Ultimàtum de les entitats a Pedro Sánchez perquè retiri els recursos contra les lleis socials

Sindicats, ajuntaments de diferents colors, associacions de veïns, col·legis professionals, entitats sobiranistes i plataformes sectorials han escenificat aquest dimecres a Barcelona la seva unitat en defensa de la llei catalana 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica. En una roda de premsa conjunta a l'entrada del Parlament, els promotors de la iniciativa de legislació popular (ILP) que va donar origen a la llei han demanat al Govern de Pedro Sánchez que retiri “aquest mes” el recurs contra la norma que en el seu moment va presentar el PP davant del Tribunal Constitucional.

“No s'entén que a dia d'avui no s'hagi retirat aquest recurs”, ha lamentat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha participat en l'acte. Després d'arribar a la Moncloa, Sánchez es va comprometre a estudiar retirar les accions legals sobre diverses lleis socials aprovades pel Parlament i que el Govern de Mariano Rajoy havia considerat inconstitucionals. Era una de les fórmules per intentar desescalar el conflicte amb la Generalitat. De moment només s'ha reactivat la de l'accés universal a la sanitat.

En el cas de la 24/2015, el recurs davant del Constitucional va suspendre automàticament diversos articles de l'apartat contra els desnonaments (per exemple, l'obligació dels grans tenidors a oferir un lloguer social als afectats), tot i que va deixar incòlume la part referent a la pobresa energètica. Les entitats han advocat avui perquè es retira “completament” el recurs i el text de la llei es quedi com està. Una idea que també ha rebut el suport de la Generalitat. Totes dues administracions, no obstant això, encara no han pogut tractar aquest tema en les reunions bilaterals, en què hi ha molts temes sobre la taula.

“No tenim cap eina efectiva per lluitar contra els desnonaments”, ha assegurat un dels representants del món municipalista que ha participat en l'acte. En el seu moment, el Govern del PP va assegurar que la llei catalana, aprovada per unanimitat al Parlament, envaïa competències de l'Estat, atès que incloïa canvis en els mecanismes judicials vinculats als desnonaments i en la regulació del dret de propietat.

Els promotors de la ILP han demanat una reunió amb la ministra Meritxell Batet per intentar trobar una solució a una llei que, quan va estar completament vigent, es va mostrar efectiva contra els desnonaments i, en part, contra la pobresa energètica. Aquest text, per exemple, incloïa el principi de precaució, gràcies al qual una empresa no pot tallar els subministraments sense abans confirmar amb els serveis socials si l'afectat està en situació de vulnerabilitat.

La norma, no obstant això, ha estat inútil perquè les empreses subministradores es corresponsabilitzin, a fons perdut, de pagar la factura dels pobres energètics. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han fracassat estrepitosament a l'hora de fer que les companyies subscriguin els convenis que estableix la llei, ja que s'escuden que el redactat de la norma no els obliga a res. Cap empresa ho ha fet fins avui.

En el seu moment, la Generalitat va intentar negociar amb les elèctriques un canvi en el text de la llei per facilitar-ne l'aplicació i intentar corresponsabilitzar-les. Fins i tot algunes entitats promotores de la ILP es van obrir a negociar aquests canvis, tot i que no exempts de dubtes, per aconseguir una millora, però ara es tanquen en banda i neguen que la norma es pugui canviar.