El Suprem fixa que un tocament no consentit és abús sexual

Qualsevol tocament o frec no consentit amb intenció sexual implica un atac a la llibertat sexual i s'ha de considerar un delicte d'abús. Així ho ha establert el Tribunal Suprem en una sentència notificada aquest dijous en la qual fixa una nova doctrina per a casos en què hi havia discrepàncies entre els jutges, ja que uns consideraven aquests fets com a delicte lleu de coaccions (amb penes de tres mesos de presó a dos anys o multa de sis a 24 mesos) i uns altres com a delicte d'abús (sis mesos a dos anys o multa de 18 a 24 mesos).

La sala penal recorda que el delicte d'abús sexual exigeix un contacte corporal, un tocament impúdic o qualsevol altra acció amb significació sexual. Aquest contacte, expliquen els magistrats, pot ser executat directament per l'acusat sobre el cos d'una altra persona per obtenir una satisfacció sexual o pot ser ordenat pel primer perquè l'altra persona el faci sobre el seu propi cos. Sempre que aquest tocament sigui imposat, es considera abús. Per a la sala, si es donen els requisits del delicte d'abús sexual, el fet, “tot i que hagués estat momentani”, s'ha de castigar així i no com a delicte lleu de coaccions, com passava fins ara en moltes ocasions.

El tribunal fixa aquest criteri en una sentència en la qual rebutja el recurs presentat per una dona contra la sentència de l'Audiència Provincial de Còrdova que va confirmar l'absolució d'un home acusat d'abús sexual. En aquest cas concret, els jutges no apliquen la nova doctrina perquè els fets provats de la sentència “no expressen amb prou claredat” els requisits precisos per concloure l'existència d'un delicte d'abús sexual.

Els fets es van produir en un bar de Villanueva (Còrdova), l'agost de 2015, quan l'acusat va fregar momentàniament la zona del pit i de la cintura de la dona en intentar agafar les claus del lavabo de senyores, després d'haver-la seguit fins allà i intentat entrar-hi amb ella. En la seva sentència, la sala explica que els fets provats són “insuficients” per fonamentar una condemna per aquest delicte ja que no recullen ni la naturalesa sexual del comportament del recurrent ni el requisit subjectiu o tendencial que exigeix el delicte d'abús sexual.