L’independentisme torna a posar les escoles al centre de la reivindicació

Las escoles catalanes tornen a estar en el focus de la reivindicació política. La comunitat educativa s'havia conjurat a principi de curs per exigir que no s'utilitzés l'escola com un arma política però, un any després de la consulta de l'1 d'octubre i les càrregues policials per evitar el referèndum independentista, les entitats separatistes han tornat a convocar actes i concentracions en els col·legis que van servir de punts de votació.

La plataforma 1-O, que aglutina entitats independentistes com la Assemblea Nacional Catalana (ANC), els Comitès de Defensa de la República (CDR), Units x la República i Òmnium Cultural, entre d’altres, recull a la seva pàgina web centenars d'actes per commemorar l'aniversari de la consulta independentista de l'1 d'octubre. Moltes d'aquestes reivindicacions es fan en els centres educatius o en els seus voltants.

El Departament d’Ensenyament considera el dia d'avui com una jornada lectiva normal. Tampoc cap sindicat de treballadors ha convocat vaga. “L'1 d'octubre és un dia lectiu. Cada centre pot decidir com ajusta l'horari lectiu dins de l'autonomia de cada centre”, resol un portaveu del Departament. Però els actes a les escoles o en els seus voltants se succeeixen des del cap de setmana i continuaran al llarg del dia d'avui. Els sindicats estudiantils —universitaris i de secundària— sí que han convocat vaga.

Les entitats de la comunitat educativa mantenen la seva demanda de no utilitzar l'escola com a arma política, però admeten que és “inevitable” que hi hagi actes convocats per estudiants o altres entitats. “Qui organitza aquestes coses són els sindicats d'alumnes o els que van organitzar l'1 d'octubre. Si no ho convoca la direcció de l’escola, no és estrany. És normal i democràtic que es plantegi qualsevol tipus de proposta”, apunta Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. L'investigador insisteix que, en l'aniversari dels fets esdevinguts l'1 d'octubre (la consulta i les càrregues policials per evitar-la), “és esperable i lògic que es recordi”. “Hi ha un conflicte social i l'escola és un reflex d'això. El que no hem de fer és convertir-la en un ariet”, agrega.

Els sindicats professionals també defensen els actes en els centres. “Com a sindicats ningú ha convocat res. El que faci cada treballador ens semblarà perfecte”, apunta Carles Abelló, de CCOO. El sindicat USTEC, majoritari a l'escola pública, ha convocat els docents a concentrar-se a la porta dels centres en acabar la jornada lectiva. “Les escoles tenen una particularitat especial pel que hi va passar l'1 d'octubre i el que en va derivar. L'1 d'octubre és un dia molt polític en els centres, però que també entra dins de reivindicar els drets humans. Per a nosaltres no és partidista”, defensa Ramon Font, de l’USTEC. La Federació de Associacions de Mares i Pares (Fapac) manté la mateixa línia: “Respectem la llibertat de pensament i d'expressió de cadascuna de les famílies de les escoles públiques de participar o no en els actes o manifestacions que puguin fer les direccions dels centres el proper 1 d'octubre”, apunta la federació en un comunicat.

Davant el risc que empitjorin les acusacions d'adoctrinament i instrumentalització partidista de l'escola, les entitats reblen que les direccions dels centres no han convocat actes específics. “Volem que l'escola estigui al marge de tots els plantejaments, però no al marge del que passa. El que no volem és que sigui una eina que es pugui instrumentalitzar, com va passar l'any passat”, apunta Maria Vinuesa, de l’Associació de professors Rosa Sensat. La docent admet que l'escola viu una “situació difícil i complexa” però apel·la a la bona tasca de les direccions dels centres perquè “amb sentit comú i eines pedagògiques ho treballin de la millor manera possible”. “Em consta que a les escoles es preserven al màxim aquest tipus d'accions. Una cosa és que es parli del tema i una altra que les accions sobrepassin el que és habitual”, afegeix.