“Si jo no crec en Déu, per què no puc dir em ‘cagun’ Déu?”

Espantós, horrorós, és un disbarat… Els adjectius se li acabaven a l’actriu Marisa Paredes per qualificar la situació de l’actor Willy Toledo, detingut per la policia dimecres per no haver anat a declarar després que el denunciessin per una suposada vexació dels sentiments religiosos i que avui ha estat posat en llibertat pel jutge. L’actor acaba de sortir en llibertat aquest matí després de declarar en un jutjat de Madrid per un presumpte delicte d’ofensa als sentiments religiosos. “Es pot estar d’acord o no, es pot discutir, però per detenir-lo… Això no és raonable. Han perdut el cap els que estan mantenint la censura. Això és una democràcia i existeix la llibertat d’expressió”, ha insistit Paredes, Goya d’Honor 2018, que és a Barcelona per assistir a l’homenatge que li tributa l’Acadèmia del Cinema Català.

Per a la prestigiosa actriu, que va ser presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya entre el 2000 i el 2003, la detenció de Toledo és una mostra que s’està produint una “reculada” en la llibertat d’expressió: “Si jo no crec en Déu, per què no puc dir em cagun Déu, o hòstia”. Per a Paredes, si estem en una democràcia, s’ha de defensar el dret que es pugui expressar: “Si després resulta que algú se sent ofès, doncs puc entendre que ho denunciïn, però arribar a ser detingut i acabar a la presó… està fora de lloc”. Quan li han preguntat sobre si considera que casos com el de Toledo i altres artistes que tenen problemes judicials per les seves expressions no són una involució de drets i una censura d’un altre temps, l’actriu ha afirmat que creu que hi ha una “confusió enorme”.

L’homenatge a Paredes forma part d’un acte organitzat per les dues acadèmies que cada any reconeix als guardonats d’ambdues acadèmies. La setmana passada va ser Mercedes Sampietro Gaudí d’Honor, la que va rebre l’homenatge a Madrid. Paredes assistirà aquesta tarda, al CCCB, a la projecció de Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, i a fragments de Tras el cristal, d’Agustí Villaronga. “Són dos directors amb els quals he treballat i als quals els tinc un reconeixement especial”, ha comentat Paredes que es reconeixia com una actriu amb sort: “he tingut l’oportunitat de treballar amb directors excel·lents i en el cas d’Almodóvar és el que ha marcat més la meva vida professional perquè amb les seves pel·lícules m’ha projectat a mig món”.

Paredes va ser una de les que va signar un manifest que donava suport a Lluís Pasqual, exdirector del Teatre Lliure, quan va esclatar la polèmica, i avui ha insistit en el seu punt de vista i experiència professional: “jo el que dic és que he treballat amb ell i, sincerament, no em sembla un torturador. Entenc que en aquesta feina hi ha moments més durs que d’altres i que en aquesta cerca hi pot haver més o menys entesa. Es pot confondre amb una altra cosa en un moment donat i que això pugui arribar a molestar. Jo mateixa, de vegades, m’he alterat en un rodatge o en un escenari quan un director no m’explicava amb claredat què en volia, de la interpretació”. I ha afegit que li semblava una mica “estrany” que ara es denunciés un episodi d’un suposat maltractament verbal que va passar fa quatre anys.

Paredes ja ha fet més de 75 pel·lícules, a banda d’un ampli treball en teatre clàssic. Va debutar en el setè art de la mà de José Osuna a Esta noche tampoco, amb 14 anys, i va tenir un pes important en el teatre televisat amb Estudio 1, amb obres i personatges ideats per Henrik Ibsen i William Shakespeare. Als 80, va participar a Opera prima, de Fernando Trueba, així com a Sus años dorados, d’Emilio Martínez Lázaro. Entre tinieblas va ser el seu primer treball al costat de Pedro Almodóvar, que a la dècada dels 90 la va convertir en una de les seves actrius de capçalera. Paredes també ha estat una habitual del cinema europeu, amb realitzadors com Amos Gitai, Daniel Schmid i Philipe Lioret, i a l’octubre estrenarà un dels seus darrers treballs, Petra, de Jaime Rosales.