El finançament de les escoles bressol variarà segons la renda dels municipis

La Generalitat estudia capgirar el model actual d'escola bressol amb dues modificacions de molta importància: que les subvencions que reben els ajuntaments per sostenir aquests centres no siguin uniformes com fins ara, sinó que variïn segons el nivell de riquesa del municipi i implantar la tarificació social arreu de Catalunya (que les famílies paguin segons la seva renda). Es tracta d'una proposta elaborada per la Diputació de Barcelona, que el Govern assumeix. “La Generalitat no pot tractar totes les administracions ni totes les famílies per igual perquè no són iguals”, justifica Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives.

Un dels pilars del model actual que la proposta de la Diputació dinamita és com es reparteix el cost de les escoles bressol públiques, que són principalment de titularitat municipal. L'acord signat durant el tripartit fixava que el finançament d'una plaça (uns 5.400 euros) havia de ser a terços entre Generalitat, ajuntaments i famílies. Però amb la crisi, Ensenyament va retallar la seva aportació de 1.800 euros fins a fulminar-la el 2015 i passar la seva part a les diputacions, la qual cosa li ha costat diverses sentències en contra.

“Aviat recuperarem la capacitat d'inversió i hem de plantejar-nos si mantenim l'antic model dels 1.800 o el millorem”, planteja el responsable d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet. La Diputació proposa que la subvenció de la Generalitat sigui modulada, de manera que l'import que rebi cada ajuntament variï segons la seva capacitat de generar riquesa. “La linealitat trenca l'equitat. Hem d'invertir més on més es necessita; no és just que Sant Cugat del Vallès rebi el mateix que Badia de Vallès”, exemplifica Martínez.

Però el canvi que més notaran les butxaques de les famílies és la voluntat d'implantar arreu del territori la tarificació social, la qual cosa implicaria que l'import del rebut de les escoles bressol depengui de la renda familiar, una mesura implantada en molts municipis durant la crisi. La Diputació proposa que les famílies assumeixin d’entre el 3 al 73% del cost de la plaça . Però Ensenyament té dubtes. “Cal respectar la seva autonomia i pactar com s'aplica”, sigui amb beques o descomptes.

Amb tot, l'objectiu de Ensenyament és arribar al 60% de l'escolarització en escoles bressol públiques —el 2014 era del 23%, segons un informe del Síndic de Greuges—, augmentant la presència d'alumnes d'entorns vulnerables. “Si una família no es pot permetre una escola bressol per motius econòmics és un problema perquè és un col·lectiu on cal actuar especialment, perquè l'accés a una escola bressol millora la cohesió social”, incideix Martínez. Però això implica un augment considerable de places i d'inversió, que la Generalitat no concreta. “Cal invertir més i fer més escoles bressol, però és una voluntat i costa dir si serà en 10 o 15 anys”, admet Martínez, que sí que concreta la data d'aplicació de la reforma: 2020.

Una dècada per revertir les retallades

Actualment el cost de les escoles bressol públiques (265 milions anuals) recau majoritàriament sobre les arques dels ajuntaments, que assumeixen el 45% d'aquest import, seguit de les famílies (37%), les diputacions (13%) i la Generalitat (un 5%, corresponent a la xarxa de llars d'infants de la seva titularitat).

El Govern ja s'ha compromès a recuperar el finançament de les escoles bressol si aconsegueix aprovar els pressupostos. Carles Martínez admet que es farà de forma gradual i calcula que no s'aconseguirà la despesa en escoles bressol anterior a les retallades (45 milions) fins d’aquí “uns set o deu anys”. A més, Ensenyament necessita fons per retornar les ajudes retallades als municipis, fins i tot als que no l’han denunciat, per evitar així la via judicial.

Però les diputacions, que en aquests últims anys han aportat uns 33 milions, no es retirarien del finançament. La proposta de l'ens provincial barceloní proposa que assumeixin projectes específics com l'atenció als alumnes amb discapacitat o la formació del professorat. Però es tracta d'un model que falta acordar amb la resta de diputacions provincials.