Escoles bressol que aguditzen els sentits i el desenvolupament

Quan la Maria va entrar a l'escola bressol el curs passat amb un any d'edat no es desplaçava ni acceptava el contacte físic amb els adults. Tampoc deixava consolar-se per ningú que no fossin els seus pares. La Maria —nom fictici— va ser una de les primeres a estrenar la sala multisensorial de l'escola bressol municipal Espronceda de Sabadell, plena de materials dissenyats per fomentar el desenvolupament dels petits.

“El primer que vam fer va ser treballar la confiança i el contacte. Portàvem la nena a una columna de bombolles on ella s'abraçava i es deixava acariciar. Agafàvem un feix de fibra òptica i l'hi passàvem pel braç. Això la va ajudar a reconèixer les diferents parts del seu cos. No es desplaçava perquè no tenia seguretat del seu propi cos”, explica Laura González, directora del centre. En unes setmanes la relació de confiança i el contacte físic es va consolidar i al cap de mig any ja gatejava.

Sales multisensorials com la de la guarderia de Sabadell s'han estès a una altra dotzena de centres infantils de diversos municipis. Aquests recursos s'emmarquen en un projecte de la Diputació de Barcelona per atendre aes menors amb necessitats educatives especials. L'ens provincial ha destinat aquest mandat gairebé 300.000 euros a finançar-los.

Detectar a un nadó amb alguna mancança no és fàcil. A aquesta primerenca edat només estan classificats com a nens amb necessitats educatives especials (NEE) aquells “casos de llibre”, com ho defineixen les educadores, que són els que pateixen una paràlisi cerebral o un autisme greu, entre altres. Moltes vegades no són les famílies les que detecten que alguna cosa no va bé, sinó les educadores de l'escola bressol. “De vegades veus alguna cosa que no quadra i llavors es parla amb la família, el psicòleg ho avalua i es determina el procediment i l'assistència que ha de rebre aquest nen”, explica Conxita Navarro, directora de la guarderia municipal Tabalet de Terrassa.

A l'escola Espronceda hi ha dos nens amb algun trastorn diagnosticat, però són una quinzena els que requereixen una atenció especial, com la Maria. Les educadores rebutgen, no obstant això, atribuir-los un trastorn concret quan són tan petits. “A una edat tan primerenca no pots etiquetar un nen amb un trastorn concret, perquè de vegades el que necessiten és més temps. En l'etapa de 0-3 es posen les bases del creixement i, si els etiquetes, els marques el camí. En canvi, amb una mica de treball, pot ser que es reverteixi el problema”, destaca Yolanda Martínez, tècnica en educació especial de l'escola bressol de Sabadell.

El centre va instal·lar fa un any la sala multisensorial. Un petit cartell on es llegeix “Espai Màgic” convida a una estada que, res més posar-hi el primer peu, traspua harmonia. Presideix una gran pantalla on es projecta des d'un paisatge nevat a dibuixos de contes populars. Hi ha una columna de bombolles, feixos de fibres òptiques o una catifa amb líquids de colors. Una columna de colors que s'encén progressivament depenent del volum de so fomenta la parla, perquè a més sons, més colors apareixen. O quan es projecta un conte, tota la sala se sincronitza amb ell.

Per aquesta sala passen tots els alumnes, tant els que presenten alguna mancança com aquells que poden tenir una necessitat en un moment concret, com ajudar-los a fomentar la parla. “Pots controlar l'espai i adaptar la sala segons la necessitat i l'objectiu que et plantegis. L'aula no és un chiquipark, no venim a jugar, sinó amb un objectiu concret", posa en relleu la directora. Coincideix la responsable de la guarderia municipal Tabalet de Terrassa, que també disposa d'aquesta sala: “Els nens més moguts aconsegueixen relaxar-se en aquest espai. L'aula ajuda a estimular les diferents capacitats de l'alumne, hi ha un treball multisensorial, però també en el benestar de l'alumne i la seva qualitat de vida”.

El responsable de l'àrea d'Educació de l'ens provincial, Rafael Homet, considera clau que els nens amb algun dèficit puguin acudir a la guarderia, però admet que falten recursos: “Moltes vegades les famílies no es plantegen que el seu fill vagi a una escola bressol. La tradició és l'assistència mèdica, però és necessari estendre la idea que l'educació fins als tres anys és també una necessitat”.