La Sagrada Família dona per fet en una campanya que creixerà pel carrer Mallorca

“És clar que és tota una ofensiva per convèncer el barri. Es volen presentar com a mecenes… Jo, per descomptat, no ho posaré a l'aparador”. Era l'enfadada reacció d'Amanda, des d'una llibreria del carrer Nàpols de Barcelona quan uns joves li van lliurar un tub que contenia un gran cartell editat per la Sagrada Família. En el revers explica, a grans trets, l'acord al que la Junta Constructora va arribar amb el Consistori i dona per descomptat que el temple creixerà pel carrer Mallorca.

El repartiment dels tubs amb els pòsters va començar dijous passat. En brigades de quatre o cinc joves que vestien samarretes vermelles i que molts veïns i comerciants van prendre com a personal de l'Ajuntament. De fet, així es presentaven quan cridaven als intèrfons de les finques de residents perquè els obrissin la porta del carrer. En algunes escales de veïns, els repartidors van deixar els tubs a terra al costat de les bústies. “Ens en van donar un munt per repartir entre els clients. Amb les samarretes vermelles i les bosses en l'esquena semblaven el Pare Noel”, explicava aquest dimecres l'Isidre, botiguer del mercat del barri on asseguraven que dimarts a la tarda “hi havia una plaga de repartidors”.

En català i castellà, els cartells diuen: “La sort de viure a la Sagrada Família. Viure prop de la torre Eiffel, del Coliseu de Roma, de l'Òpera de Viena o de qualsevol dels grans monuments del món és un privilegi...”. A continuació, expliquen l'aportació pactada amb l'Ajuntament de Barcelona de 36 milions d'euros —sense concretar que és en un termini de 10 anys— per cobrir part del cost que el temple implica a les arques de la ciutat, apel·la a l'“orgull” de viure prop d'un “monument de la Humanitat” —la declaració com a tal per la Unesco és només de la façana del Naixement i la Cripta, originals de Gaudí— i descriu l'estat del projecte en dues fases. L'actual, en la qual s'està redactant un Pla especial urbanístic que regularitzi l'anòmala construcció del temple —sense llicència d'obres i sense pagament preceptiu de taxes— i la segona fase “que inclou la construcció de la façana de la Glòria i la remodelació de l'entorn del carrer de Mallorca, que es farà a través d'una comissió de treball amb l'Ajuntament de Barcelona i que tindrà la participació dels veïns, les entitats de la ciutat i de la Fundació de la Junta Constructora”. La “remodelació” és la construcció d'una gran escalinates pel carrer Mallorca que s'enduria per davant diversos edificis d'habitatges i que afectaria unes 3.000 persones.

El president de l'associació de veïns de la Sagrada Família, Joan Itxaso, creu que la campanya és “una reacció nerviosa, s'han gastat molts diners”. Fa unes setmanes, l'associació de veïns de la Sagrada Família va fer públic un document de 1975 del Ministeri de Cultura que sostenia que el projecte de les escalinates i de la gran plaça d'accés pel carrer de Mallorca no era de Gaudí, sinó d'algun dels deixebles de l'arquitecte.

Itxaso destaca que el text que acompanya la foto dona per fet que s'executarà l'escalinata del carrer de Mallorca: “Però és un llarg camí”, recorda. De fet, des d'aquesta associació s'ha deixat clar que és molt probable que acudeixin als tribunals si el temple segueix en la seva obstinació de promoure una expropiació que afectaria centenars de persones amb l'argument que són “els hereus” del projecte de Gaudí. Un llegat que, a ulls del temple, passa per sobre de la realitat actual.

Guanyar més diners

El mateix representant veïnal també apunta que alguns repartidors dels pòsters es van identificar com a empleats municipals perquè els obrissin la porta. L'Ajuntament sosté que no tenen res a veure amb la campanya i portaveus municipals es van limitar a posar en valor l'acord aconseguit que suposa que la Sagrada Família es corresponsabilitzi econòmicament de la gestió de l'entorn.

Portaveus de la Sagrada Família, per la seva banda, van insistir que era una campanya informativa de les “millores per al barri” i de la col·laboració econòmica del temple. No van contestar les preguntes d'aquest diari sobre la “remodelació” del carrer de Mallorca a la qual es refereixen al text.

Tampoc van aclarir quants cartells havien distribuït i quant els havia suposat la campanya. Precisament, comerciants i veïns de la zona sí que comentaven “la dinerada que s'hauran gastat”. “Clar, venen que fan una aportació a la ciutat, però en realitat és per guanyar més diners”, insistia l'Isidre, que a més de tenir un lloc al mercat del barri és veí del carrer de València.