_
_
_
_

La Universitat de Vic descarta nous convenis amb centres israelians

Una plataforma de boicot a Israel, amb el suport de la CUP i els comuns, assegura que la seva pressió ha estat determinant en la decisió

Cristian Segura
Protesta de la plataforma Complicitats que Maten, el 2014.
Protesta de la plataforma Complicitats que Maten, el 2014.

La Universitat de Vic (UVic) va signar el 2013 dos convenis amb centres acadèmics israelians que va presentar com a estratègics per a la Facultat de Medicina. Cinc anys més tard, els convenis han expirat sense que hagin donat cap fruit, segons admet la UVic. L'acord amb la Universitat de Haifa ha finalitzat aquest novembre i el portaveu, Ilan Yavelberg, avança a aquest diari que volen renegociar l'acord, tot i que la UVic ho descarta. El regidor de la CUP a Vic Joan Coma afirma que la pressió de la plataforma Complicitats que Maten per cancel·lar els convenis ha influït en la decisió.

L'exrector de la UVic Jordi Montaña va subscriure els convenis durant la visita oficial d'Artur Mas a Israel del novembre del 2013. L'acord més important, amb el Campus de Salut Rambam, va expirar el 2016 sense que es materialitzés cap projecte. “El Campus Rambam es converteix en el soci internacional per a la consecució d'un dels projectes estratègics de futur de la Facultat de Medicina”, va publicar la UVic en la seva revista corporativa. L'acord amb la Universitat de Haifa havia d'aportar iniciatives de recerca conjuntes i intercanvis d'estudiants.

La firma dels acords va generar una onada de crítiques des de l'esquerra, que va quallar en un manifest amb més de 400 adhesions, entre les quals les de la CUP, ICV, EUiA, les joventuts del PSC, les de la senadora dels comuns Sara Vilà i la del diputat també dels comuns Joan Mena, de l'advocat Julià de Jòdar o la del regidor d'ICV a Vic Arnau Matí, entre d'altres. Els signants denunciaven que “les institucions acadèmiques israelianes no són alienes al desenvolupament i manteniment d’aquest sistema de control institucionalitzat i fragmentació territorial a què es veu sotmès el poble palestí. En són part necessària i imprescindible”. El text advertia sobre la Universitat de Haifa que “patrocina, conjuntament amb l’exèrcit, un programa acadèmic que forma futurs oficials d’intel·ligència i es duu a terme en una base militar al mateix campus universitari”, i afegia que Haifa “dona preferència als estudiants que han servit a l’exèrcit a l’hora d’assignar les places de residència per als seus estudiants, un criteri obertament discriminatori contra els estudiants àrabs-palestins”.

Reunió amb el rector

La UVic subratlla que els moviments de boicot a Israel no han tingut cap influència en la seva decisió. Coma i un altre signant del manifest, el dirigent d'ERC Isaac Peraire, són vocals de la Fundació Universitària Balmes, l'òrgan titular de la UVic. El regidor de la CUP explica que centres com Rambam o Haifa són més potents que la universitat osonenca: “L'únic interès que tenen per establir acords amb la UVic és per legitimar l'acció de l'Estat israelià”. Coma està convençut que “si no haguéssim pressionat, la universitat hauria potenciat més els acords”. Coma i altres representants de Complicitats que maten es van reunir aquest novembre amb Joan Masnou, el rector en funcions. Masnou, segons Coma, els va transmetre que “la universitat no tenia especial interès a signar més convenis amb Israel”. Una portaveu de la UVic comenta que el rector rep representants de múltiples àmbits, hi discrepin o no. Masnou reitera que en aquella reunió va transmetre que "la UVic valora els acords amb universitats si aporten millores en docència, recerca o internacionalització, independentment de l'Estat a què pertanyin".La UVic confirma que, pel que fa al contracte amb la Universitat de Haifa, “s'ha extingit després de 5 anys sense materialitzar cap acord. No forma part de les nostres prioritats renovar-lo un cop ja ha vençut”.

“Seguint els nostres procediments habituals, preveiem iniciar una negociació amb la UVic per renovar els acords”, explica Yavelberg. El portaveu de la Universitat de Haifa destaca que el boicot acadèmic a Israel “és contrari a l'esperit acadèmic, a la promoció d'un diàleg cultural constructiu, i al lliure i democràtic intercanvi d'idees”.

La campanya internacional Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), promotora de les accions contra els acords amb la UVic, té un apartat dedicat a les mobilitzacions contra les universitats israelianes. BDS va presentar un manifest el 2014 contra la cooperació amb universitats israelianes signat per 1.200 catedràtics, professors i investigadors acadèmics d'Espanya, amb noms com la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, Joan Subirats, Arcadi Oliveres o el desaparegut historiador Josep Fontana. BDS ha destacat aquest any per les seves accions contra la presència a Catalunya de la selecció femenina de waterpolo d'Israel, i contra la participació de l'equip Israel Cycling Academy en la Volta Ciclista a Catalunya: “L’equip convidat està patrocinat pel Ministeri de Turisme israelià, i finançat pel milionari canadenc Sylvan Adams, que va declarar que «una de les missions de l’equip és fer d’ambaixador d’Israel» [...] Es tracta d’un suport explícit de les institucions catalanes a la normalització d’un Estat racista i d’apartheid que utilitza l’esport i la cultura per rentar la seva imatge”, va argumentar BDS.

“Antisemitisme pur i dur”

Andreu Lascorz, president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ACCI), creu que la campanya de BDS “és antismetisime pur i dur”. “Jo sóc crític amb coses que passen a Israel, però me'ls creuré quan boicotegin universitats de règims com la Xina”, diu Lascorz. El president de l'ACCI opina que no voler col·laborar amb universitats israelianes limita la capacitat de coneixement dels centres catalans. Lascorz, que és representant a Espanya de la Universitat Ben Gurion, comenta que arran d'uns convenis subscrits entre aquesta institució israeliana i la Universitat Rovira i Virgili, la UVic va contactar-lo reiteradament per establir lligams amb la Ben Gurion: “Mai es concretava res i, de sobte, van deixar d'estar-hi interessats”, recorda Lascorz.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_