L’Estat fixarà un límit de 90 quilòmetres per hora a totes les vies secundàries

El Consell de Ministres té previst aprovar divendres abaixar a 90 quilòmetres per hora la velocitat màxima permesa a totes les carreteres convencionals, en les quals es produeixen la majoria dels accidents mortals. La mesura afecta uns 7.000 quilòmetres de vies on fins ara es permetia circular a 100 per tenir un voral d'1,5 metres. Aquesta és la primera de les reformes previstes per al 2019 amb l'objectiu de reduir la sinistralitat a les carreteres.

La mesura ja l'havia anunciat a l'octubre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i suposarà reduir la velocitat a totes les carreteres secundàries, les que tenen un únic carril per sentit i sense desdoblar. Marlaska assegurava, quan va presentar la reducció, que aquesta mesura suposa “l'homologació d'Espanya amb els països de referència de la Unió Europea” —en altres països ja fa temps que tenien límits més baixos que a Espanya— i servirà per “simplificar el quadre de velocitats límit” i “facilitar la comunicació amb el conductor”. En tot cas, el canvi normatiu afecta només al voltant de 7.000 dels 165.000 que conformen la xarxa de carreteres d'Espanya. 

“La notícia no és que s'abaixi, és que no s'hagi fet abans”, assegura en declaracions a aquest mitjà el director general de Trànsit, Pere Navarro. Segons un informe del 2017 de l'Observatori Nacional de Seguretat Viària, 1.013 persones van perdre la vida l'any passat en carreteres convencionals, la qual cosa suposa un 77% de totes les víctimes mortals en vies interurbanes. L'accident mortal més freqüent és la sortida de via, que va suposar 367 defuncions.

El mateix estudi constata també que les carreteres convencionals, si es té en compte el trànsit que suporten, presenten un risc de defunció en accident 3,6 vegades superior al de les autopistes i autovies. En un comunicat del mes de novembre, Navarro era contundent amb la necessitat d'aquest canvi normatiu: “Coneixem on se'ns mata la gent en carretera i tots els estudis indiquen que per disminuir la sinistralitat cal reduir la velocitat a les carreteres convencionals i fer complir els límits establerts”. Espanya ocupa el vuitè lloc en el rànquing de seguretat viària de la Unió Europea, tres llocs per sota de l'any anterior, quan era el cinquè.

La reducció del límit de velocitat a les carreteres convencionals és un antic objectiu de Trànsit. Els dos predecessors de Navarro en el càrrec, María Seguí i Gregorio Serrano, també s'ho van plantejar, però van desistir, segons l'actual director de la DGT, per “por”. “Les mesures repressives sempre són impopulars, com la de treure més punts del carnet per fer servir el mòbil mentre es condueix” assegurava Navarro a aquest mitjà a l'agost, al·ludint a una qüestió “sociològica”. Ara, davant la pujada contínua de la mortalitat a les carreteres —-els últims quatre anys la xifra ha augmentat gairebé un 1% de mitjana, un 0,9% el 2017—, la DGT ha decidit finalment prendre mesures.

No és l'única mesura que es prepara per al 2019. El Govern central també ha assenyalat en repetides ocasions que volen actualitzar el permís de carnet per punts, una mesura que para Navarro va suposar "un abans i un després" en la sinistralitat vial a Espanya però que compleix ja 12 anys. La DGT ja ha anunciat que la reforma inclourà sancions més elevades per l'ús del mòbil al volant, ja que es tracta d'una de les infraccions més habituals i directament relacionades amb la sinistralitat. La distracció ja és la primera causa de mort en carretera per davant de l'alcohol i la velocitat.

En els últims anys les infraccions per la utilització del mòbil al volant s'han disparat, especialment per l'ús de WhatsApp, una aplicació que no existia quan es va implantar el permís per punts. Actualment l'ús manual del telèfon suposa al conductor una sanció de retirada de tres punts, mentre que l'alcohol o l'excés de velocitat pot arribar a suposar la pèrdua de sis, en funció de la quantitat per la qual se supera el límit màxim autoritzat.