A Barcelona hi ha més de 200.000 rates de claveguera i són “un problema de salut pública”

Nombroses llegendes urbanes asseguren que en una ciutat hi ha més rates de claveguera que persones, però no tenen cap base científica. La realitat és que poquíssimes grans urbs al món han intentat calcular el nombre de rosegadors que pul·lulen pel subsol. Barcelona és pionera en aquest recompte. I els resultats preliminars del primer cens estimen que hi ha una rata de claveguera per cada set persones, segons les dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, a les quals ha tingut accés EL PAÍS.

Els tècnics de l'agència i de l'empresa Lokímica, d'Alacant, van dur a terme el recompte el 2017, en 63 trams representatius de la xarxa de clavegueram, amb un total de 1.648 quilòmetres. En cada secció van col·locar 30 paranys i els van revisar diàriament durant quatre nits consecutives. Segons els seus càlculs, hi ha unes 107.000 rates en els més de 1.000 quilòmetres de túnels visitables. Extrapolant aquesta xifra a tota la xarxa, surten 0,13 rosegadors per cada barceloní: unes 213.000 rates de claveguera. La densitat és més elevada que a Baltimore (0,08 rates per persona), però menor que a Nova York (0,25), segons assenyalen els investigadors, coordinats per la tècnica Sandra Franco.

El biòleg Tomás Montalvo ha encapçalat el primer estudi bacteriològic de les rates de la capital catalana, en el marc del programa de control de la plaga dissenyat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona i batejat BCNRATS. El seu equip ha analitzat 212 exemplars capturats als túnels i hi ha detectat en un 71% soques del bacteri Escherichia coli resistents a alguns antibiòtics. El bacteri Listeria monocytogenes –responsable d'avortaments espontanis en dones embarassades i de casos de meningitis en infants– s'ha observat en el 59% de les rates.

“El risc d'exposició humana a aquests patògens és un problema important de salut pública”, afirma el grup de Montalvo. La seva anàlisi també mostra la presència dels bacteris Yersinia enterocolitica en el 18% de les rates; de Leptospira interrogans, en el 12%; de Salmonella enterica, en el 7%; i de Campylobacter jejuni, en un 7%. Tots aquests bacteris poden saltar als humans i provocar perilloses malalties infeccioses, com la leptospirosi.

Els bacteris no són l'única amenaça per a la salut pública, segons alerta la parasitòloga María Teresa Galán, de la Universitat de València. La investigadora ha rebut al seu laboratori les vísceres d'un centenar de rates capturades a les clavegueres de Barcelona. El 85% dels rosegadors estaven infectats per cucs. I alguns casos eren especialment inquietants. El 17% dels exemplars portava Hymenolepis nana, un paràsit amb ous que poden ser ingerits per una persona i generar cucs de fins a quatre centímetres a l'intestí prim. Un altre 17% de les rates presentava Calodium hepaticum, una altra espècie que parasita el fetge dels éssers humans.

Els nens que visiten sovint els parcs de Barcelona estan en risc d’infecció per cucs, alerten els investigadors

“Els controladors de plagues, els treballadors de les clavegueres i els que visiten sovint els parcs, en particular els nens, són els principals grups en risc d'infecció”, alerta l'equip de Galán en una anàlisi publicada a la revista especialitzada Veterinary Parasitology. És el primer estudi d'aquest tipus que es fa a Espanya, segons els autors. “En parcs i jardins, la probabilitat d'infectar-se és molt baixa, però cada any a algú li toca la Grossa”, il·lustra la investigadora.

Les actuals rates de claveguera, de l'espècie invasora Rattus norvegicus, van arribar a Espanya procedents de la Xina al segle XIX. Ara ocupen tot el territori nacional. Les femelles són autèntiques fàbriques de rates. Comencen a ser madures sexualment a les vuit setmanes de vida. A partir de llavors, poden tenir fins a set parts en un mateix any, amb entre 11 i 14 cries en cada ventrada. Alguns exemplars arriben a tenir la mida d'un conill. Ni els gats s'atreveixen a enfrontar-s'hi.

“Les clavegueres són un món paral·lel. I accedir-hi és logísticament molt complex: molts trams no són transitables, a vegades cal aturar el trànsit al carrer, es necessiten detectors de gasos tòxics i protocols de seguretat molt estrictes”, apunta el biòleg Rubén Bueno, director tècnic de Lokímica. L'empresa gestiona plagues a ciutats com Madrid, València, Alacant, Múrcia i Palma, a més de Barcelona. Habitualment, les grans urbs fan estimacions genèriques del seu nombre de rosegadors a partir d'indicadors indirectes, com els avisos dels ciutadans i el consum dels raticides col·locats a les clavegueres. “El nivell de precisió del projecte de Barcelona no s'havia aconseguit mai a Espanya”, afirma Bueno.