La Guàrdia Civil escorcolla la Federació Catalana de Futbol i en deté l’expresident Andreu Subies

Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han iniciat aquest dimarts una nova fase de l'operació Soule, que els ha permès detenir el juliol del 2017 del llavors president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar. Aquesta vegada el focus de la investigació és la Federació Catalana de Futbol. Segons confirmen fonts properes a la investigació, la seu de l'organisme ha estat escorcollada. Qui en va ser el màxim responsable, Andreu Subies, ha estat detingut, segons aquestes mateixes fonts.

Subies és el vicepresident econòmic de la RFEF, de manera s'encarrega dels comptes de la federació. Va ser nomenat pel president, Luis Rubiales, i és un dels seus homes forts. Subies va ser una peça clau perquè aquest guanyés les últimes eleccions. També ha estat detingut l'empresari José Contreras, exdirectiu de la federació catalana i amic íntim de Villar. En total, la Guàrdia Civil tenia previst fer sis escorcolls.

Les noves indagacions formen part d'una peça separada del sumari que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz. S'hi investiga el suposat tracte de favor que va donar Villar a empreses de familiars i directius de la Federació Catalana de Futbol en el marc de la xarxa clientelar que va crear per obtenir el suport de les diverses federacions regionals per a la seva candidatura en les diverses eleccions a la presidència. En concret, adjudicacions per part de la RFEF de contractes d'obres o de serveis aparentment ficticis.

Aquesta nova línia d'investigació arrenca d'una denúncia anònima que va arribar a la Fiscalia Anticorrupció pocs dies després de la detenció d’Ángel María Villar i en la qual es denunciaven els suposats sobrecostos en les obres de remodelació realitzades el 2014 a la seu de la Federació Catalana de Futbol, al carrer Sicília de Barcelona. Sempre segons aquesta denúncia, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, aquells treballs de reforma van ser adjudicats a la immobiliària Tastavins, propietat de l'empresari detingut aquest dimarts, José Contreras, per un import de 518.702 euros. Aquest import va ser abonat per la RFEF, llavors encapçalada per Villar.

Tastavins, que no consta que tingui empleats, va subcontractar els treballs a una constructora per menys de la meitat d'aquest import. En concret, per 239.000 euros. La resta de l'import pagat va ser suposadament desviat per pagar altres feines. En concret, a un restaurant de Cambrils (Baix Camp), en el qual figura com a administradora la dona de Subies, i al domicili particular d'aquest a la mateixa localitat costanera. Part d'aquestes irregularitats van ser revelades en el seu moment pel diari digital El Món, segons feia constar la denúncia anònima.

Al sumari del cas ja figuren informes de la UCO que apunten en la mateixa direcció de la denúncia i, fins i tot, estenen les presumptes irregularitats a les reformes d'altres seus territorials de la Federació Catalana de Futbol. En concret, a les de Vilafranca del Penedès i Sabadell. Aquests documents policials assenyalen que aquestes obres i les de la seu de Barcelona van suposar un desemborsament total de 2,2 milions d'euros, dels quals un 90% es va fer càrrec la RFEF presidida per Villar. En totes apareix com a adjudicatària l'empresa Tastavins.

La Guàrdia Civil també destaca en aquests informes l'estreta relació existent entre Villar i Contreras, propietari de la immobiliària. I posen com a exemple que cada vegada que el llavors president de la RFEF viatjava a Barcelona, Contreras el recollia amb el seu cotxe i el portava arreu. Una relació que també ha posat sota sospita altres contractes aconseguits per Tastavins d'organismes lligats a la federació, com els signats el 2013 i 2014 amb la Mutualitat de Previsió Social de Futbolistes.

La Federació ha emès un comunicat en el qual mostra "el màxim respecte per les accions judicials" i demana "el respecte necessari per la presumpció d'innocència". L'organisme federatiu ha recordat que està personat com a acusació particular en el cas Soule, i ha recalcat el seu "compromís amb la transparència".