Orgasmes d’època amb final feliç

Julio Manrique dirigeix a La Villarroel L'habitació del costat, l’original peça de la dramaturga nord-americana Sarah Ruhl ambientada a finals del segle XIX als afores de Nova York, en la consulta d’un doctor especialista en “histèria femenina” que experimenta amb l’ús del vibrador elèctric. La teràpia provoca uns orgasmes descomunals, entre temors, gemecs i crits, en una comèdia que no és tan lleugera com sembla. Amb la moral estricta de la societat victoriana com a teló de fons, Ruhl ens parla de la sexualitat reprimida i l’amor romàntic, del desig i la por al plaer, també de racisme i prejudicis. Les actrius marquen el ritme d’un magnífic repartiment dirigit amb delicadesa per Manrique.

El text és tan important com el que l’espectador veu i escolta quan el doctor Givings —Ivan Benet encerta en la sobrietat i el to del personatge— aplica la teràpia del vibrador a l’habitació, al costat del saló, on la seva esposa sent curiositat i agitació davant de les meravelles que el seu marit provoca en el cos d’altres dones. Carlota Olcina transmet aquesta ebullició de sentiments, ràbia i desitjos en una notable caracterització de Catherine Givings, personatge de capes excitants.

El subtítol de la peça és L’obra del vibrador, l’instrument que en els seus inicis s’assemblava a un assecador de cabells i que el doctor fa servir amb summa precisió en els seus pacients, davant la sorpresa amb prou feines dissimulada de la llevadora que l’ajuda en la seva alliberadora tasca. Cal treure’s el barret davant del meravellós treball d’Alba Florejachs en aquest paper: el desplegament de mirades, silencis i gestos són molt més eloqüents que el poc text que li reserva la peça.

No són els orgasmes tòpics del cinema porno els que se senten en aquest “estrany conte de fades victorià” —així el defineix Manrique, amb gran encert—, amb aires de vodevil, que combina cops d’humor amb poètics sentiments de tristesa i desencís i que conclou amb un final feliç potser massa ensucrat. Encara havien de passar molts anys perquè les dones, ja propietàries del control del seu cos, descobrissin l’ús del vibrador com a instrument eròtic. El que mostra Ruhl, entre pors i sorpreses plaents, és el descobriment d’un bon orgasme.

Per trobar el to just, l’autora indica a les actrius com s’han d’interpretar aquests orgasmes, en un viatge des del silenci i el temor fins al final feliç alliberador. Mireia Aixalà recrea amb excel·lència l’aventura interior que experimenta Sabrina Daldry, la primera pacient, a les seves memorables sessions. Per la seva banda, Pol López perfila amb sorna el paper de pintor bohemi, primer pacient masculí a provar els efectes del vibrador Chattanooga.

Completen el repartiment Xavi Ricart, eficaç en el paper de marit de Sabrina Daldry, i Adelina Flaun, una actriu negra que interpreta, amb bons moments, el paper d’una dida negra, com demana el text. Convé assenyalar-ho després de la polèmica del Lliure en el muntatge d’Àngels a Amèrica, en el qual actors negres van protestar públicament perquè un actor blanc (van demanar disculpes amb un cartell) representés un personatge negre. I cal destacar que la productora de L'habitació del costat és La Brutal, que dirigeix David Selvas, director precisament de l’obra mestra Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, que s’ha pogut veure al Lliure fins a començaments d’aquest mes.