Mig centenar de jutges han marxat de Catalunya aquest any, gairebé el doble que el 2017

Un total de 48 jutges s’han traslladat fora de Catalunya enguany, xifra que suposa gairebé el doble que el 2017, quan ho van fer 25, segons el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que admet que hi ha "escenaris" que impedeixen d’exercir amb "serenitat". Barrientos ha presentat aquest dijous la memòria del TSJC del 2017 en la comissió de Justícia del Parlament, entre advertències dels grups de Cs i PP per l’"assetjament" que creuen que pateixen els jutges a Catalunya i crítiques de JxCat i ERC a la independència judicial a Espanya.

En la seva compareixença, el president del TSJC ha exposat dades que revelen un augment del nombre de jutges que opten per demanar el trasllat fora de Catalunya -una comunitat que històricament ha tingut força magistrats originaris d’altres zones d’Espanya-, tot i que ha insistit a no establir "cap relació causal" entre aquesta sortida i la situació política catalana.

Tanmateix, Barrientos ha reconegut que, si bé cap jutge no li ha transmès haver rebut "amenaces explícites", es donen "escenaris que no són propicis perquè un jutge actuï amb la serenitat necessària". I és que "hi ha un estat de coses, del qual hem de ser tots conscients, que pot dificultar o dificulta que alguns jutges exerceixin la seva tasca amb la serenitat que necessiten", ha afirmat el president del TSJC, que ha recordat que ahir mateix el jutge de Puigcerdà (Cerdanya) que havia d’interrogar un investigat per una protesta davant la casa del jutge Pablo Llarena va haver d’entrar i sortir "amb una espècie de camuflatge" de l’edifici judicial.

Segons les dades que ha facilitat Barrientos, el 2017 van ser destinats a Catalunya 32 jutges, dels quals 6 ho van fer voluntàriament, mentre que des de començament d’any només 3 dels 19 que han estat traslladats a casa nostra hi havien demanat plaça.

En resposta a una pregunta del diputat d’ERC Marc Sanglas, Barrientos ha defensat la decisió "puntual" de prohibir que als jutjats s’exhibeixin llaços grocs en solidaritat amb els polítics presos per la necessitat de garantir la "neutralitat política, ideològica i religiosa de tota naturalesa" entre els empleats públics.

Col·lapsats per les hipoteques

D’altra banda, Barrientos ha alertat també del col·lapse que pateixen els jutjats de Catalunya encarregats de resoldre les demandes per clàusules abusives de les hipoteques, que superen ja les 40.000, i ha reclamat una "actuació ràpida" del poder legislatiu per fer front a aquesta situació.

Des de principis d’any s’han presentat a Catalunya un total de 20.018 demandes individuals per contractes hipotecaris considerats abusius -15.219 només al jutjat de primera instància número 50 de Barcelona-, que s’afegeixin a les 18.078 interposades el 2017.

El president del TSJC espera que aquestes reformes permetin la "resolució massiva" de demandes, un mecanisme que podria ser "molt més eficaç" que el sistema actual d’estudiar recurs per recurs, i ha recordat que en més del 90 % els jutges acaben donant la raó als consumidors, de manera que ha atribuït a la banca responsabilitats en el col·lapse.

La memòria presentada per Barrientos revela també un augment del 6,16% dels llançaments tramitats pels jutjats catalans en els tres primers trimestres de l’any -que fan un total de 10.508- respecte al mateix període del 2017, quan se’n van registrar 9.898. Les execucions hipotecàries també es van incrementar aquest any un 18,59 % respecte als tres primers trimestres del 2017, quan se’n van comptabilitzar 3.582 davant les 4.248 del 2018, de manera que es reverteix la tendència a la baixa que s’havia mantingut continuada des del 2013, en què es van acordar 18.341 desnonaments.