La policia va investigar 40 persones de l’entorn dels gihadistes de Barcelona

La detenció i mort dels autors de la massacre de Barcelona i Cambrils només va ser el punt de partida de la investigació sobre els atemptats. Els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han investigat a fons, amb autorització judicial, més de 40 persones davant de la sospita que estaven al corrent dels plans dels terroristes o els van ajudar a executar-los. Entre ells hi ha familiars dels joves de Ripoll, amics de l'imam Abdelbaki es Satty —cervell dels atacs— i altres individus que es van relacionar amb els terroristes abans o després del 17 d'agost del 2017.

Per no deixar serrells pendents, els investigadors van demanar intervenir el telèfon i rastrejar a fons la vida dels familiars de la cèl·lula. Fátima A. va parlar amb una amiga per WhatsApp el 17 d'agost, després de l'atropellament massiu a la Rambla perpetrat per Younes Abouyaaqoub, però abans de l'atac al passeig marítim de Cambrils. “L'Omar [Hahimy] m'ha espantat. La manera en què va sortir de casa no era normal. Tinc sospites. Jo dic que són ells, les seves maneres últimament no m'agradaven”, va escriure la Fátima. Setmanes més tard, comentava els fets amb el seu marit. “No han matat. Han estat víctimes del Govern i han sortit uns altres plans”. Una conversa que, segons els Mossos, “no pot ser més clara per arribar a entendre com pensen alguns membres de l'entorn familiar dels terroristes”.

Aziz O. és germà de dos dels terroristes de Barcelona —un detingut i un altre abatut a Cambrils— i va adquirir la condició d'investigat quan la Guàrdia Civil va detectar que mantenia obert un perfil de Facebook en el qual es mostrava un kalàixnikov amb un Alcorà i altres imatges “bel·licoreligioses properes al radicalisme gihadista”. Com que Aziz era agent forestal a Tarragona, els investigadors van sospitar que va poder conduir els terroristes fins a la casa okupa d’Alcanar, on van acumular el material explosiu per atemptar a Barcelona.

En l'explosió d’Alcanar va morir, entre d’altres, Abdelbaki es Satty, qui els dies previs havia fet fins a 148 trucades a membres de la cèl·lula. El seu paper com a cervell dels atacs i adoctrinador dels joves de Ripoll, que van acabar executant una massacre improvisada, el converteix en un personatge central. I va transformar en sospitosos de primer ordre, també, les persones que hi van tenir tracte. Com Bennaceur A., amb el qual va compartir cel·la quan va ser a la presó per tràfic de drogues a Castelló. La Guàrdia Civil destaca que, en les restes de la casa d’Alcanar, es van trobar empremtes dactilars de Bennaceur en un diccionari d'àrab-castellà. Els seguiments no van aportar gaire més: treballa a vegades de temporer i està en situació irregular.

També va ser company de l'imam, però de pis, Noureddine E. D'ell es va descobrir que cedia el seu pis a persones nouvingudes a Espanya perquè obtinguessin l'empadronament a canvi de diners. Altres persones van resultar sospitoses per les seves contradiccions. Mohamed B., carnisser a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), va dir a la policia que ni coneixia ni havia vist mai els nois de Ripoll ni l'imam quan diversos testimonis van afirmar el contrari.

Un altre dels investigats, Adrián F. (àlies Rachid) és un home que es va convertir a l'islam —i es va radicalitzar— amb Es Satty a Castelló. Va mantenir contacte amb l'imam de Ripoll fins al juliol del 2017. La Guàrdia Civil va constatar que, després dels atemptats, accedia habitualment a xats sobre “proselitisme salafista” a Telegram. Dos testimonis protegits també van destacar el paper de Maki N., àlies Sudaní, per la seva relació amb Es Satty. Després dels atacs els va dir que l'imam “no tenia res a veure amb el que havia passat”. Segons els Mossos, “podria tenir informació directa” dels atemptats.

Els amics i coneguts de la cèl·lula Ripoll també han estat al punt de mira. Els agents van detectar que Mohamed A., excompany de feina de Younes Abouyaaqoub, va mostrar “canvis de conducta” que convidaven a pensar que estava en ple “procés de radicalització”.