Govern català ja no té problemes de liquiditat i paga regularment, però ho fa amb esforç. Anhela més capacitat de despesa i llibertat per moure’s als mercats. El FFF ho posa més a prop. Tornar a finançar-se més enllà de la Tresoreria de l’Estat depèn que les agències d’avaluació de crèdit pugin un graó les seves qualificacions de deute, actualment en el rang de bo escombraries, i generin la confiança perquè els inversors tornin a trucar a la porta de l’Administració catalana.

Albert Carreras, el que va ser el número dos del Departament d’Economia d’Andreu Mas-Colell, defensa que això no seria únicament bo per a la Generalitat. “Si les comunitats autònomes poguessin anar als mercats financers, l’Estat es podria dir davant de la Unió Europea que ha aconseguit sortir de la crisi. És el millor aparador: la normalització de les finances dels seus governs autonòmics”, explica. Al Govern no esperen que això passi aquest any. Potser el 2020.