_
_
_
_
_

El Prado i Catalunya: 152 anys d’intensa i tensa relació

El “Prado dispers” està format a Catalunya per 250 obres repartides en 23 institucions com museus, palaus, edificis judicials i ajuntaments

José Ángel Montañés
Obres de Murillo, Ribera i El Greco del Prado que s’exposen al Museu Víctor Balaguer.
Obres de Murillo, Ribera i El Greco del Prado que s’exposen al Museu Víctor Balaguer.Museu Víctor Balaguer

L’exposició inaugurada a Figueres amb l’obra del Prado de Rafael és l’últim capítol d’una intensa, i de vegades tensa, relació entre el museu i Catalunya que es prolonga més d’un segle i mig. L’elecció de Figueres per començar una sèrie d’exposicions per les comunitats autònomes per celebrar el bicentenari del museu no ha estat aleatòria. La capital de l’Alt Empordà va jugar un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni espanyol durant la Guerra Civil. Al seu castell es va custodiar part del tresor artístic espanyol, i el 3 de febrer de 1939 es va signar l’Acord de Figueres, pel qual el govern de la República i el Comitè Internacional i de la Societat de Nacions van acordar transportar a Ginebra els objectes dels museus espanyols protegits en dipòsits del nord de Catalunya i van establir com seria la devolució “el dia en què la pau sigui restablerta a Espanya [...] perquè romangui com a bé comú de la nació espanyola”.

Aquella mateixa nit la Junta Central del Tresor Artístic va dur a terme l’evacuació de les obres. Els dies 4 i 5 van creuar la frontera del Pertús 29 camions plens d’objectes dels dipòsits de Figueres (miniatures, rellotges, tapissos i escultures), la Vajol (una mina de talc on les peces van ser dipositades a 100 metres de profunditat ) i Peralada. El 8 i 9 de febrer, 42 camions amb les obres de Bescanó, Agullana i Darnius (que havien romàs en masies aïllades custodiades per mossos) que van passar pel Pertús, Cervera i les Illes, en una operació tan arriscada com inversemblant que va concloure el 14 de febrer, amb l’arribada a Ginebra. El dipòsit d’Olot no va ser evacuat per la seva llunyania amb la frontera. Part d’aquest patrimoni havia estat abans al monestir de Pedralbes de Barcelona, Viladrau i Sant Hilari Sacalm.

Uno de los camiones transportando las obras camino de la frontera en 1938.
Uno de los camiones transportando las obras camino de la frontera en 1938.

A Peralada encara recorden la presència de les obres en aquesta localitat gironina. Jaume Barrachina dirigeix el museu del Castell de Peralada, i mostra orgullós com va caldre treure la llinda d’una de les portes perquè passessin les grans pintures del Prado que durant 13 mesos van ser allà, després que l’edifici fos requisat l’abril de 1938. “A la biblioteca es van instal·lar els còdexs de l’Escorial, i les grans custòdies com la de Toledo a l’office de la cuina”, va explicar recentment Barrachina. També van ser allà obres de l’Academia de San Fernando i del Palacio de Liria. Les obres de Goya Els afusellaments del 3 de maig i La càrrega dels mamelucs van patir greus danys durant el trasllat de València a Catalunya després que la caixa on anaven xoqués amb un balcó a Benicarló. La segona va haver de ser restaurada a Peralada. “Davant la impossibilitat d’aconseguir lli per al reentelatge es va utilitzar una camisa de dormir del segle XIX de l’àvia del majordom del castell. Es va fer tan bé que no es va substituir a la restauració del 2008”, segons Barrachina.

