Forn demana que l’Estat aclareixi si va activar l’Exèrcit arran de l’1-O

Si tan greu va ser l'amenaça del procés, per força l'Estat devia activar tots els seus recursos per frenar-la. Aquesta és la base argumental de l'escrit que l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, ha enviat al Tribunal Suprem perquè revoqui la interlocutòria que va posar fi a la instrucció i faci noves diligències. Forn demana que institucions clau de l'Estat –l'Exèrcit, el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme (CITCO) o el Departament de Seguretat Nacional– aclareixin què van fer per evitar el referèndum independentista de l'1 d'octubre.

Forn, que era conseller d'Interior l'1-O, roman ingressat en presó provisional. Aquests dies, ell i la resta de líders independentistes processats estan remetent al jutge Pablo Llarena escrits en què sol·liciten la pràctica de nombroses diligències d'investigació. En el cas de Forn, la seva defensa –que exerceix el penalista Javier Melero– considera que les que s'han practicat fins ara resulten "insuficients".

El jutge Llarena afirma en les seves resolucions que el procés va implicar "actes de naturalesa insurreccional i atemptatòria contra la integritat de l'Estat". Si això va ser així –és la idea que justament combaten les defenses–, necessàriament l'aparell de l'Estat es devia activar. L'exconseller Forn vol saber si el Ministeri de Defensa "va adoptar mesures" de protecció d'infraestructures crítiques –ports, aeroports– i es van activar plans de contingència d'"unitats militars".

Directrius polítiques

Al Departament de Seguretat Nacional –un òrgan que depèn de la Presidència del Govern– li sol·licita que expliqui si va donar indicacions davant d'"amenaces greus per a la seguretat". Sobre el CITCO, Forn vol que lliuri les actes de la reunió celebrada el 19 d'agost del 2017 –cinc dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils– per saber si els seus integrants van valorar elevar el nivell d'alarma antiterrorista a 5 "davant de la situació política a Catalunya". Una maniobra d'aquest tipus hauria permès mobilitzar les Forces Armades i "alliberar efectius policials" per a assumptes de seguretat ciutadana, recull l'escrit.

Entre les 13 diligències que la defensa de Forn demana que es practiquin s'inclou la "correspondència creuada" entre Forn i el ministeri, a més de les comunicacions dels sindicats de Mossos amb el Departament d'Interior per demostrar que, els dies previs a l'1-O, no va haver-hi "directrius polítiques".

Carregat d'ironia, l'escrit demana que s'informi sobre el nombre d'armes llargues en poder dels diferents cossos de seguretat per conèixer "l'autèntica força ofensiva" dels Mossos, que segons la querella de la Fiscalia tenien "capacitat intimidatòria real". L'advocat també sol·licita que s'enumerin les persones lesionades l'1-O per "conèixer la gravetat de la resistència" plantejada per "les masses suposadament rebels".