Entre el geni i la bogeria

La línia entre el geni i la bogeria és molt fina. Artistes tan destacats amb Antoni Gaudí i Salvador Dalí són considerats uns genis capaços de fer una obra visionària i avançada. Però també persones excèntriques, que freguen la bogeria, amb personalitats complexes i al marge de les normes. Des dels anys quaranta del segle XX es coneixen com a art brut les manifestacions artístiques creades per persones al marge del món artístic: nens, presos, pacients psiquiàtrics, sensesostre i visionaris; tots sense consciència d'artista, que pinten guiats per la necessitat de crear a partir del subconscient, per aquest motiu l'art brut s'associa amb el surrealisme. El terme va ser encunyat el 1945 per Jean Dubuffet, que, impactat després de veure la col·lecció de dibuixos del doctor Morgenthaler, va arribar a reunir 5.000 obres d'art brut que va exposar el 1948 als baixos d'una galeria de París. Des dels setanta, aquest art s'anomena outsider art, art pur, art obscur i art de presó.

La presó Model, un lloc que sap molt de persones fora de la norma i privades de llibertat que van veure amb seguretat en l'art una via de fuga, acull des de dimarts l'exposició L'art irreductible. Mirades de l'art brut, amb 80 obres creades per persones d'aquest col·lectiu tan heterogeni.

Impressiona creuar la porta d'aquest edifici que va néixer a mitjans del segle XIX com a model de centre humanista i higienista (al costat del frenopàtic de les Corts) en el qual cada pres tenia el seu propi espai, però que aviat va acabar criticat per inhumà i massificat. Els passadissos i cel·les continuen tenint l'aspecte deteriorat dels últims anys, fins que va tancar a mitjans del 2017 després de 113 anys d'història. Ara la Model comença a fer els seus passos com a lloc per a la memòria. L'exposició, que ha comissariat Mery Cuesta i ocupa una quinzena de cel·les de la galeria 4, on hi havia els presos reincidents amb dificultats d'adaptació, és, sens dubte, un acte de memòria i justícia que dona visibilitat a una realitat oculta, alhora que intenta posar ordre en aquest tipus de creacions i subratllar el seu origen a partir de la malaltia mental, tal com va destacar el comissionat de Memòria de Barcelona, Ricard Vinyes, que va remarcar com aquestes obres interactuen amb pintades i grafitis dels presos tan expressius com: “Només Déu em jutjarà”.

La mostra es divideix en quatre apartats (marcats per tot just deu metres quadrats de les cel·les). Des dels nous establiments creats a mitjans del segle XIX amb el naixement de la psiquiatria en què els pacients comencen a ser tractats com a persones i rebre teràpies personalitzades amb la intenció que es recuperin “per a una vida útil en societat”. És en aquest ambient en què alguns metges com Walter Morgenthaler, Hans Prinzhorn i Jean Vinchon es van fixar en els dots plàstics d'alguns pacients i comencen a conservar els seus dibuixos com a exemple de la recerca de puresa expressiva. A Espanya destaquen les col·leccions del Doctor Sarró (en què abunden cosmogonies i criatures com els "sambonians", que habitaven al manicomi de Sant Boi) i la de Josep Obiols, que va reunir centenars de dibuixos i quaderns terapèutics dels seus pacients, com els còmics que s'exposen en una de les cel·les.

Als anys setanta, la consideració social d'aquests malalts i, sobretot, els seus tractaments van canviar. Ja no se'ls aïlla en edificis sinistres, sinó que els malalts conviuen amb la família i se'ls apliquen neurolèptics. És quan es comença a parlar d'outsider art, tot i que les obres continuen mostrant les visions divergents i les lluites internes de cadascun. Jaume Lores és l'autor de la imatge seleccionada per difondre la mostra. És un autoretrat en què la part superior del cap es desdibuixa.

L'exposició, que compta amb la col·laboració del Departament de Cultura, l'Ajuntament de Mataró, la Fundació Carmen i Lluís Bassat i la Fundació Sant Pere Claver (que disposa d'un dels pocs museus d'art brut que hi ha a Espanya), té un segon espai, a la Nau Gaudí de Mataró, en què es podran veure (des del dia 22) 70 obres d'artistes de la Col·lecció Bassat reconeguts. ”Quan era un nen i ens portaven al barri Gotic, en passar davant de la Pedrera el professor d'art ens deia: ‘Això és d'un boig i per això feia aquestes cases tan estranyes’, però ara tothom reconeix que Gaudí és un geni”, va recordar Bassat. És la fina línia entre la genialitat i la bogeria.

Sense pistes de Pedro Izquierdo

Pedro Izquierdo és un sensesostre que vivia a Barcelona i que la guàrdia urbana va multar el 2015 amb 4.047 euros per vendre al carrer llibres que havia recollit de les escombraries. Izquierdo no ho va dubtar i va crear l'obra Esbirros municipals sobre la sanció omplint-la de coloristes dibuixos en els quals no faltaven gossos uniformats amb enormes porres, un personatge barbut, segurament ell, llançant un potent pet a l'aire i una inscripció en què adverteix: "Compte, estimats nens, aquestes són les conseqüències de vendre llibres de les escombraries a la ciutat comtal", encara que no va amagar el lloc de la infracció, el dia i l'import de la multa. En una altra de les seves obres es pot veure el seu fidel amic Antoñín, un enorme gos que segur que l'acompanyava als carrers, que representa amb una corona de sant sobre el cap. Sobre Izquierdo, la comissària assegura: "No sabem on és. Se li ha perdut la pista, l'última vegada que se'l va veure era a Madrid".