Límit als col·legis concertats d’elit

El canvi de color al Departament d’Educació —va passar a mans d’ERC després de set anys sota el control de CiU— ha fet un pas més enllà en les polítiques educatives en pocs mesos. El conseller Josep Bargalló ha posat el seu segell a la conselleria i ha tret la pols d’alguns dels temes més controvertits i intocables del sistema educatiu. Per exemple, els concerts amb escoles d’elit o que segreguen per sexe. Bargalló va anunciar que no renovarà els acords amb els col·legis que separen segons el sexe (vinculats a l’Opus Dei), i a més, tal com va avançar EL PAÍS, el departament també revisarà els concerts als centres d’elit per combatre la segregació econòmica.Tot i que els convenis actuals no acaben fins al curs 2020-2021, Educació ja prepara el terreny per al canvi i el 2019 serà l’any en què veurà la llum un nou decret que regularà aquests concerts.

La consellera anterior, Irene Rigau, no va tocar aquests centres privats amb finançament públic i fins i tot va renovar els convenis. El curs passat, sota l’aplicació de l’article 155 i amb la Generalitat intervinguda, el Govern central va donar llum verda a la renovació, per quatre anys més, d’una tanda de concerts d’infantil i secundària que acabaven aquest any. Bargalló, però, s’ha posicionat obertament en contra dels centres que segreguen per sexe i va anunciar la retirada del concert tan bon punt concloguin els que hi ha en curs. Això vol dir que els de primària acabaran el 2020 i els de secundària i infantil, el 2022.

Mentrestant, el departament preveu desplegar durant aquest any que ara arrenca el nou decret que limiti l’accés als concerts públics i impedeixi l’entrada a aquells que encoratgin algun tipus de segregació, ja sigui per sexe o econòmica. Bargalló vol posar ordre en un tema espinós en el món dels concerts: les quotes que paguen les famílies. Un estudi de la Confederació Estatal de Pares de l’Ensenyament Públic (CEAPA) va revelar que el col·legi Sant Paul’s School —centre concertat que rep 1,6 milions d’euros de finançament públic— cobra quotes a les famílies que ascendien als 850 euros mensuals.

El departament també vol impulsar el que s’anomena un “finançament equitatiu” dels centres concertats. Això vol dir que el decret inclourà clàusules que fixin un repartiment dels recursos públics als col·legis privats segons la realitat socioeconòmica de l’entorn. Educació preveu tenir a punt la nova normativa el 2019 i desplegar-la en el curs 2020-2021, quan acaben part dels concerts ara en marxa.

La regulació dels concerts és de les poques promeses que Bargalló podrà complir perquè compta amb prou consens social sobre la qüestió i tampoc depèn de cap partida econòmica específica ni de l’aprovació dels nous pressupostos. Per tirar endavant la resta de les propostes que hi ha sobre la taula, Educació necessitarà més diners i consens dels que ha aconseguit fins ara. Així, el nou decret per regular la gestió dels menjadors escolars s’ha endarrerit davant el rebuig de part de la comunitat educativa. El pacte per la segregació escolar encara no ha vist la llum i el decret per implementar l’escola inclusiva, ja aprovat, s’ha quedat en paper mullat davant la falta de recursos. Els professors demanen més efectius i millores salarials, una demanda impossible si no s’aproven els nous comptes, que, previsiblement, suposarien un increment del 9% en el pressupost educatiu. D’entrada, l’acord entre els grups parlamentaris brilla per la seva absència i el 2019 amenaça d’acabar com va començar el 2018, amb els pressupostos prorrogats.