El Constitucional anul·la la llei catalana que regula les associacions de consumidors de cànnabis

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit anul·lar per unanimitat la llei catalana que regula les associacions de consumidors de cànnabis, segons consta en una sentència datada el 19 de setembre. Els magistrats han considerat que aquesta normativa envaeix les competències de l'Estat, després que el Govern de Mariano Rajoy presentés un recurs l'octubre passat, al·legant també que donava empara legal a activitats tipificades com a delicte al Codi Penal.

El tribunal destaca que, encara que el cànnabis conté elements o principis actius susceptibles d'aplicació terapèutica, no es pot considerar un fàrmac o un medicament en "sentit estricte", "sinó una substància qualificada com a estupefaent, la qual cosa significa que és una competència en matèria penal reservada a l'Estat, segons l'article 149.1.6 de la Constitució", destaca la resolució.

En aquest sentit, el Constitucional incideix que la llei catalana "reconeix als clubs funcions d'acumulació o adquisició i ulterior distribució" de cànnabis, a més de definir-los com un "espai d'àmbit privat que reuneix les condicions idònies per al consum". Per aquest motiu, en considerar aquesta substància una droga, les autonomies no poden legislar sobre aquest tipus de centres. Es tracta d'una idea que els magistrats ja van recalcar quan van declarar inconstitucional una llei similar aprovada a Navarra. "La disciplina normativa reserva a l'Estat" la legislació sobre "el consum, el proveïment i la dispensació" d'aquesta substància, destaca el tribunal.

El juny del 2017, el Parlament va donar llum verda a la llei que regulava les associacions de consumidors de cànnabis, que pretenia crear un règim jurídic per a aquestes organitzacions i donar un marc jurídic a les seves activitats, a més d'establir els drets i deures dels associats. La llei, sorgida d'una iniciativa legislativa popular (ILP) tot just va estar en vigor unes setmanes, ja que la seva aplicació va quedar en suspens després del recurs del Govern de Rajoy.

La sentència del Constitucional retorna als clubs cannàbics a una mena d'alegalitat. La voluntat de posar fi a aquesta situació i tenir més control públic sobre el consum d'aquesta substància era precisament un dels principals arguments esgrimits per la Generalitat per aprovar la norma. En el moment de la seva aprovació, a Catalunya existien més de 400 associacions. Fins i tot amb la llei en vigor, les tortuositats legals que envolten el cànnabis no haurien acabat, ja que els responsables dels clubs podien consumir-la i distribuir-la entre els socis, però podien ser detinguts si els enxampaven conreant o transportant marihuana.

En el fons del debat hi ha subjacents els difuminats límits que entorn de la marihuana envolta l'aplicació del Codi Penal en relació amb drets constitucionals, com el de la intimitat i el d'associació. El primer empara qualsevol persona a fer el que vulgui si ho fa en un espai privat. El segon, a associar-se per fer qualsevol activitat si aquesta no vulnera la llei.

La història de l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum, la primera a registrar-se a Catalunya, il·lustra bé la controvèrsia. El febrer del 2010, l'entitat va presentar la seva sol·licitud al Registre d'Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat. Davant dels dubtes que va despertar la petició, aquesta Conselleria va sol·licitar un informe a la d'Interior, responsable dels Mossos d'Esquadra. Interior va respondre que l'associació no es podia registrar perquè la seva finalitat —el cultiu i la distribució de marihuana— estava penada pel codi penal.

Mesos més tard, no obstant això, un altre informe de la Fiscalia va tombar el d'Interior. El ministeri públic va sostenir que el dret d'associació preval i que no es pot vetar preventivament una associació si la seva activitat (autoconsum...) no està penada. En tot cas, la Fiscalia instava els Mossos a intervenir si observaven que la manera de conrear, distribuir o consumir la droga entraven en l'àmbit delictiu.

L'associació va ser finalment acceptada pel Registre d'Associacions el novembre del 2010. Només tres mesos més tard, els Mossos entraven a la seu de l'entitat i detenien quatre persones per tràfic de drogues. Els cops policials contra aquest altres clubs cannàbics s'han anat succeint a Catalunya en els últims anys.

Amb aquest precedents, els llimbs legals en els quals viuen els clubs cannábicos —que, d'altra banda, paguen els seus impostos a Hisenda, com qualsevol altra activitat econòmica, cosa que els ha permès guanyar als tribunals algun cas en contra seva— no acabarà fins que el Govern central entri a legislar sobre la matèria, segons totes les fonts consultades. Les Corts Valencianes —amb el suport del PSOE, Ciutadans, Podem i Compromís— van aprovar al juny una proposició no de llei en aquest sentit.

La Generalitat de Catalunya no ha fet pública ara com ara la seva posició davant de la sentència del Tribunal Constitucional.