La nova extrema dreta irromp en escena

Són les set de la tarda del divendres 28 de setembre. Quan acaba de parlar per telèfon amb el periodista, el líder de Vox, Santiago Abascal —que està a punt d'entrar en un acte a Valladolid— torna a agafar el mòbil i adjunta diversos documents al seu interlocutor: fotografies d'un auditori ple de gom a gom i un vídeo on es veu tota la gent que, després de fer cua 40 minuts, s'ha quedat fora (“Vinc a demanar-vos disculpes, però això és un símptoma excel·lent. Visca Espanya!”, els diu). Envia també imatges d'una xerrada que està fent a la mateixa hora Javier Ortega Smith a Saragossa en una sala plena a vessar. Ortega Smith, número dos de la seva formació, va ser militar d'operacions especials de l'Exèrcit; fa dos anys, amb diversos càrrecs més, va entrar a Gibraltar per desplegar en una muntanya una bandera espanyola: mentre el cap de Vox a Madrid era detingut, ell va dir que s'havia escapat del Penyal nedant. El partit va difondre l'acció amb un himne de fons i el text: “Imagina't una colla d'espanyols com aquests al Congrés”.

Más información

Tensió a Sevilla per un centre per a immigrants

Detingut un membre de Vox després de desplegar una enorme bandera d'Espanya a Gibraltar

D'aquesta manera, amb xerrades amb auditoris plens, acabava una setmana històrica per al partit extraparlamentari que el CIS ha separat de la categoria "altres" per donar-li entitat pròpia i vaticinar-li un 1,5% dels vots, que es traduirien en un escó al Congrés.

Pregunta. Presumeixen de polítiques socials i de robar votants a Podem. Podrien votar algunes propostes seves al Parlament?

Resposta. Parlem d'un partit d'ultraesquerra fora de la realitat. En matèria social sí que podríem coincidir alguna vegada. Però votar amb ells…

P. Si és el partit més allunyat de vostès i l'anomenen ultraesquerra, vostès són ultradreta?

R. Vist d'aquesta manera… Però no m'identifico amb aquesta etiqueta, ni amb la xenofòbia, ni amb el racisme. I no perdo el temps a justificar-me ni a buscar una altra etiqueta.

P. No creu en el mestissatge, en la fusió de cultures.

R. M'identifico amb la identitat cultural europea i m'agradaria que es preservés. No crec en el multiculturalisme ni en aquestes amanides amb les quals és impossible viure. No tinc cap problema amb el color de les persones, sinó amb el que tenen dins del cap. Aquest és el meu problema amb certa immigració i, sobretot, amb les necessitats de l'economia nacional.

A Vox fan anar tot tipus d'enquestes. N'han arribat a difondre una d'“un popular web” que els situava com a quart partit d'Espanya: el web va resultar que era Forocoches. Vox, creat el maig del 2014, es va mantenir fins al setembre del 2017 entre els 3.000 i els 3.500 afiliats. A partir de llavors comença a pujar fins a arribar als 10.681 que té avui. Tots, assegura el partit, paguen una quota de nou euros. Per què? Verónica Fumanal, assessora en comunicació, creu que el canvi d'eix propicia la fortalesa de la dreta. “El conflicte català, l'exhumació de Franco, la migració o la seguretat són el marc perfecte. Per a Vox la unitat d'Espanya i la migració són terrenys fèrtils per poder créixer. El PP i Ciutadans, més institucionals, no suggestionen aquest electorat; un discurs antisistema com el de Vox, sí”. Fumanal apunta a l'estil que manté el partit ultra a les xarxes socials: “Es mou com un peix a l'aigua i fa discursos que connecten amb una part de la societat que veu la política tradicional com un problema, i no com a part de la solució”. Abascal coincideix sobre les causes del seu ascens: “La nostra posició bel·ligerant a les xarxes sobre el sector públic i la immigració”.

Però hi ha un tercer pilar que explica el seu ascens, diu el líder de Vox. En ple debat sobre l'augment de la violència masclista, Abascal creu que hi ha una batalla que cal lliurar a Espanya: contra el feminisme. Catalunya, la immigració i les dones són “els tres elements amb els quals percebem amb claredat que ens fiquem en el terreny de l'esquerra”.

