La Guàrdia Urbana manté que encara operen 20 narcopisos al Raval

Després de la macrobatuda contra els narcopisos del barri del Raval, a Barcelona, a finals d'octubre –que va suposar el desplegament de 700 mossos i va acabar amb mig centenar de detinguts–, la Guàrdia Urbana ha admès aquest dilluns que encara queden operatius 20 d'aquests narcopisos a la zona. “Coneixen molt bé els temps judicials. En el que triguem a obrir una investigació i aconseguir els permisos per accedir a l'habitatge, de vegades quan tenim el permís judicial ja han tancat el narcopís”, ha apuntat l'intendent de la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella, Benito Granados, que ha informat que l'estiu del 2017 hi havia prop de 70 narcopisos en funcionament al barri.

Precisament a mitjans del 2017, el govern municipal va engegar el Pla específic i integral per combatre la problemàtica de les drogues al centre de la ciutat, que consistia en un dispositiu d'intervencions des dels àmbits de l'habitatge, l'espai públic, la prevenció i, sobretot, la seguretat. L'objectiu principal era el desmantellament de narcopisos. Uns habitatges ocupats que continuen operant al centre de Barcelona malgrat els operatius conjunts de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra.

En la presentació del balanç d'aquest pla, la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha admès que durant els mesos d'estiu hi ha un augment de les xeringues recollides als carrers del Raval. “Encara que es troben tres vegades menys xeringues que altres anys, aquest any hi ha hagut un increment respecte al 2016 i el 2017”. Tarafa ha assegurat que a la ciutat no hi ha més consumidors de drogues que altres anys. “Creiem que s'han desplaçat d'una zona a l'altra”, lamenta. La comissionada ha assegurat que gràcies al pla de xoc –amb el suport del PDeCAT i ERC– s'ha passat de tenir una desena d'educadors a Ciutat Vella el 2016 a 23 en l'actualitat. I també la sala de venipunció de Baluard obre 24 hores del juliol al novembre i posteriorment de 7.00 a 0.00 de la nit amb una plantilla de mig centenar de treballadors. Tarafa ha assegurat que el 90% dels usuaris de la sala Baluard són habituals. El perfil de dependent a l'heroïna a Barcelona és de 42 anys, mentre que el de cocaïna és de 39 anys.

El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, ha mantingut que la Guàrdia Urbana de Barcelona ha destinat més efectius que mai a Ciutat Vella. D'aquesta manera, la meitat de la promoció que es va incorporar al cos municipal el juliol del 2018, 56 policies, van ser destinats a aquest districte. A més, el reforç policial ha suposat 13.600 hores extres. “Durant el 2018 s'ha accedit judicialment a 59 pisos i s'han detingut o investigat 79 persones relacionades amb aquestes accions. A aquestes dades s'hi han de sumar les obtingudes en el macrooperatiu conjunt entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana el 29 d'octubre en l'operació Bacar. Fruit d'aquella operació es van fer 58 detencions i es van tancar 24 punts de venda, hi ha 17 persones en cerca i captura i 18 persones han ingressat a la presó”, ha mantingut. Les estadístiques destaquen que en els últims dos anys entre les actuacions dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana s'han fet 147 entrades a domicilis i locals en matèria de salut pública i s'ha detingut 201 persones, de les quals 32 han ingressat a la presó.

Igualment, Recasens ha assegurat que el 70% dels pisos o locals on ha intervingut la policia al Raval han estat recuperats, de manera que s'evita que continuï duent a terme la pràctica delictiva a l'interior.

Per la seva banda, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha reclamat més implicació a la resta d'administracions. “L'Ajuntament de Barcelona és l'administració que més recursos ha destinat a combatre la problemàtica de drogues i millorar la seguretat i la convivència al Raval. Hi hem destinat sis milions d'euros. Si les administracions que tenen competència en tràfic de drogues i política d'habitatge haguessin invertit la meitat de recursos que ha invertit el Consistori, segur que la situació seria una altra”, ha denunciat.

Altres activitats delictives

Recasens ha defensat els patrullatges que s'han fet al districte i ha explicat les estadístiques sobre altres activitats delictives al barri, més enllà dels narcopisos: “Entre el març i el novembre del 2018 s'han arrestat o investigat 401 persones –la majoria per requeriments judicials, furts i apropiacions indegudes– i s'han intervingut substancies estupefaents a 344 persones. També s'han detectat 104 persones que tenien assumptes pendents amb la justícia, s'han presentat gairebé 1.000 denúncies administratives per incompliment de les ordenances municipals i s'ha aconseguit requisar 32 armes blanques”.

Pin ha destacat que durant els últims mesos s'ha continuat ampliant fins a 931 el nombre de pisos identificats com a buits o ocupats en seguiment al barri del Raval. El Consistori ha contactat amb els propietaris de 447 habitatges. En 379 s'ha pogut verificar que estan buits i en 231 s'han incorporat mesures de seguretat com tàpies. A més, l'Ajuntament ha aconseguit l'acord amb 36 propietats d'habitatges per destinar-los a la borsa de lloguer de l'Ajuntament, que fins al moment han formalitzat 14 cessions.

Pel que fa a les associacions cannàbiques a Ciutat Vella, n'hi ha 34 que tenen llicència però durant el mandat se n'han tancat 63 que operaven de manera il·legal.