El senglar arriba a l’Eixample

Queden lluny les queixes dels veïns de Collserola per la incursió de senglars als jardins de casa seva. I les denúncies per les destrosses d'aquests animals en parcs de la zona alta de Barcelona. La plaga del porc salvatge està lluny d'entrar en vies de control i avui els albiraments d'aquest omnívor i les seves cries han arribat ja a zones que en altre temps no veien animals que no fossin gossos i gats domèstics. A l'octubre, tres senglars van ser albirats a la plaça Virrei Amat i tres més es van aventurar fins a l'Hospital de Sant Pau, ja a l’Eixample.

Moltes han estat les mesures que s'han adoptat per frenar la plaga. Des de les clàssiques batudes de caça fins als qui suggerien resoldre el problema a bocinades, promocionant el senglar com a producte gastronòmic. Així i tot, cap de les mesures acaba de solucionar la qüestió. L’Ajuntament, per la seva banda, sosté que amb el seu Pla d’Acció s'han reduït substancialment els albiraments de senglars al casc urbà. El pic de les incursions d'aquest animal a la ciutat va ser el 2016, amb 1.187 casos, i es va instaurar el pla. Entre les mesures que avui s'apliquen hi ha el bloqueig de contenidors d'escombraries i la feina amb les alimentadores de les colònies de gats, fonts favorites d'aliment per al senglar urbà. “Els dificultem la vida perquè no els interessi venir a la ciutat per buscar aliment, perquè quan ho associen, es torna la seva zona de confort”, explica Carme Maté, directora del Servei de Drets dels Animals i Ecologia Urbana de l’Ajuntament.

I, en part, han tingut èxit. Des de començaments del 2018, només s'han registrat 369 albiraments de senglars a Barcelona, un nombre llunyà del pic del 2016. No obstant això, les últimes incursions a l’Hospital de Sant Pau i la plaça de Virrei Amat han estat de les que s'han endinsat més. El porc salvatge, malgrat el Pla d’Acció, continua obrint-se camí a través del teixit urbà. “Haurien d'estar una miqueta més controlats —es queixa Ismael Palacios, veí de Vilapicina i la Torre Llobeta— un senglar és un animal i no saps com reaccionarà”. I és que els senglars, acostumats a la presència humana, s'han tornat exigents i poden atacar per obtenir el menjar que busquen.

Per què, malgrat els esforços, continua endinsant-se el senglar a Barcelona? Per Manel López, encarregat del Grup d’Immunocontracepció de Senglars Urbans de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la causa és que l’Ajuntament els dificulta l'accés al menjar en els districtes propers a Collserola —Horta-Guinardó, Sarrià Sant-Gervasi, les Corts, Nou Barris—. A més a més, una vegada s'acostumen des de porcells al menjar de la ciutat, aquests animals no reconeixen l'aliment natural. La ciutat també els deslliura en certa manera del perill de la caça, que ha augmentat exponencialment. Fa 25 anys, a Catalunya els caçadors abatien al voltant de 6.000 exemplars. La temporada de caça passada es van superar els 18.000 exemplars.

“Malgrat que se sacrifiquen molts animals a l'any, la població no es redueix —explica López—, llavors si els mètodes que fem servir des de fa dècades no són suficients, n’hem de buscar uns altres”. Així neix el 2017 el Grup d’Immunocontracepció que, com el seu nom indica, es proposa resoldre el problema dels senglars fent servir el sistema immune de l'animal per reduir-li l’hormona reproductora. Segons l'expert, els resultats mostren com el 100% de les femelles no s'han reproduït. Així i tot, accepta que “és una eina que encara cal provar, perquè és un assaig” i espera que aquesta iniciativa permeti el control de la població d'aquest mamífer en un futur.

Ara com ara, els veïns hauran de continuar convivint amb aquests animals. “Et fa una mica de por veure’ls —admet Mikaela Han, veïna de Vilapicina i la Torre Llobeta—, però no han fet res a ningú”. Diversos veïns mostren la mateixa actitud de tolerància amb els senglars, però Palacios apunta: “Tu trobes un gos al carrer i te’l pots endur a casa. Però què en fas, dels senglars? Poden causar accidents”. I ho fan. Els accidents provocats pel porc salvatge produeixen danys pel valor de 13 milions d'euros a l'any. De moment, Carme Maté, de l’Ajuntament, i Manel López insisteixen en el mateix: No hem d’alimentar-los. Mentre es doni menjar als senglars, es continuaran endinsant a la ciutat.