Pregunta. Per què el feminisme?

Resposta. Hi ha un feminisme associat a una llei que converteix els homes en culpables pel fet de ser homes.

P. Vostès fan conferències titulades Els homes, víctimes de l'Estat. Com poden els homes ser víctimes d'una cosa ocupada majoritàriament per homes?

R. Té a veure amb la Llei de Violència de Gènere. Moltes denúncies es produeixen els divendres perquè hi ha instruccions d'advocats i advocades: això porta l'home de manera preventiva a una detenció de tot el cap de setmana i surt dilluns disposat a signar el que sigui en un procés de divorci.

La Fiscalia General de l'Estat va recordar fa un any que el 0,01% de les denúncies per violència masclista, entre el 2009 i el 2016, eren falses. Posant el focus sobre aquestes i apartant-lo del 99,99% que són certes i costen vides, Vox se sent —també aquí— en un terreny a la contra, el seu. El que és políticament incorrecte, com diuen de manera incansable.

“Combreguen amb una part de l'electorat que veu la dreta espanyola, sobretot la de Rajoy, poruga, amb falta de determinació, davant de discursos que parlen de recentralitzar competències o d'expulsar tots els migrants, al més pur estil Salvini o Trump”, explica Fumanal. “Són pocs, segueixen sent pocs”, diu el politòleg Pepe Fernández de Albertos. “La intenció directa és un 0,9% dels enquestats. Les enquestes privades sabem que els donen possibilitats de tenir escó. Estan per sobre del 3% a Madrid, una cosa que li va molt bé al partit perquè Madrid és una circumscripció on és més barat tenir escó, però, al mateix temps, limita la seva capacitat perquè tingui representació més enllà d'això”.

És inútil mirar cap a una altra banda: “El fenomen de Vox existeix”, diu Fernández de Albertos. Verónica Fumanal recorda l'efecte Vox en les primàries del PP: “Cada vegada que Casado es referia a Vox els elevava de força marginal sense possibilitats a rival polític. El principal problema d'aquests partits és el seu grau de desconeixement; com més se'n parli, encara que sigui per criticar-los, més augmentarà la seva intenció de vot. Pensar que no existeix a Espanya una part de la societat que connecta amb un discurs populista, xenòfob, antimigratori i antieuropeu és negar que la crisi política propiciada pels partits no ha donat un espai natural a aquells que fan de l'antipolítica la seva manera de vida”.

Vox ofereix dades. Després del seu repunt la tardor del 2017 s'ha mantingut en 15 afiliats diaris. Això, abans que arribés Pablo Casado a la presidència del PP. Des de llavors, l'afiliació s'ha accelerat fins a arribar als 50, 60 o 70 afiliats al dia. “Gent que s'apunta per sostenir el partit, afiliats de quota”, diu Abascal. “Pablo Casado va irrompre amb un esment específic a Vox, dient que havia recuperat votants que havien vingut al nostre partit. El que ha fet Casado és legitimar el nostre discurs davant d'una part molt important de l'electorat, i després s'ha retirat de les posicions que havia de defensar”.

“El que és curiós és que aquesta dinàmica de dretització que veiem entre el PP i Ciutadans es podria donar en absència de Vox”, diu Fernández de Albertos. “L'estratègia del PP, que té un sentit relatiu, és empènyer Ciutadans a l'esquerra, i això força Ciutadans a tirar cap a la dreta. Entre els dos ho fan sols, però és cert que l'aparició de Vox els obliga a endurir les seves posicions encara més”.

Diumenge, aquest home que va viure, com el seu pare, mitja vida amenaçat per ETA, i va dir a El Español que anava “sempre” armat (“no habitualment”, diu ara, “però si ho estic, quan ens trobem no t'has de preocupar”) rebrà el seu bateig de foc a Vistalegre, en un acte per al qual diu que ja ha venut 9.000 entrades. Va recuperar la fe religiosa fa pocs anys a causa d'un esdeveniment que manté en secret (“si no ho vaig dir al setmanari catòlic Alba, no ho diré a EL PAÍS”) i anuncia la seva disposició “total” per entrar al Parlament. Amb ell dins, Espanya tindria un executor de les polítiques que ja amenacen els valors democràtics en països com Hongria, França o Itàlia.