A Figueres, a més, des de 1885 es conserven al Museu de l’Empordà 38 obres del Prado, sent un dels fons més destacats de l’anomenat “Prado dispers”: més de 3.100 peces repartides en prop de 600 institucions de tot el territori espanyol, 250 de les quals són a Catalunya en 23 institucions com museus, palaus, edificis judicials i ajuntaments. “Catalunya és la tercera comunitat, després d’Andalusia (419 obres) i Galícia (325), amb més obres del Prado”, va explicar dimarts a Figueres Miguel Falomir, director de la gran pinacoteca madrilenya, que va començar a dispersar el seu patrimoni el 1866, després de saturar l’edifici Villanueva del passeig del Prado amb milers d’objectes arribats després de la desamortització de Mendizábal de 1836. De 1866 són els dipòsits de la Reial Acadèmia Sant Jordi de Barcelona i del Museu d’Art de Barcelona, i de 1877 el de la Universitat de Barcelona, que el 2009 va saltar als mitjans de comunicació quan els estudiants van ocupar el rectorat durant setmanes i el Prado va alertar del possible dany que podien patir les 56 peces dipositades a l’edifici històric de la plaça Universitat i va amenaçar de retirar-les. Aquest passat mes de juliol es va saber que la Generalitat va voler tornar set obres dipositades des de 1907 al Palau de Justícia, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després que el Prado exigís que les seves obres tinguessin una conservació preventiva òptima, cosa que des del govern català no es podia garantir. Segons fonts del Prado consultades ahir, les obres no s’han mogut i segueixen allà on han estat més d’un segle.

El Museu Víctor Balaguer en 1884, con les obres del Prado
El Museu Víctor Balaguer en 1884, con les obres del PradoMuseu Víctor Balaguer

Quan el 1884 va obrir les portes la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, ho va fer amb 50 obres procedents del Prado, entre elles la magnífica L’Anunciació d’El Greco. I allà van estar fins que Erik el Belga va robar el 1981, entre altres peces, vuit obres del Prado (encara que es va salvar l’obra del Greco). Després d’una etapa grisa, el museu de Madrid va tornar a confiar en aquest centre i en l’actualitat són 38 les peces de pintura barroca signades per El Greco, Ribera, Murillo, Carreño de Miranda, Goya o Rubens, entre d’altres, que poden admirar-se. “És una fortuna per a una localitat com la nostra comptar amb una col·lecció així”, explica la seva directora, Mireia Rosich, que el 13 de desembre inaugurarà La presència del Prado. Episodis d’una història, una exposició en què, per primera vegada, es mostrarà sencer aquest important conjunt.

Serà la tercera vegada que el Prado estarà present a Catalunya en només un mes. El 15 de novembre Falomir va inaugurar a Caixaforum Barcelona Velázquez i el Segle d’Or, amb 59 pintures d’aquest museu, set d’elles del gran Velázquez. “Podríem haver portat al museu de Figueres una obra de Velázquez, perquè Dalí també admirava el pintor sevillà, però un protocol del Prado impedeix que hi hagi més de set obres de Velázquez prestades alhora. I les set són a Barcelona”. Tot plegat explica que les obres d’aquest pintor, i per extensió les del Prado, tinguin una forta demanda de préstecs.

Les 250 obres

Barcelona. Universitat de Barcelona (56), MNAC (13), Acadèmia de Sant Jordi (6), TSJC (6), Capitania (4), Pedralbes (4), Museu Marítim (3), Delegació del Govern (2), Palauet Albéniz (1).
Figueres.
Castell de Sant Ferran (3), Museu de l'Empordà (35).
Girona. Museu d'Art (29), Subdelegació del Govern (1).
Lleida. Museu de Lleida (16), Museu d'Art Jaume Morera (13).
Mataró. Ajuntament (1).
Olot. Museu de la Garrotxa (8).
Peralada. Museu Municipal (1).
Poblet. Monestir de Santa Maria (1).
Sabadell. Gremi de Fabricants de Sabadell (6).
Sitges. Museu Maricel (2).
Tortosa. Museu de Tortosa (1).
Vilanova i la Geltrú. Museu Víctor Balaguer (38).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_