_
_
_
_

La Sagrada Família, una pedra a la sabata per a l’Ajuntament

Els governs municipals no han afrontat el projecte total del temple

Blanca Cia
Les columnes de la Sagrada Família, al carrer Mallorca, envaeixen la via pública.
Les columnes de la Sagrada Família, al carrer Mallorca, envaeixen la via pública.ALBERT GARCIA

La Sagrada Família no ha estat un agent còmode amb qui tractar per a l'Ajuntament de Barcelona. No només per l'anormalitat de la construcció, sense llicència, sinó perquè plantejava la necessitat d'afrontar el planejament urbà i decidir què passaria amb l'illa del carrer de Mallorca. Perquè es compleixin els plans del temple, la construcció d'una rambla d'accés, que ha de culminar amb una gran escalinata i un túnel sobre el carrer Mallorca, caldria expropiar 150 habitatges. L'edifici més important és el de Núñez i Navarro, que va aconseguir la llicència de manera anòmala el 1976, quan es va aprovar el Pla General Metropolità.

Más información
Els veïns de la Sagrada Família volen saber si es derrocaran edificis
La Sagrada Família creix sense control
Colau i la Sagrada Família pacten la regularització de les obres després de 133 anys sense llicència

Una de les primeres ocasions en què es va posar sobre la taula la possibilitat d'expropiar va ser en el primer mandat de Joan Clos (1999-2003), quan des de l'Àrea d'Urbanisme es va encarregar a ProEixample que fes una proposta d'ordenament urbà i busqués un emplaçament per ressituar-hi els veïns afectats. Aquest solar, a la cantonada de Lepant amb Mallorca, va ser adquirit pel Consistori. L'espai, gairebé 20 anys després, continua lliure. Aquell informe es va quedar en un calaix municipal i no va tenir cap efecte, entre altres coses perquè l'Ajuntament i la Sagrada Família es van embrancar en un altre enfrontament: el traçat de l'AVE per Barcelona.

La junta constructora del temple va recórrer als tribunals contra el túnel del tren pel carrer de Mallorca al·legant que posava en risc el temple. La posició va rebre el suport d'una plataforma veïnal i, de manera especial, del grup municipal de CiU, que presidia Xavier Trias. La posició del temple va ser considerada pel govern socialista com una resistència al progrés de la ciutat. La decisió final la van tenir els tribunals, que van donar el vistiplau al túnel, tal com van fer dos especialistes de la Unesco que van intervenir, atès que la façana del naixement és Patrimoni de la Humanitat.

Aquesta batalla va durar anys, uns anys en què l'Ajuntament va arribar a formular algunes propostes al temple, una de les quals es va arribar a discutir al més alt nivell. Va ser en una trobada al restaurant La Camarga entre el llavors alcalde, Jordi Hereu; el cap de l'oposició, Xavier Trias; el regidor d'Urbanisme, Ramón García Bragado, i el president del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol. A canvi de la pau i que desistissin de les accions als tribunals, el Consistori va proposar desviar el túnel lleugerament perquè passés per sota de l'edifici de Núñez (més allunyat de la façana del temple), una acció que implicaria l'enderrocament de l'immoble i la reubicació dels residents. El que plantejava l'Ajuntament era facultar la Sagrada Família perquè expropiés la finca i es fes càrrec de recol·locar en altres pisos els veïns calculant prèviament el cost econòmic de l'operació. Un cost que estava disposat a assumir l'Ajuntament. D'aquesta manera, el temple aconseguiria tenir lliure i expedita l'illa de Mallorca per als seus futurs plans. “No va haver-hi acord perquè la Sagrada Família no va voler”, resumeixen persones que van conèixer aquell intent.

Amb el túnel de l'AVE ja construït i els trens circulant amb normalitat, el Consistori va tornar a deixar de banda el futur del temple, que creixia al ritme que augmentaven els ingressos pels seus visitants. L'últim govern tripartit (2007-2011) de la ciutat no va voler fer un planejament urbà per a l'illa del temple i les obres van continuar com sempre, sense control de l'administració. La inacció ha facilitat que la junta constructora se saltés l'alineació de la vorera al carrer de Mallorca i ho tornés a fer al carrer de Provença.

Durant el mandat de Xavier Trias (2011-2015) l'Ajuntament i el temple van mantenir una comissió oberta en què es va començar a plantejar també com calia enfocar l'operació del carrer de Mallorca, quan la Sagrada Família ja preveia que el conjunt de les torres i les edificacions estarien acabades en la segona dècada d'aquest segle. Una vegada més, no va haver-hi cap a resolució. I la Sagrada Família va continuar anant a la seva.

Informe de Patrimoni

Si l'Ajuntament ha deixat fer la Sagrada Família al llarg de dècades, la Generalitat se n'ha mantingut al marge. Ara, no obstant això, la Direcció de Patrimoni haurà d'emetre un informe dins de la redacció del Pla especial urbà que promou el consistori i el temple. Es tracta d'un dictamen preceptiu quan s'afecta un bé que està protegit, com la façana del naixement. Entre altres coses, haurà d'argumentar si la resta de les façanes són coherents amb l'obra autèntica de Gaudí.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_