Barcelona farà pisos socials en terrats d’equipaments

L’Ajuntament de Barcelona farà pisos socials de lloguer i de construcció modular en terrats d'equipaments com biblioteques, escoles o mercats. Els equips d'habitatge i urbanisme estan pentinant els edificis d'equipament existents i que són de titularitat municipal, per localitzar els que s’hi podrien fer pisos perquè no tenen la volumetria i l'edificabilitat esgotada. En la majoria de casos els habitatges es construiran al terrat, aixecant més plantes, però també hi ha la possibilitat d'adossar els habitatges en parets mitgeres. La primera prova es farà al districte de Gràcia.

Si per a aquest projecte l’Ajuntament pensa en equipaments és per agilitzar els tràmits, perquè la idea és recórrer a la figura dels habitatges dotacionals, que amb el planejament urbanístic a la mà són equipaments. En aquests casos, doncs, no seria necessari modificar el planejament vigent. A més de la primera experiència que es vol materialitzar al barri de Gràcia, també s'analitzen ubicacions a la Sagrada Família i Sant Antoni de l’Eixample o als barris del Gòtic i Raval Sud, al districte de Ciutat Vella.

La tinent d'alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, explica que es tracta d'esprémer “totes les opcions que dona la ciutat”. En aquest cas, “compatibilitzar l'habitatge dotacional amb el sòl d'equipament mitjançant remuntes [afegir plantes a les existents]“. Durant la passada edició de la fira Smart City Expo, el gerent d'habitatge, Javier Burón, va explicar que aquestes construccions no seran “habitatges en sentit estricte, sinó equipaments habitacionals d'ús temporal per a determinats col·lectius, fonamentalment persones joves, grans o en risc d'exclusió”. Col·lectius que encaixen amb els adjudicataris de pisos dotacionals.

El pla d'habitatge de l'alcaldessa Ada Colau 2016-2025 preveu augmentar el parc d'habitatge assequible amb totes les fórmules imaginables: construint, comprant pisos que estan buits o procedeixen de desnonaments, arribant a acords de cessió amb bancs o grans immobiliàries, convertint locals en pisos, fent edificis amb contenidors (els APROP), amb la modificació del Pla General Metropolità aprovada per la Generalitat aquesta setmana per imposar el 30% d'habitatge assequible als promotors, i també estudiant esgotar edificabilitats. "Optimització de sòl urbà consolidat a partir de la identificació de solars vacants i solars que no han esgotat l'edificabilitat o la densitat residencial i que poden permetre generar habitatge assequible", afirma el pla.

La proposta d'afegir habitatge als equipaments és fruit del treball de l’Ajuntament i un grup d'experts, que han estudiat com augmentar el parc de pisos socials a tota la ciutat localitzant solars o edificis que no han esgotat l'edificabilitat permesa. El projecte es diu ATRI: Allotjaments tàctics de repoblació inclusiva. Des del costat de l'administració, representa una gran oportunitat per aconseguir metres quadrats per a habitatge assequible en una trama densa com la de Barcelona. I els professionals que van treballar-hi (arquitectes, urbanistes, juristes i economistes) parlen de "repoblació inclusiva", de trufar d'habitatge a preu assequible qualsevol barri de la ciutat.

I fer-ho amb construcció en sec, modular, ràpida d'executar i més sostenible i barata. Que pugui ser permanent o reversible. Però descarten els contenidors marítims adaptats amb els quals s'estan construint els APROP (Allotjaments Provisionals de Proximitat). Precisament perquè la filosofia dels habitatges en contenidors és que tinguin una vida útil breu i es traslladin a noves ubicacions.

L'estació de Fontana

Una de les ubicacions que encaixa amb el concepte d’ATRI és l'estació de metro de Fontana, a la cantonada entre els carrers Gran de Gràcia i Astúries. L'estació té una sola planta (on hi ha el vestíbul de l'estació, serveis i un quiosc) i res més construït en altura, per la qual cosa és la candidata perfecta a augmentar l'edificabilitat. Amb tot, és poc probable que sigui el primer emplaçament d'habitatge social, perquè la titularitat no és estrictament municipal sinó de TMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i per qüestions tècniques, com l'estructura de l'estació i els túnels que hi ha al subsol.